Vostè és vostè? Joan Carreras meets Joan Carreras

Tots dos tornen a estar en un moment àlgid. Joan Carreras acaba de guanyar el premi Sant Jordi de novel·la amb 'L'àguila negra' i el seu homònim actor fa un paper sensacional com a prefecte a L'art de la comèdia, dirigit per Lluís Homar al Teatre Nacional.

Bernat Puigtobella

Bernat Puigtobella

Editor de Núvol.

Fa dos anys vam reunir al Teatre Lliure dos Joan Carreras, l’autor i l’actor, i els vam dedicar un reportatge titulat La doble vida de Joan Carreras. Aleshores, l’escriptor acabava de publicar Carretera secundària i l’actor feia el Coriol·là de Shakespeare amb Àlex Rigola. Ara tots dos tornen a estar en un moment àlgid. Joan Carreras acaba de guanyar el premi Sant Jordi de novel·la amb ‘L’àguila negra’ i el seu homònim actor fa un paper sensacional com a prefecte a L’art de la comèdia, dirigit per Lluís Homar al Teatre Nacional. 

Joan Carreras meets Joan Carreras al Teatre Nacional | Foto tatiana Pagà

Francesc-Marc Álvaro explica al seu blog que fa uns dies, mentre esperava a l’andana de la Renfe, se li va acostar un desconegut i li va preguntar, amb una mirada de curiositat: “Vostè és vostè? És una pregunta que es podrien fer aquests dos homes que hem reunit al bar del Teatre Nacional després de la funció de L’art de la comèdia.

Mentre fem una cervesa, l’actor ens explica que avui està especialment cansat perquè, tot i ser un dia laborable, han fet doble funció: al matí han fet tot un passi especial de l’espectacle per a les càmeres de TV·3, que ja fa setmanes que prepara un seguit de programes sobre aquesta producció del TNC. “Han enregistrat els assaigs des dels inicis. La directora Judith Colell ens han anat gravant a mesura que avançava la producció, fins avui. La idea és explicar com es produeix una obra de teatre, pas a pas, fins a arribar a la representació. L’art de la comèdia és una obra molt meta teatral i dóna molt de joc per explicar tot això”, ens diu l’actor. Aquesta sèrie especial s’emetrà pel Canal 33.

L’escriptor també podria tenir motius per estar cansat. Ha passat tot el dia a Girona, fent promoció de la seva novel·la, L’àguila negra (Premi Sant Jordi), atenent la premsa i els llibreters de les comarques gironines. Ha tornat a Barcelona amb el temps just per veure la funció. Joan Carreras celebrarà 25 anys de carrera literària aquest dijous 19 de març a les 19.30h a la Laie, envoltat de tots els editors que ha tingut.

Joan Carreras ens parla del privilegi de treballar amb Lluís Homar en aquesta obra. “Homar treballa des de l’amor per l’ofici. La felicitat en l’art depèn de com administres l’amor per la teva feina. Homar és molt exigent, però sempre manté el bon rotllo amb els actors. En aquesta companyia hi ha hagut molt bona sintonia. I quan això passa s’estableixen pont molt íntims entre els actors”. Carreras i Homar comparteixen tota una escena al primer acte de l’obra. Es tracta d’una escena molt dialèctica, que demana molta atenció per part de l’espectador. Homar i Carreras despatxen aquest diàleg amb l’elegància del joc aeri, ben bé com dos tenistes. “Aquí Homar fa d’actor director i hi ha dies que em pica l’ullet al final d’una escena”, diu l’actor, que fa de prefecte, el personatge més antipàtic de l’obra. “Al principi, quan començàvem els assaigs, el feia tonto, aquest personatge, perquè em queia malament. El Lluís Homar i el Xavier Albertí em van fer veure que això era condemnar el personatge, que l’havia de defensar fins al final, perquè la seva resistència a l’engany és el que sosté la tensió de l’obra fins al final”. El Joan Carreras escriptor troba admirable la interpretació que fa l’actor: “Al llarg de l’obra seus de setze maneres diferents, però és collonut perquè totes són de prefecte”. Tots dos estan d’acord que qualsevol cosa que facis, sigui actuant o escrivint, de la més senzilla a la més ambiciosa, no val res si no t’hi entregues al cent per cent. “El resultat d’una obra és directament proporcional als assaigs, passa com amb els entrenaments de futbol”, diu l’actor. “El Luis Enrique diu que el Messi i companyia estan entrenant molt bé i després veus el partit i ho entens. Si un actor no està convençut del que fa i ensenya les coses a trossets, a mitges, no val la pena. El moment més xulo és quan comparteixes el que fas”.

“Jo no creo per mi sinó per als lectors”, diu l’escriptor. “L’art no funciona com una palla mental. Avui ho deia als llibreters de Girona: Us prometo que escriuré sempre per als lectors, per ser llegit”. L’àguila negra és una novel·la molt ambiciosa, que abraça tota la vida d’un personatge, en Marià Solvell, un dentista afortunat en la feina i sobrepassat pel compàs que li va marcant la vida. Solvell viu la seva vida com si no fos real del tot i es relaciona amb les altres persones com si no fossin tampoc del tot reals. Veu passar les coses pel seu davant com si no les veiés arribar a temps, com si contínuament se li escapessin de les mans.

L’àguila negra abraça tota una vida. És una novel·la carregada de coses gruixudes, però també és plena de detalls, i la versemblança en una novel·la te la guanyes a pols, en els detalls. La veritat literària no és una qüestió de blanc o negre, sinó d’intensitat, i aquesta intensitat només es pot graduar a força de petits detalls.

Joan carreras al TNC | Foto de Tatiana Pagà

Eduardo de Filippo també ens ensenya que la versemblança també és una qüestió de grau, i sobretot que demana art i compassió. Francesc-Marc Álvaro ho diu molt bé al post a què em referia abans: “Una de les idees que sobrevola la història que se’ns ofereix a L’art de la comèdia és que, sovint, la nostra actuació no depèn d’allò que som o no som sinó del grau de veritat (de realitat, fóra més exacte dir) que atorguem “als altres”. No és només el joc meta teatral de la versemblança, sinó el gran risc de tot individu que vulgui emancipar-se i assolir una vida bona, per dir-ho com els antics: quin grau de veritat estem disposats a assumir”.

Som al vestíbul del teatre, escurant l’últim glop de cervesa. Els últims espectadors van desfilant. Se’ns acosta un grup de dones, molt fans, que feliciten el prefecte: “Molt bé, molt bé. Eres muy joven. Por eso te dejas bigote”. I tot seguit, adreçant-se al Joan escriptor, li diuen: “Y tú, tú eres el secretario, ¿verdad? También lo haces superbien. Bravo para los dos”.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació