Vincles nocturns amb Pau Miró

12.07.2012

Els nocturns de Pau Miró.

Després de quatre dies passejant per l’Obrador d’estiu, he de reconèixer que tinc un problema: vull anar cada dia a tots els cursos. Llàstima que el do de la ubiqüitat estigui reservat per a éssers divins i no per a una simple mortal com jo. Imagineu-vos que durant una setmana eminències de la vostra professió us obren les portes del seu coneixement de bat a bat. I que vosaltres podeu transitar per aquesta font inesgotable d’informació  que – a sobre!–  es propaga en un ambient rigorosament acadèmic, però distès. I si per entendre’m encara una mica més, us imagineu –si no és el cas–  que heu fet de la vostra passió el vostre ofici. Què me’n dieu? No serieu capaços de vendre-us l’ànima al diable per a poder aconseguir estar present a tot arreu encara que només fos durant una setmana, encara que només fos durant les hores de classe de l’Obrador d’estiu? Jo, sí.

Ahir mentre passava per davant les portes de les aules de l’Institut del Teatre,  vaig sentir la forta temptació d’entrar a totes per veure com evolucionava allò que havia pogut tastar en dies anteriors. Però, és clar, sóc corpòria i no divina. A més, el pla que tenia per ahir al matí era prou seductor. Així que vaig deixar els somnis de grandesa de banda i, empesa per  la il·lusió de trobar-me amb un vell conegut, vaig encaminar-me cap a l’aula de Pau Miró.

A en Pau no li calen gaires presentacions curriculars, ja que cada any la cartellera de Barcelona inclou alguna de les seves creacions. Per qui no l’ha seguit gaire, només dir-li que anar a veure qualsevol peça de Miró és sinònim de delectar-se amb teatre del bo.  Des dels seus inicis com a actor i autor novell ha anat fent passos ferms que l’han portat a consolidar una fructífera carrera teatral. Els seus textos s’han escenificat al Teatre Lliure, al Teatre Nacional de Catalunya i al Piccolo Teatro di Milano, entre d’altres.

Pau Miró i els seus alumnes a l'Obrador d'estiu de la Sala Beckett 2012.

Per encapçalar el curs d’escriptura teatral que imparteix aquests dies, Pau, ha triat una paraula absolutament suggeridora: Nocturns. Després de presentar-me els seus alumnes i sense més dilació, vam endinsar-nos de ple en el territori fèrtil que la nit brinda. Vaig poder sentir alguns dels textos que els alumnes havien escrit durant els dies de treball a l’Obrador. Les propostes, tot i ser molt diferents entre elles quant a l’estil i la forma, traspuaven una atmosfera comuna, habitada per egos decadents que en el redós de la nit havien sargit vincles inquietants.

Però no només d’atmosferes nocturnes s’alimenten els alumnes de Miró, aquestes són, només, el detonant temàtic que els permet crear en una mateixa direcció. Ara bé, al llarg del matí el professor ens  va regalar una quantitat d’eines dramatúrgiques i d’estímuls creatius que a mi personalment em van fer venir ganes de córrer cap a l’ordinador més proper per a posar-les en pràctica. Algunes de les qüestions que Pau plantejava – mentre feia una crida cap a l’abstracció per tal d’analitzar el treball dels companys–  giraven al voltant del subtext, les asimetries en els diàlegs, la jerarquització dels elements que apareixen a escena i la manera progressiva de plantejar les relacions entre els personatges.

El matí va transcórrer a una velocitat vertiginosa delectats per la capacitat pedagògica de Miró. El seu mètode, basat en disparar estímuls durant el procés d’escriptura, funciona.  Com diu ell, s’ha de ser permeable mentre s’està escrivint; deixar que  les premisses arbitràries modifiquin la direcció que hem pres, pot fer-nos descobrir quelcom interessant: l’escriptura és més intel·ligent que nosaltres.

Doncs això, entre estímuls, bèsties nocturnes i revelacions dramatúrgiques va arribar l’hora d’anar a dinar. Avui, els nocturns treballaran de nit, per fer brollar tot aquest material que han anat nodrint durant tres dies. El resultat d’aquesta sessió que durarà fins que albirin l’alba, el podrem veure a la mostra dels tallers de l’OE12 -que es farà dissabte a la tarda-.

A dinar! Es va dir, i a dinar vaig anar. Com cada dia, vaig seure al voltant d’una taula que encobreix un secret i que no revelaré perquè si ho faig els membres de l’equip que fa possible l’Obrador d’estiu em desterraran de tan avantatjosa localització. Amb el te a la mà i el iogurt a mig esòfag, vaig pujar cap a la classe de Sanchis Sinisterra que cada dia em té més captivada. Demà, us explicaré tots els detalls del curs i algunes de les qüestions que abordarem tot dinant. No us ho perdeu, aquest home és un mestre, un dels grans.

I per no trencar amb una de les rutines més plaents d’aquesta setmana, a mitja tarda, vaig encaminar-me cap al Mercat de les Flors, a veure les propostes al voltant del desig que han escrit Jaques Albert (França) i Iván Morales (Catalunya) a propòsit del seminari internacional coordinat per Simon Stephens. Ambdues peces penetraven en les sinuositats de l’amor i de la mort. Més enllà de les seves propostes, però gratament accionada per aquestes, vaig marxar cap a casa reflexionant sobre com la noció de la mort influeix en el desig de l’amor.

Mentre jo intento dirimir aquesta qüestió vital entre l’amor, el desig i la mort, si us plau ajudeu-me a trobar el diable o, si més no, aconseguiu-me una bona dosi d’ubiqüitat per a aquests dies. Si trobeu o teniu qualsevol indici d’un o l’altra, no dubteu a contactar amb la redacció de la revista!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Bona nit, Aina,

    No he estat en cap dels cursos però he anat “totes” les lectures: de dilluns a dijous i a “7 d’un cop” el divendres … sóc totalment novella en el mòn del teatre però el que no puc negar és que m’han sorprès … (tenia els textos i pensava … com s’ho faran?) m’ho he pasat molt bé tots i cada dia.

    Bel