White Rabbit Red Rabbit: un salt teatral al buit

23.03.2017

Àngel Llàcer, Jordi Basté, Clara Segura, Nora Navas, Bruno Oro, Berto Romero, Sílvia Abril i Àngels Barceló són els 8 intèrprets que han acceptat el repte de White Rabbit Red Rabbit: una obra sense director, sense assaig, sense informació prèvia ni cap conversa amb ningú que ja l’hagi presenciat. Un únic compromís: un cop arrenqui, arribarà fins al final passi el que passi. L’obra es podrà veure del 3 d’abril al 19 de juny a la Sala Barts de Barcelona.

Jordi Basté, Jordi Casanovas, Sílvia Abril, Nora Navas i Andreu Bueanfuente a la presentació de ‘White Rabbit Red Rabbit’.

White Rabbit Red Rabbit és obra del dramaturg iranià Nassim Soleilmanpour. Estrenada al Festival Fringe d’Edinburg l’any 2011, l’espectacle ha recorregut el món amb èxit i ara arriba a Barcelona de la mà de Hause & Richman i El Terrat. L’autor iranià la va plantejar en un moment en què no podia sortir del país i va trobar en aquest text la manera de traspassar fronteres. Per a aquest dramaturg, White Rabbit Red Rabbit és un acte de llibertat, una manera de comunicar-se amb l’exterior i qüestionar la humanitat en diferents temes: l’obediència, la llibertat, la mort…

És un exercici teatral sense director, assajos ni procés de producció. Soleilmanpour ha ideat un model d’exhibició en base a unes regles establertes d’obligat compliment per poder representar la proposta. Cada funció és única i irrepetible. Cada representació té un intèrpret diferent, que no coneix el text fins uns minuts abans d’entrar en escena. El text interpel·la l’espectador que esdevé cocreador a través de la seva participació i les seves decisions i respostes.

 

Un secret compartit per espectadors d’arreu del món

Whopi Goldberg, Nathan Lane, Alan Cuming, Patrick Wilson i Kean Loach, entre d’altres intèrprets, ja han fet front al repte de White Rabbit Red Rabbit. Espectadors de 15 països han compartit el desafiament i han mantingut el silenci al voltant d’una experiència singular que mai no es repeteix dues vegades.

Els intèrprets escollits es comprometen a no buscar res a Google, confiar, i arribar fins al final. “No en sé res, ni em dóna la gana de saber-ho”, anuncia Jordi Basté. “Doncs jo voldria saber si hi ha un personatge o fas de tu mateix”, replica Nora Navas. Són actors, humoristes, comunicadors, persones que tenen una connexió especial amb el públic perquè la seva feina serà la de comunicar les paraules d’un autor que no es pot desplaçar del seu país. Com a intermediaris, explica Jordi Casanovas (un dels productors), “els intèrprets han de ser experts en trencar la quarta paret, interactuar amb el públic i reaccionar a les propostes de l’autor fins el final”.

Ha estat catalogada com a obra de teatre, però en paraules de Jordi Casanovas (l’única persona que s’ha llegit el text), “és una vivència, una sensació global de la que ningú no pot parlar ni explicar res”.

A platea, la cadira buida de l’autor de l’obra fa de símbol de la seva presència com testimoni de la representació d’aquest text que parla en primera persona, que parla en nom seu. Una escala, una cadira, dos gots d’aigua i un sobre tancat que conté el text són els únics elements escènics d’aquesta cerimònia. Un salt al buit.