Xavi Morató guanya el XXXIX Premi Born de Teatre 2014

25.10.2014

Aquest dissabte a la nit s’ha lliurat el XXXIX Premi Born de Teatre 2014 a Ciutadella de Menorca. El jurat del premi està constituït per Enric Gallén, catedràtic a la Facultat de Traducció i Interpretació de la UPF, Natàlia Menéndez, directora del Festival Teatre Clàssic d’Almagro, Sergi Marí, director escènic, Daniel Albadalejo, actor, i Gabriel Sansano, professor de Literatura Contemporània, Història i Crítica del Teatre de la Universitat d’Alacant.

Xavi Morató - Paula Casamiglia

Xavi Morató, guanyador del premi | Foto: Paula Casamiglia

El guanyador del Premi Born de Teatre d’enguany ha estat Un peu gegant els aixafa a tots, de Xavi Morató i Garcia (Barcelona, 1983), llicenciat en Comunicació Audiovisual, estudiant de Dramatúrgia a l’Institut del Teatre i guionista de El Jueves des del 2006, on col·labora tant amb la revista com amb diferents projectes per a Internet i televisió. En l’àmbit teatral, el 2006 va fundar la companyia Bareka, per a la qual va escriure 1 Musi…cal? (Cafè – Teatre Llantiol i gira 2006-2009), 1 Altre Musical (Teatreneu i gira, 2009-2010) i Trio (Llantiol 2011). És autor del text Millet, versió original cantada en català (Almeria Teatre, 2012). L’any 2012 va estrenar Night Club Bilderberg a Microteatro por dinero de Madrid. Ha escrit i dirigit els musicals La Dama (2013), una obra finalista a la 18 Mostra de Teatre de Barcelona, Generació de merda (Jove Teatre Regina, 2014), i l’obra curta Reset (Miniteatres, 2014). A més d’escriure, produir i dirigir, en algunes ocasions també actua en els muntatges.

Un peu de gegant els aixafa a tots és una obra original basada en les relacions de parella. El jurat ha volgut destacar “el tractament enjogassat dels personatges, creats amb identitats diverses i contrastades, i l’elaboració d’uns diàlegs fluids i punyents que fugen d’una estructura tancada”. També ha ressalta que “la mateixa figura del dramaturg, que apareix misteriosament, procura donar sentit a tot plegat”.

Les altres obres finalistes del Premi han estat, d’una banda, Z, una peça de temàtica actual, protagonitzada per una jove parella, on l’ambigüitat lingüística lliga molt bé amb l’argument i el caràcter dels personatges. D’altra banda, Esa visible oscuridad, una història d’amor que trasllada l’espectador del present fins als orígens d’una relació sentimental que va involucionant per tal de fer comprendre a l’espectador el veritable rerefons o clau del conflicte amorós.