Víctor de la Rosa, l’home dels dos clarinets

16.01.2015

El clarinetista Víctor de la Rosa és el nou músic resident de La Pedrera. Aquest diumenge a les 18h ofereix el primer dels tres concerts que s’han programat durant la seva residència a l’Auditori de La Pedrera. Víctor de la Rosa ha triat per a aquest primer concert un programa molt contemporani, que inclou obres de B. Kóvacs, F. Donatoni, L.Bassi, L. Berio, G. Gershwin i A. Giampieri. Aina Vega i Bernat Puigtobella l’han entrevistat.

Víctor de la Rosa

Víctor de la Rosa

 

Bernat Puigtobella: Què representa per a tu aquesta residència a La Pedrera? Què t’aporta més enllà de tenir un aparador de luxe al Passeig de Gràcia? Pots explicar una mica en què consisteix el programa?

Víctor de la Rosa: Per a mi aquesta residència és una passa professional molt important. Després d’haver format part d’altres festivals a la ciutat, com l’antic festival de joves intèrprets de l’Auditori i aparicions al Festival Nous Sons o del cicle de la Tàpies el passat any, aquesta residència em brinda l’oportunitat de presentar-me en diferents facetes. El fet que sigui una residència amb els tres concerts que passen des d’un concert a solo, un recital amb piano i un concert de cambra, t’obliga a demostrar una versatilitat com a intèrpret.

A més a més, des de la direcció artística del cicle ens donen llibertat per programar el que vulguem, sempre fomentant el repertori que no hàgim fet abans per tal que serveixi com a plataforma de desenvolupament professional. Les condicions són molt bones, ja que la difusió a la ciutat és molt important i el fet que et donin les instal·lacions del Món Sant Benet per assajar en un entorn tranquil i inspirador fa que tot plegat siguin unes condicions úniques avui en dia.

B.P: Diumenge tocaràs Obres de B. Kóvacs, F. Donatoni, Basi-Giamperi, L. Berio, G. Gershwin i A. Giampieri. És un repertori força contemporani, oi?

V. de la R: Certament tampoc és un repertori tan contemporani… encara que no sigui tan conegut pel gran públic. És cert que Béla Kovács és un clarinetista actual que va escriure la sèrie homenatges, però que com diu el mateix títol són petites peces que recreen, i molt efectivament, l’univers d’aquells compositors. De tots els que té jo he escollit Bach, Falla i Debussy per a aquest concert. Després tenim obres molt conegudes, com és Rigoletto, en aquest cas en la versió que va fer Luigi Bassi com a fantasia de concert per a clarinet i piano. Aquest tipus d’obres es van posar molt de moda al segle XIX, ja que era la manera de “reproduir” els grans èxits de l’opera a les cases particulars i presentar-les de forma que l’intèrpret demostrava tot el seu virtuosisme amb les variacions sobre els temes popularment coneguts. En aquesta línia trobem l’obra de Alamiro Giampieri, que va fer la seva versió sobre el Carnaval de Venècia amb les variacions corresponents.

Evidentment, però, en un recital de clarinet sol havia de tenir presència la música més actual, en aquest cas dues obres de compositors cabdals del segle XX: Luciano Berio i Franco Donatoni. Dues obres molt diferents entre si que ofereixen tot un ventall de textures que demanen una gran capacitat tècnica a l’intèrpret. Són obres segurament no gaire conegudes pel públic no experimentat, però precisament per aquest motiu les volia programar, perquè estic convençut que en la major part dels casos obre tot un món de noves sensacions per als oients.

B.P: A Núvol ja havíem parlat de tu arran d’un article de Núria Maynou sobre Crossing Ensembles. Què t’interessa més de les sonoritats contemporànies?

V. de la R: És precisament això, alimentar la curiositat cap allò que no és coneix. Com a intèrpret trobo fascinant el fet de poder descobrir coses amb el teu instrument que no s’hagin pogut sentir abans.

B.P: Toques tant el clarinet com el clarinet baix. Quina relació tens amb aquests dos instruments? Què diferencia la relació que mantens amb un i altre clarinet?

V. de la R: Tinc apropaments diferents cap aquests instruments. Al cap i a la fi hem de pensar com si un violinista toqués també el violoncel. El mateix repertori i la organologia de l’instrument t’aporta unes característiques diferents. Evidentment quan toco tant un instrument com l’altre sóc la mateixa persona, però com si pogués tenir diferents veus amb les que expresses les teves idees.

Aina Vega: Toques Kóvacs perquè és un referent per a tu com a clarinetista i pedagog?

V. de la R: És indubtable que Béla Kovács ha estat tant un gran clarinetista com un bon pedagog, tot i que destaca més fins i tot la seva feina com a pedagog. En qualsevol cas tampoc ha estat per a mi el que podríem anomenar un referent…però és indiscutible el gran treball i la transcendència que han tingut les seves obres en forma d’homenatges. Jo mateix faig servir molt el seu llibre per als meus alumnes, ja que crec que recull perfectament en petites peces l’essència de cada compositor, i facilita un exercici interpretatiu magnífic. Té un valor pedagògic molt important, i en un concert crec que són petites peces molt agraïdes pel públic que alhora demanen una gran flexibilitat per part de l’intèrpret.

