Víctor de la Rosa. Modelant el clarinet baix

30.05.2016

Aquest divendres 3 de juny a la Fundació Miró, Víctor de la Rosa presenta en el marc del cicle Sampler Series un concert d’exploració de les possibilitats tímbriques, tècniques i musicals del clarinet baix, en col·laboració amb la compositora i artista multidisciplinar Raquel García-Tomás.

Víctor de la Rosa, clarinetista de Crossing Lines Ensemble

Víctor de la Rosa, clarinetista de Crossing Lines Ensemble

El músic mallorquí resident a Londres presentarà peces amb electrònica i vídeo intercalades amb l’obra “Mikroskop #1” de García-Tomás, una obra audiovisual segmentada que explora l’univers inaudible del clarinet baix.
Josep Barcons presenta aquest nou concert al blog del Sampler Series

La història del clarinet baix s’inicia al segle XVIII i durant el segle XIX l’instrument apareix de manera magistral en obres de Berlioz, Wagner, Liszt (i Verdi, Mahler, Puccini, Strauss, Ravel, Prokófiev… més endavant). Però no serà fins a principis del segle XX que es produirà la gran evolució d’aquest instrument. Durant la segona meitat d’aquest segle, diversos clarinetistes com Josef Horák, a Txèquia; Henri Bok, als Països Baixos; el jazzman Eric Dolphy i Bennie Maupin (col·laborador estret de Miles Davis o Herbie Hancock), situaran el clarinet baix a la primera línia de la creació musical contemporània.

En els últims temps destaca la figura de Harry Sparnaay. Tant o més important que el seu treball braç a braç amb els compositors és la important tasca pedagògica que Sparnaay ha desenvolupat durant més de 35 anys al Conservatori del seu Àmsterdam natal i, de 2005 a 2010, també a l’ESMUC. Un dels seus alumnes més destacats del seu període a casa nostra va ser Víctor de la Rosa. De Sparnaay, de la Rosa en va aprendre la tècnica però també el seu esperit prosèlit: la seva dèria per encarregar obres a companys de generació, amb qui col·labora estretament durant el procés de composició.

En el concert d’aquest divendres, Víctor de la Rosa interpretarà tres obres ja estrenades i quatre d’estrena absoluta. Les obres són Wondjina i Mikroskop #1 de Raquel García-Tomás, Ou de Louis d’Heudieres, Catarsis IV d’Oliver Rappoport, Nova obra de Carles de Castellarnau, Alteritas de Oscar Bianchi i Un chien andalou d’Octavi Rumbau.

De la Rosa ha creat un programa circular sense interrupció, en el qual les obres es donen la mà a través d’un fil audiovisual que modela el clarinet fent-lo avançar i retrocedir per tota la gamma de sons de què és capaç, combinant obres per a clarinet baix sol i obres que incorporen l’electrònica o un component visual. La unió entre les diverses peces s’aconsegueix a través de l’obra Mikroskop #1 de Raquel García-Tomás. Amb micròfons adherits a diverses parts de l’instrument, García-Tomàs enregistra allò imperceptible a simple orella. Aquesta voluntat microscòpica no només és present en termes musicals sinó també visuals: el videoart que es projecta (obra de la mateixa García-Tomás) s’aproxima a les diverses parts i gestos del clarinet baix de Víctor de la Rosa, del qual exposa les interioritats. Així, s’estableix un joc estimulant entre visibilitat-invisibilitat i audibilitat-inaudibilitat.