Xavier Bertran torna a la tele amb patinet

24.12.2012

Xavier Bertran torna a les pantalles amb ‘Si tu vas al cel (amb patinet)’, un programa d’entrevistes amb l’exploració espiritual com a fil conductor. Bertran surt del camp de la ficció per endinsar-se en el documental, un gènere que aborda sense abandonar el seu humor particular. Ja ha gravat tretze capítols que s’emetran per BTV a partir del 28 de desembre. 

 

Xavier Bertran a 'Si tu vas al cel...' | Foto de Marta Palacín i Oriol Gispert

 

Xavier Bertran és un personatge polièdric. Es va formar com a actor a l’Institut del Teatre de Terrassa, però de seguida es va revelar com un creador de personatges. Bertran té un do innat per la paròdia. El seu talent no consisteix tant a imitar personatges a l’estil de Polònia, sinó a engendrar personatges que reconeixem de seguida perquè condensen tot un món a partir de quatre tics i una manera de parlar particular. La majoria d’espectadors l’identifiquen amb Vicenç Cartanyà, el meteoròleg, però la llista de damnificats de la seva despietada paròdia és llarga: en Germà Jove i Pi, aquell filòsof amb ulleres de pasta que es perdia en les seves pròpies disquisicions. En Biel Binimelis, un mallorquí que anava tot el dia col·locat. O en Guillermo Gallardo, aquell crooner sentimental amb tot de fills escampats pel món, que deia allò tan divertit de “los hijos son como el correo comercial, tú llamas y puede ser que no te abran”.

Xavier Bertran és un actor que per necessitats del guió es converteix en escriptor. I aquí la versatilitat de registres és gran. Bertran ha escrit comèdies com Sexes, sitcoms, com Lo Cartanyà, espectacles musicals com Guillermo Gallardo gimiendo a lo lindo, o articles, que ha signat com a Xavier de Bertran a La Vanguardia o a Benzina i que ha aplegat en un volum titulat Amb la ploma al cos (Empúries, 2004). Uns articles que en el seu moment van merèixer elogis de Quim Monzó, que va quedar admirat per la inventiva amb què Bertran creava un argot que no es limitava a esquitxar castellanismes. Uns elogis que no fa gaire, en una entrevista recent a la revista Jotdown, Monzó ha ratificat.

 

Xavier Bertran en un capítol de 'Si tu vas al cel' | Foto de Marta Palacín i Oriol Gispert

 

I ara Bertran torna a la tele amb un programa d’entevistes molt personals titulat “Si tu vas al cel…”. Quan va presentar el projecte a BTV, el seu director, Àngel Casas, de seguida se’n van enamorar i li va encarregar tretze capítols. Bertran es passa al documental sense abandonar del tot el filtre humorístic amb què es mira tot el que l’envolta. ‘Si tu vas al cel’ té com a fil conductor la recerca espiritual, l’anhel de transcendència, i intenta oferir respostes als grans  interrogants de la vida entrevistant persones que tenen un do especial, sovint poc demostrable, quantificable o reconegut socialment. El pas a la no-ficció és un repte. “M’agrada experimentar i no quedar-me encasellat en el punt de vista que els demés puguin tenir de mi”, declara Bertran a Núvol en la primera declaració pública que fa sobre el nou programa. “En aquest cas, el documental és un gènere que m’encanta. L’Oriol Gispert (el realitzador del programa) és un expert en aquest terreny i li vaig proposar aquesta sèrie d’entrevistes. El que passa és que jo no sóc un periodista i, per tant, les entrevistes s’ajusten a la meva personalitat i a les meves aptituds; i, inevitablement, aquí s’hi cola l’humor. Però l’humor no consisteix en enfotre-se’n del convidat; en general no m’agraden els programes que fan això i jo no sabria fer-ho. En aquest cas m’aproximo a gent que em resulta interessant, gent jove que d’alguna manera toca el tema de l’espiritualitat però sense túniques, ni Déus, ni imperatius estranys que t’acaben convertint en un gilipolles. Un gilipolles molt espiritual, això sí. Crec que hi ha moltes coses que fins ara hem considerat esotèriques que, amb el temps, passaran a formar part de la nostra quotidianitat. És un procés evolutiu, res més”.