A.V: L’impacte de la música de Donatoni ha transcendit fora d’Itàlia?

V. de la R: Crec que en general molta música de la segona meitat del segle XX italiana ha transcendit fora d’Itàlia. Tenim a compositors meravellosos com Sciarrino, Nono, Ambrosini, Berio, el mateix Donatoni, etc… Ha estat una gran escola que ha revolucionat el món sonor de la música clàssica.

A.V: La tria del tàndem Bassi-Giampieri t’ha d’ajudar a endolcir el concert?

V. de la R: Més que endolcir jo diria que ho complementa. Trobar un equilibri d’estils en un recital “clàssic” és la clau avui en dia perquè un concert sigui enriquidor i interessant. Aquest programa té un línia temàtica del virtuosisme, però no només des del punt de vista tècnic i/o físic, com ens donen aquestes dues obres de Bassi i Giampieri, sinó també des d’un punt de vista més ampli de la paraula. Un virtuosisme també cognitiu i interpretatiu en què es demostra la flexibilitat i la capacitat de l’intèrpret de viatjar d’un estil a un altre totalment oposat. El fet de mimetitzar-se i mostrar diferents cares és una de les coses més difícils d’assolir.

A.V: Berio i Gershwin són un tast per exemplificar dues grans tendències del vint i, alhora, servir d’ham per al gran públic?

V. de la R: El propòsit del concert és poder demostrar tot un ventall de colors de l’instrument. Ja que és la primera vegada que es programa un instrumentista de vent, en aquest cas un clarinet, dins de les residències artístiques de La Pedrera, m’interessa mostrar el màxim possible les possibilitats de l’instrument.

A.V: T’hauria agradat arriscar més?

V. de la R: Crec que aquest primer programa és tot un repte a nivell tècnic i interpretatiu, i penso que no he estat gens conservador. Arriscar-se més tampoc és sinònim de programar tot música del segle XXI, com he fet en altres ocasions també. Crec que tot té el seu espai i fer Mozart o Brahms, depenent de com l’interpretis, també pot ser una aposta arriscada.

Víctor de la Rosa, clarinetista de Crossing Lines Ensemble

Víctor de la Rosa, clarinetista de Crossing Lines Ensemble, ara Resident a La Pedrera

Una carrera meteòrica

Víctor de la Rosa toca el clarinet i el clarinet baix i és ja a hores d’ara un músic amb una agenda internacional. L’home dels dos clarinets acaba de tornar d’una gira asiàtica amb la prestigiosa Mahler Chamber Orchestra, amb qui tornarà al maig. També és membre de la prestigiosa formació CrossingLines Ensemble, que ja vam presentar a Núvol.

Víctor de la Rosa va iniciar els seus estudis musicals a l’Escola Municipal de Música d’Alcúdia (Mallorca) amb Joaquim Redondo. Es llicencià en interpretació de clarinet, amb matrícula d’honor, a l’ESMUC sota el mestratge de Joan Enric Lluna i Harry Sparnaay – en l’especialitat de clarinet baix. Posteriorment es traslladà a Londres per cursar el Master in Performance al Royal College of Music, on obtingué la qualificació més alta de la seva promoció.

Cal destacar la seva participació com a solista al XXII Festival Internacional Albéniz de Camprodon, Cicle de Joves Intèrprets de Catalunya (JIC III i IV) de l’Auditori de Barcelona, la Xarxa de Músiques de Catalunya, el Palau de la Música Catalana, la sala Mendelssohn de Berlín, l’Amarylis Fleming Hall i el Royal Albert Hall de Londres. Com a músic d’orquestra ha tocat a orquestres de renom com ara la London Symphony Orchestra, English National Opera, Orquestra de Cadaqués o la Verbier Festival Orchestra, i ha treballat amb directors com Lorin Maazel, Bernard Haitink, Kent Nagano i Pierre Boulez.

Ha estat guardonat amb el segon premi ex-aequo al concurs Permanent de Joventuts Musicals d’Espanya i a la Concerto Competition del Royal College of Music, entre d’altres. Ha impartit classes a universitats com Ithaca College London i Dartmouth College i ha ofert conferències sobre música i tècniques interpretatives del clarinet baix al Royal College of Music. Actualment és clarinet principal en trial de Philharmonia Orchestra, com a freelance orquestral i com a membre dels grups Duo de la Rosa-Caravaca, CrossingLines, Barcelona Reed Quintet. També té projectes amb Philharmonia i la Royal Scottish National Orchestra. És professor de clarinet i repertori orquestral al Conservatori Superior de Música de les Illes Balears.

Podeu consultar el programa de mà aquí.

Podeu comprar entrades aquí