Wilson, Baryshnikov i Nijinski al TNC

28.06.2017

Aquest dijous arriba a la Sala Gran del TNC una producció d’un dels directors teatrals més importants del segle XX. Letter to a man és una creació de Robert Wilson, que compta amb el que ha estat considerat un dels millors ballarins del segle passat, Mikhail Baryshnikov, per posar en escena els diaris de Vàtslav Nijinski, anomenat “el pare de la dansa moderna”. Poca broma.

Mikhail Baryshnikov és Vàtslav Nijinski a ‘Letter to a man’, de Robert Wilson. © Lucie Jansch

El vestíbul del TNC estava més ple que de costum, els matins que s’hi celebren rodes de premsa. I no n’hi ha per a menys: una munió de fotògrafs i càmeres dirigien els seus objectius cap a Mikhail Baryshnikov, que als seus seixanta-nou anys podem dir que està estupendu. Xavier Albertí somreia, cofoi d’haver portat aquest ballarí i aquest espectacle, Letter to a man, que es representarà durant quatre dies a la Sala Gran. El director artístic del TNC va ser més breu que en altres ocasions, conscient que el públic (la premsa) volia en Baryshnikov. Un dels millors ballarins de tots els temps, nascut a Riga (Letònia, en aquell temps la Unió Soviètica) i que després de passar pel Kirov Ballet de Sant Petesburg (llavors Leningrad) va arribar a Nova York, on va començar com a ballarí principal de l’American Ballet Theatre per acabar sent-ne nomenat director, el 1980. El 1986 es va convertir en ciutadà dels Estats Units, o sigui que no cal dir que els americans l’adoren. I en la seva carrera d’actor Baryshnikov ha interpretat a Aleksandr Petrovsky, el nòvio de Carrie Bradshaw (Sarah Jessica Parker) a la sèrie Sex and the city. Insuperable. En tots els sentits.

Letter to a man és un espectacle, un one-man-show on Baryshnikov no pretén encarnar o emular a Vàtslav Nijinski (1889-1950), sinó que interpreta les paraules sorgides dels seus diaris personals. Publicats el 1919, els dietaris del gran ballarí rus no van veure la llum fins al 1936, i autors de la talla de Henry Miller o Heiner Müller els van qualificar d’obra mestra de la literatura. Aquesta peça intenta donar forma escènica a l’esquizofrènia que patia el ballarí, que internat a un sanatori de Saint-Moritz (Suïssa) va escriure els seus diaris durant tres mesos, en un estat febril.

Mikhail Baryshnikov és l’únic protagonista de ‘Letter to a man’. © Lucie Jansch

Robert Wilson, el director texà interessat des de sempre amb els processos de la parla, l’autisme o la sordesa, va arribar de forma natural a aquest text i va pensar en Baryshnikov com l’intèrpret ideal d’aquest projecte. No és la primera vegada que el ballarí es posa sota les ordres de Wilson: Baryshnikov ja va treballar amb el director a The old woman, una adaptació d’un relat de Daniïl Kharms, escriptor soviètic del surrealisme i l’absurd. Allà tenia a Willem Dafoe (actor conegut pel gran públic i fundador de The Wooster Group) de company de repartiment, que li donava consells sobre com treballar amb un director conegut per concebre l’actor com una peça més dins de l’engranatge escènic, on Wilson dissenya normalment l’escenografia i la il·luminació. Els muntatges que el director texà ha dirigit aquests últims anys al Berliner Ensemble (L’òpera de tres rals, Leonci i Lena o els Sonets de Shakespeare musicats per Rufus Wainwright) són una amalgama de teatre visual i hipertecnològic, on els actors (sempre amb cara blanca i vestuari expressionista) han d’actuar encotillats en una partitura de canvis constants de llum, música i efectes de so propis dels dibuixos animats. Preguntat sobre aquest assumpte, Baryshnikov va reconèixer que treballar amb Robert Wilson significa estar molt restringit pel seu estil, però que al mateix temps sempre ha pogut aportar materials i propostes al director.

Letter to a man no és un espectacle de dansa, és òpera-teatre”, declara el ballarí, explicant que al muntatge hi ha molt moviment, però també hi ha textos que són dits, en directe o en off, en anglès, rus i francès (amb sobretítols en català). La dramatúrgia és a càrrec de Darryl Pinckney i la música la signa Hal Willner, incloent noms com Arvo Pärt, Bob Dylan o Tom Waits (membre de la “colleta Wilson”, on també hi ha noms com Laurie Anderson, Marina Abramovic o Lady Gaga).

“Fins Nijinski, la dansa era una dona”, afegeix Baryshnikov, per remarcar la importància de qui va reformar la coreografia en el sentit que avui la coneixem. Anirem al TNC a veure Letter to a man, per comprovar amb els nostres ulls de quina manera porten Wilson i Baryshnikov l’esquizofrènia de Nijinski a escena. De moment el tràiler ja promet. I molt.

 

 

Letter to a man es representa del dijous 29 de juny al diumenge 2 de juliol a la Sala Gran del TNC. Per a més informació i entrades podeu consultar el web del TNC.