Bertran entevista gent pràcticament anònima: el mèdium Sergio Ramos,  la pedagoga Mercè Espanya, l’astròleg Andrés Zuzunaga, l’ufòleg Josep Guijarro, l’experta en tantra Elma Roura, la canalitzadora energètica Sílvia Gala, el tarotista Enric López o l’arquitecta Andreia Luis, especialitzada en feng shui, entre d’altres. Per primera vegada, Bertran cedeix el protagonisme a un altre personatge. És una cura de desintoxicació de l’ego o una purga espiritual? “Potser hi ha alguna cosa d’això”, confessa. “Ara sóc aquell calvo que surt al costat del prota!”

 

Xavier Bertran fent ioga amb Verónica Blume | Foto de Marta Palacín i Oriol Gispert

 

Sigui com sigui,  l’aproximació de Xavier Bertran és irreverent i alhora afectuosa amb el personatge entrevistat. El telespectador té ara mateix dos referents molt clars quan veu una entrevista d’autor: hi ha el Salvados de Jordi Evole per una banda i El convidat d’Albert Om per l’altra. L’aproximació de Bertran és humorística com la d’Evole però no és tan frontal, més aviat busca la complicitat amb l’entrevistat. Entra fins i tot a casa seva, com fa Albert Om, però evita el sentimentalisme amb dosis d’humor considerables. “Quan fas un exercici d’aquest tipus surt la teva personalitat, la teva manera de fer. També me n’he adonat que jugo molt amb la barreja de gèneres; hi ha moments del programa que recorden un reality, altres una sit-com … L’excusa que em porta a trobar el personatge sempre és ficcionada, però després l’aproximació és real. Tota aquesta promiscuïtat m’encanta, sempre em deixo anar molt per provar a veure què surt”, afirma Bertran.

Fins ara Bertran s’inventava un personatge i a partir d’aquí estrafeia el seu món, sempre reconeixible, però mai prou calcat a la realitat per poder dir que feia no-ficció. En els seus articles també fa ventriloqüisme, s’inventa veus. Aquí per primera vegada tracta casos reals de persones i fa el pas a la no-ficció en tota regla. “El pas ve motivat, en aquest cas, per l’interès personal per allò que expliquen”, diu Bertran. “I també, per com ho expliquen. L’espiritualitat sempre l’hem relacionat amb la religió. Ja n’hi ha prou: es pot ser espiritual i fer-se palles pensant en la presentadora del telenotícies vespre; es pot parlar de freqüències energètiques intel·ligents sense fer reverències estranyes a Déus obesos o barbuts. Podem obrir els ulls a tot un món fins ara tacat per les distorsions que provoquen la ignorància i la por; però podem fer-ho de manera divertida i desenfadada. O de manera seriosa i concentrada, jo què sé; cadascú que s’hi aproximi com li surti de la collonada!

 

Xavier Bertran amb Sergi Torres i altres convidats al Museu de cera | Foto Gispert i Palacín

 

‘Si tu vas al cel’ és un programa que s’escau molt al temps de crisi que vivim. Una crisi que no és només econòmica sinó també de valors. La gent es fa preguntes i busca respostes. És difícil ara mateix abordar temes espirituals i al mateix temps enfotre-se’n, sabent que hi ha gent que pateix i està desorientada. “La gent que entrevisto és, en general, gent que es dedica a ajudar l’altra gent. I el programa ajuda a donar-los a conèixer. Per altra banda, la meva aproximació no és mai irònica amb el personatge entrevistat; mai qüestiono res. La ironia, l’humor, sempre el rebo jo mateix, que, en termes espirituals, seria el representant de la tercera dimensió, el buscador de respostes emmaranyat en un univers mental contemporani. El tio normal de tota la vida, vaja!

La crisi ha afectat també les condicions del rodatge. Els 13 capítols enregistrats fins ara s’han gravat amb un pressupost molt reduït, fins al punt que Bertran ha gravat escenes a casa seva i fins i tot ha demanat a la seva dona de fer algun paper. Tambe ha gravat algun episodi a casa la seva ex, l’actriu Eva Barceló (hi ha bon rotllo). “Ha estat fantàstic, molt divertit”, diu Bertran. “He jugat a plaer entre la realitat i la ficció. Semblem els Osbournes! Però l’origen és la modèstia del pressupost, no ens enganyem. A mi, el que de veritat em mola, són els pijos de Melrose Place!!”