Víctor Amela guanya el premi Ramon Llull 2016

L’any 1981 s’atorgava per primera vegada el Premi Ramon Llull i, en aquella ocasió, el guanyador va ser Joan Perucho amb Les aventures del cavaller Kosmas, que l’any següent guanyaria el Premi Crexells, com explicava Marina Espasa en aquest article on reivindicava l’obra. Ara, trenta-sis anys més tard, el periodista Víctor Amela l’ha guanyat amb La filla del capità Groc, una novel·la ambientada a Forcall, que el segell Planeta publicarà el proper 2 de març, tant en català com en castellà, i més endavant Belfond ho farà en francès.

Forcall és el poble que guarda els records d’infantesa de Víctor Amela, ja que hi solia estiuejar amb la família, que es va veure obligada a emigrar a Barcelona després que les guerres carlines destrossessin les vides d’aquella zona. A través de la història d’en Groc —tot i que es deia Tomàs Penarrocha, l’anomenaven així pel color dels seus cabells i bigotis—, el periodista ha volgut homenatjar la terra dels seus avantpassats, però també reivindicar la història d’un heroi, del qual va sentir a parlar per primera vegada quan tenia vuit anys: “A partir d’aquí jo vaig resseguir la seva història mítica, la vaig contrastar amb fets històrics i reals en documents i monografies publicades al Maestrat i als arxius i vaig omplir els buits que la història no ens donava amb la meva imaginació, però sempre partint dels fets reals”, explica.

Amela ha definit La filla del capità Groc com una història romàntica basada en fets reals. “Romàntica per l’època, que s’ambienta a mitjan segle XIX, pels escenaris, que són les muntanyes encantades dels Ports de Morella i el Maestrat, i pels personatges”. La novel·la narra la història d’en Groc, que torna de l’exili —obligat per la derrota de les tropes carlines—, per alçar la bandera dels valors tradicionals. Es tornarà a reunir amb la seva família, la seva dona i la seva filla, Manuela, que veu el seu pare com un heroi gegantí, i que esdevé el principal suport de l’heroi. “Molts consideraven en Groc un guerriller carlí, però per a uns altres era un bandoler facciós”, precisa l’autor, que ha definit aquest personatge com el nostre Robin Hood català. “He volgut convertir un heroi local en un d’universal”, ha remarcat.

El motor principal de la història són les passions: amor, gelosia, amistat, traïdoria i l’entrega sacrificada fins a límits insospitats per la defensa d’uns ideals. “Parlo d’amor paternofilial, conjugal, passional i carnal. És una història molt intensa que no he tingut més remei que acabar escrivint”, confessa Amela, que ha decidit escriure-la en català —de fet, és la seva primera novel·la en català—, perquè s’hi va sentir obligat pels personatges. “Tots parlaven en català, concretament el català nord-occidental, que és bellíssim i antiquíssim”, precisa.

Les passions no es llegeixen, se senten

El jurat —format per Anne-Laure Aymeric, Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Gemma Lienas i Emili Rosales, secretari amb vot— ha valorat d’aquesta novel·la el fet que retrati una causa perduda: “Hi ha una lluita desigual que es coneix des del primer moment, i això fa que la novel·la es llegeixi”, apunta Carles Casajuana. Gemma Lienas ha explicat que no es tracta tant d’una novel·la bèl·lica sinó d’ideals i passions: “Una de les coses que més m’ha agradat és que sents les passions i sentiments dels personatges, els pots viure”, afegeix l’escriptora. Una altra característica que ha destacat el jurat és que la història permet traçar una evolució de l’heroi: “Aquesta transformació m’ha semblat molt important, perquè les persones no som monolítiques, sinó polièdriques”, ha afegit Lienas