Xavier Albertí: “Cal reinventar l’imaginari teatral català”

17.10.2012

El director del Teatre Nacional de Catalunya, Xavier Albertí, va pronunciar dilluns la lliçó inaugural del curs 2012‐2013 de l’Institut del Teatre llançant un missatge en favor del patrimoni teatral català i fent partícips a alumnes i professors en la reinvenció de l’imaginari teatral català, un imaginari “que ens renovi com a col∙lectivitat”.

 

Xavier Albertí | Foto d'Òscar Ferrer

 

Xavier Albertí, actor, dramaturg, director d’escena, ex-alumne i professor de l’Institut del Teatre, actual programador i futur director artístic del Teatre Nacional de Catalunya a partir de la Temporada 2013/2014, va fer, el passat dilluns dia 15 d’octubre, la Lliçó Inaugural del Curs 2012-2013 de l’Institut del Teatre.

Sobre el patrimoni dramatúrgic i actoral català

Albertí va llançar un missatge en favor de la valorització del patrimoni teatral català, molt desconegut i sovint menystingut pels propis catalans, convidant professors i futurs professionals de l’IT a redescobrir-lo, repensar-lo i a representar-lo per tal d’anar creant, des d’ell, la nostra pròpia “veritat escènica”, aquella que ens defineix i amb la que ens sentim plenament identificats, hereva també de les nostres millors tradicions actorals autòctones, que cal també recuperar i valoritzar. No hi pot haver “veritat escènica” si aquesta no compta amb unes arrels culturals fortes i ben definides, com passa amb totes les “veritats escèniques” de les cultures que valoren i estimen el seu patrimoni teatral.

Sobre la utilitat del teatre

Posteriorment va reflexionar sobre la utilitat de “la gran mentida que és el teatre”, una mentida, però, que ha de contenir veritat per a acomplir plenament la seva funció que, per a Xavier Albertí és triple: ens fa recordar, sigui fent-nos riure o fent-nos plorar, que som fràgils, que som humans i mortals; ens fa augmentar la nostra consciència lingüística, fent-nos redescobrir l’immens poder i bellesa de la paraula i l’extraordinària i insubstituïble funció del llenguatge com a creador i comunicador d’emocions i pensament i, per últim, ens permet, en tant que ritual civil compartit entre ciutadans, renovar pactes de convivència amb la nostra comunitat. Ens ajuda a reinventar-nos col·lectivament. Per això creu certa l’afirmació que defensa que els directors dels teatres han d’omplir-los de ciutadans, no d’espectadors.