Vladimir i Estragon, Rosencrantz i Guildenstern, Canut i Pera

18.12.2016

El Grup Focus ha decidit tancar l’any 2016 amb un espectacle de creació al voltant de William Shakespeare. Martí Torras i Denise Duncan han escrit La taverna dels bufons, un muntatge dirigit pel primer i protagonitzat per Dafnis Balduz, Carles Canut i Joan Pera, amb música en directe interpretada pels Berros de la Cort.

'La taverna dels bufons' es podrà veure al Teatre Romea fins el 29 de gener. © David Ruano

‘La taverna dels bufons’ es podrà veure al Teatre Romea fins el 29 de gener. © David Ruano

A la presentació de l’espectacle ens va rebre la música medieval amb gralla, sac de gemecs i viola de roda del grup gironí Els Berros de la Cort, que ens van fer entrar a platea per presenciar l’inici del muntatge. Carles Canut i Joan Pera interpreten els dos bufons basats en els personatges reals William Kempe i Robert Armin, respectivament. El primer va arribar a ser propietari d’una part de la companyia Lord Chamberlain’s Men i va acabar essent acomiadat, pel que sembla, “a causa de la seva improvisació crònica”. Pel segon, Shakespeare va escriure papers de bufó tan llaminers com el de El rei Lear, i va acabar erigint-se com a un nou tipus de fool, el bufó còmic ple d’enginy i saviesa. Com dos “Vladimir i Estragon del segle XVII”, segons Torras, els dos bufons es troben en un purgatori (amb arbre inclòs), esperant la visita de William Shakespeare, l’únic que els pot redimir. L’espectacle vol ser un homenatge als actors còmics, relegats normalment als papers secundaris i oblidats amb més rapidesa que els actors dramàtics. La feina feta per Denise Duncan i Martí Torras ha consistit en excavar i escapçar rèpliques de totes les obres del bard anglès, per acabar confegint un espectacle amb un 85% de text original de Shakespeare, més les inevitables conyes i enllaços entre escenes.

A la roda de premsa el director va voler destacar la feina feta colze a colze amb Joan Sellent, traductor de l’espectacle, que ha traduït alguns versos per primera vegada i n’ha rescatat d’altres de les seves traduccions shakespearianes (cal recordar que el Núvol acaba de publicar aquest volum?). Duncan va confessar que el text, abans de la seva estrena, va arribar a tenir 9.9.3. versions, i que els actors han sigut de gran ajuda a l’hora de construir un espectacle que s’ha creat amb força poc temps. Sellent va afirmar “Encara no m’he refet d’aquesta filigrana dramatúrgica que han fet”, ja que segons les seves paraules es tracta “d’una virgueria”, un invent gairebé sense precedents.

'La taverna dels bufons' es podrà veure al Teatre Romea fins el 29 de gener. © David Ruano

‘La taverna dels bufons’ es podrà veure al Teatre Romea fins el 29 de gener. © David Ruano

“Jo volia fer Romeu i Julieta”, diu Joan Pera, “però em van dir: com et dius? Joan Pera? Doncs faràs de bufó”. Després de concloure la gira per tot Catalunya de L’avar, Pera segueix en el teatre “seriós”, però això sí, sense deixar de fer riure. Per la seva banda, Carles Canut és un actor que té en aquest teatre gairebé la seva segona casa: “He fet dotze obres al Romea, alguns Shakespeares i he sobreviscut als muntatges de Calixto Bieito”. Canut confessa que a ell el que més li agrada és seure en una cadira i dir un text, però que en el procés d’assajos de La taverna dels bufons ja ha perdut uns quants quilos. “Si aconseguim que aquest espectacle s’entengui, anirà molt bé”. Dafnis Balduz, finalment, l’actor encarregat d’interpretar a William Shakespeare, assumeix el repte d’actuar amb aquests dos monstres escènics amb alegria, acollonit i amb moltes ganes que surti bé. Aquest és un espectacle de creació, recorda, i això ha comportat molta implicació per part de tots els membres de l’equip tècnic i artístic. La taverna dels bufons és una comèdia, remarca Martí Torras, i Canut i Pera són els augustos i Balduz el cara blanca. “Són una puta bomba de rellotgeria”, es va sincerar Elda Daunis, dels Berros de la Cort, qualificant els seus companys actors de “molt grans” en tots els sentits i definint el paper que juga la música en l’espectacle com un “pur llacet dins d’un paquetarro”.

La presentació va acabar convertint-se en un sincer homenatge als actors còmics, que encara que fossin molt bons han quedat oblidats en la història del teatre. Carles Canut va confessar que almenys un cop al mes veu la versió de Doce hombres sin piedad que va fer l’Estudio 1 de Televisió Espanyola el 1973, amb direcció de Gustavo Pérez Puig, i protagonitzada pels grans actors del moment: Carlos Lemos, José Bódalo, Ismael Merlo o José María Rodero. Joan Pera va voler homenatjar alguns actors catalans, que als anys cinquanta i seixanta van treballar en infinits muntatges al Romea: “Qui es recorda avui de Rafael Anglada, Lluís Torner o el mateix Joan Capri?”.