Walter Benjamin: parlar, caminar i pensar amb noves eines

7.11.2012

Em costa imaginar quant de temps romandrà Walter Benjamin ocult, desconegut i mal reconegut com allò  que va ser: un gegant pioner en la creació de noves eines per a pensar. En efecte, tothom cita Benjamin però molt pocs n’han fet una lectura en profunditat. De fet els seus texts  han anat apareixent amb comptagotes fins que, darrerament per fi, Abada publica en castellà  a poc a poc l’obra completa. En català, quatre coses repartides en el temps.

 

Ruta Benjamin a Portbou. Intervenció d'Ada Vilaró i Pep Aymerich

 

L’obra de Benjamin és un exemple de postmodernisme “avant la lettre”. D’un atreviment més propi d’un artista o d’un visionari que d’un pensador acadèmic. Un mosaic de  fragments, de cites, un bosc de paraules tan espès que en alguns casos, com al Llibre dels Passatges, crec que només un hiperllibre podria guiar-nos a través de les mil recerques possibles, els itineraris, les cites, d’aquesta cartografia de l’Europa del segle XIX i les reflexions intuïtivament profètiques que avancen els mapes de la societat contemporània. És per això que em sorprèn que al costat del silenci sobre Benjamin (relatiu, és clar, però imperdonable) ja siguin història Adorno, Deleuze, Danto, tants altres pensadors nascuts més tard que ell. Crític, filòsof i creador alhora, Benjamin va ser un inclassificable i això no només li va tancar totes les portes en vida. Ai dels insectes que no s’acomoden a les taxonomies!  Encara avui queden fora de les col·leccions. Potser per això, però, l’obra de Benjamin s’ha conservat fins avui sense formol, fresca i lliure de les caixes amb vidre i de les xinxetes i les agulles dels entomòlegs.

Lisa Fittko, refugiada, comunista, esposa d’un bon amic de Benjamin, el va guiar des de Banyuls fins a Port Bou per un camí que feia per primera vegada i que li havia confiat amb el mes gran secret el Senyor Azema un vell socialista republicà, alcalde de Banyuls. Benjamin volia arribar a Lisboa i allà embarcar-se cap als Estats Units on l’esperaven Adorno i Horkheimer. La vida gris, depressiva, nòmada del filòsof va quedar en suspens el 26  de setembre de 1940 a Port Bou quan, aturat per la policia espanyola i obligat a girar cua, es va suïcidar a l’hotel França de Port Bou. Durant molts anys se’n va saber ben poc d’aquella tragèdia, malgrat la visita d’Hannah Arendt, i de les investigacions de Horkheimer i de Scholem. Algun viatger intel·ligent, algun historiador, s’acostava de tant en tant al cementiri de Port Bou buscant la tomba de Benjamin. Diuen que la gent (segurament la canalla, o algun passavolant trobat a l’atzar) assenyalava qualsevol nínxol del cementiri per obtenir propina de l’estranger. El primer signe de reconeixement no va arribar fins el 1994, quan la Generalitat de Catalunya i la Republica Federal d’Alemanya van encarregar a Dani Karavan el Memorial més silenciós, més subtil i més integrat al paisatge que he vist mai. Una veritable joia.

Quan la tardor de 2009 Jordi Guixé, aleshores cap de Projectes del Memorial  Democràtic  i Jordi Font, l’actual director del Museu Memorial de l’Exili van iniciar els col·loquis Walter Benjamin, la ruta fatídica del pensador era ja coneguda.

El col·loqui, que ha tingut lloc per quarta vegada, és una intel·ligent combinació de pensament filosòfic, memòria històrica i sensibilitat creativa, com correspon a l’obra de Walter Benjamin. Hi ha debats i conferències, però també espais de creació, encàrrecs a artistes i a partir d’aquest any, un premi que busca el compromís entre pensament i creació. La guanyadora d’aquest any, Anna Soler en dóna testimoni: el seu treball és un projecte audiovisual inspirat en el llibre Els emigrats, de l’escriptor alemany W.G. Sebald.  Consisteix en la creació d’un espai sonor on l’espectador podrà fer el seu propi camí cap al passat servint-se d’una mirada crítica sobre el present.

Per segona vegada, he guiat la Ruta Benjamin, de Banyuls a Portbou, dins el programa “El Viatge de les Arts” que proposem a la Nau Côclea, el centre de Creació Contemporània que dirigeixo.

La ruta posa l’atenció sobre els terribles fets d’aquells darrers dies però sobretot  sobre el filòsof, el creador, l’escriptor i el gran intuïtiu que va ser Benjamin.

La idea del recorregut la podríem il·lustrar amb el que Plató anomenava, pensament peripatètic: pensar, raonar i donar voltes a un tema mentre també es passeja i es volta un territori. La ruta Benjamin és ideal per aquesta forma de pensament. El paisatge és sobretot un paisatge de cultura: la vinya, els murets de pedra seca, les canalitzacions de les torrenteres, els pobles i sobretot les estacions ferroviàries de Banyuls i Port Bou…una natura treballada per l’home durant segles, la natura esdevinguda cultura en el millor dels sentits. I també, per les connotacions de la ruta, on la natura esdevé història: la frontera catalana, les guerres, les duanes, les casernes de la policia  i els rastres d’una Renfe profundament franquista: vinyes a França, ferro al camí de Port Bou.

És una passejada pel pensament de Benjamin. Caminem, ens aturem en punts estratègics on el paisatge convida a la lectura de diversos  fragments de la seva obra. L’any passat la coreògrafa Ada Vilaró i el performer Pep Aymerich ens van sortir al pas diverses vegades, recolzant la lectura sobre el viatge de Benjamin i també sobre la seva obra.

 

Intervenció d'Ada Vilaró i Pep Aymerich

 

Aquest any vam llegir diversos fragments relacionats amb la ciutat, en sintonia amb el tema del Col·loqui. El paisatge urbà, el poder revolucionari de les comunitats urbanes, el nomadisme, els desplaçaments i la reflexió sobre les relacions entre natura i cultura. Alguns d’aquests texts són profètics…deixem-ho amb un parell de cites, pròpies d’un pensador que treballava en present continu.

El despliegue de cualquier movimiento humano, ya brote de impulsos espirituales o incluso naturales, tiene que hacer frente a la resistencia desmedida del entorno. La carestía de la vivienda y del transporte está hoy destruyendo por completo es símbolo elemental de la libertad europea, que existió en ciertas formas, incluso en la Edad Media: la libertad de cambiar de domicilio.

Panorama Imperial. Calle de Dirección Única 1928. Obras Libro IV/vol1 Abada Editores

 

¿Barbarie? En efecto. Pero lo decimos para introducir un concepto nuevo de barbarie, positivo. ¿Adónde lleva al bárbaro es su pobreza de experiencia? A comenzar de nuevo y desde el principio, a tener que arreglárselas con poco, a construir con poco y mirando siempre hacia delante.

Experiencia y pobreza  1933

Estudios Metafísicos y de Filosofía de la Historia Obras, libro 2 vol. 1 Editorial Abada 2010