Victus, tres setmanes després

31.10.2012

Ara que ja fa unes setmanes de la publicació de Victus, l’esperada novel·la de Sánchez Piñol, tenim ja prou reaccions de lectors i crítics per saber que som davant d’una obra important, que fixarà en l’imaginari dels catalans un relat molt visual sobre l’episodi de l’11 de setembre de 1714. La Campana ha fet una primera edició de 25.000 exemplars, però davant l’interès que ha suscitat la novel·la s’ha vist obligada a fer una segona tirada de 20.000 més.

 

Albert Sánchez Piñol | Foto de Ferran Forné

 

El recel inicial per l’opció de Sánchez Piñol d’escriure el llibre en castellà ha estat una preocupació de l’editora de La Campana, Isabel Martí. En vam parlar amb ella abans que es publiqués el llibre, en una conversa entranyable a peu de carrer. La roda de premsa, celebrada el dia 9 d’octubre a la seu de La Campana, va ser una autèntica festa. Era l’última roda de premsa que els editors de La Campana feien al pis del carrer Muntaner, abans del trasllat a la nova seu. Victus marca el final i el principi d’una etapa de La Campana, que ha passat com tothom les dificultats de la crisi i ara revifa amb aquesta novel·la. Núvol hi va assistir i ja us ho vam explicar aquí. Albert Sánchez Piñol va haver de respondre encara a algunes preguntes sobre el tema de la llengua, que encara incomoda certs sectors. De la reserva lingüística en vam parlar a Núvol en un article de Bernat Puigtobella titulat Expugnació. Vam tenir també la sort de recollir comentaris de dos historiadors que van llegir la novel·la abans de la publicació.  Joan B. Culla subratllava que ‘Victus’ portava aire fresc a la nostra visió de1714, molt marcada per una educació sentimental que calia revisar. Joaquim Albareda que va llegir la novel·la durant el mes d’agost des de l’arxiu de Simancas, remarca la documentació que hi ha rere ‘Victus’.

Joan B. Culla

Ara que ja han passat tres setmanes des de la publicació, hem tingut l’oportunitat de recollir impressions de lectors que ja han dit la seva. Màrius Serra va dir a Catalunya Ràdio que ‘Victus’ és un relat èpic i íntim. “Despullat de retòrica, amb un castellà col·loquial del segle XX, el relat avança amb eficàcia, sense escenes ni informacions sobreres, carregat de sentències pròpies d’un ésser experimentat com el vell narrador. Documentat, contrapuntat, èpic i íntim alhora, amb el punt just de sucre i una visió molt crítica vers les versions oficials, tant l’espanyola com la romàntica catalana”.

Esteve Plantada, poeta i crític de cinema, ha escrit a Núvol les seves impressions sobre Victus. Segons Plantada, “Victus és una novel·la gran, i ho és per molts motius. Un dels més destacats, que ho és perquè és una novel·la catalana que transcendeix el fet nacional. I és catalana, tan nostra, tan sincera i tan dolorosa, perquè, sobretot, no és indulgent. De bons, més aviat pocs. De dolents, un munt. Prop de 600 pàgines on queda clar que tot plegat és fruit de la dimensió vulgar –i alhora meravellosa– del fet d’existir i de voler ser”.

El blogaire Miquel Codony també ha deixat les seves impressions a Núvol. Segons Codony, una de les virtuts de Victus és “la seva capacitat de fer viure emocions que permeten, si més no, imaginar un 1714 que mai abans havia sentit viu. I si enmig de la tristor deixa espai per a més d’una bona riallada tot això que té al seu favor. Em declaro vençut per Victus.”

Edicions La Campana ha recollit en un blog, titulat Victus Barcelona 1714, totes les contribucions de crítics i lectors que han anat apareixent als mitjans. Les podeu trobar recollides aquí.