Vicenç Villatoro: “La dinàmica interna del Llull no explica la decisió de les Balears”

14.11.2012

El director de l’Institut Ramon Llull ha estat convidat al programa Estira la llengua! de Ràdio Nacional d’Andorra, i ha assegurat que desconeix si la suspensió de la inversió del govern balear a la institució respon només a criteris econòmics o si hi ha algun altre motiu de fons. Villatoro  assegura que les autoritats de l’arxipèlag hi han sigut molt proactives i fins fa poc mostraven una voluntat continuista dins del Llull.

 

Vicenç Villatoro, director de l'Institut Ramon Llull | Foto de Jordi Play

 

El director de l’Institut Ramon Llull assegura que encara no té totes les respostes a les preguntes que es plantejaran a partir del 2013, quan el govern de les Illes Balears no destini ni un euro a la institució, que sustenta juntament amb la Generalitat de Catalunya. Així ho ha afirmat durant l’entrevista del programa Estira la llengua! de Ràdio Nacional d’Andorra emesa dilluns però enregistrada, per qüestions d’agenda de Villatoro, dimecres. El dubte principal que queda sobre la taula és si el govern de José Ramón Bauzà voldrà fer efectiva una hipotètica sortida de la institució o si en seguirà sent un promotor sense aportar-hi diners. Sobre aquesta qüestió, Villatoro afirma que “una retirada de recursos, que suposa un milió llarg d’euros en un pressupost total a l’entorn dels deu milions, no posa en qüestió el gros de l’activitat del Ramon Llull. En termes econòmics és inquietant i dolorós però ho seria més que el govern balear se’n desvinculés”.

El govern balear ha assegurat des d’un principi que el motiu de la retirada de l’aportació és l’econòmic. El conseller català de Cultura, Ferran Mascarell, va afirmar que aquest gest se subscrivia estrictament a una voluntat del govern de Bauzà de “minimitzar” la llengua i la cultura catalanes. El fet és que, tenint en compte les regressions del reconeixement legal que ha tirat endavant els darrers dies, hi ha sospites que els motius siguin més que econòmics. En aquest sentit, Villatoro diu que no té resposta a aquesta pregunta però que “la dinàmica interna del Llull no explica aquesta decisió” i recorda que el mateix dia que es feia aquest anunci, el govern balear inaugurava a Londres una exposició d’art contemporani balear organitzada pel Llull  i, fa uns dies, participava a una festa a Palma protagonitzada per Joan Pons amb textos de Ramon Llull musicats per celebrar els deu anys de l’Institut i on les declaracions institucionals eren de felicitació pel bon funcionament de la institució i amb ànims textuals de continuar-hi treballant. Tot això, malgrat les decisions legislatives polèmiques en matèria de llengua. Així, el seu director opina que “o hi ha unes raons econòmiques molt poderoses o hi ha altres raons que no se’ns han donat a conèixer”. Posteriorment sí que el conseller de cultura balear, Rafael Bosch, va etzibar que es marxa del Llull per si el govern català “proposa claríssimament sortir d’Espanya”.

Enmig d’aquesta situació, el mateix president balear va afirmar rotundament que les Illes Balears no són Països Catalans. En aquest sentit, Villatoro expressa que ja ha comentat en més d’una ocasió amb Bauzà que “el Llull s’ocupa de la projecció exterior de la cultura catalana de les Balears i de Catalunya i en això hi pot estar d’acord que és bo gent independentista, federalista… El Llull és un punt de trobada de gent que pot pensar diferent perquè la seva especialitat no és dir com s’han d’articular els territoris de parla catalana. L’únic punt de partida és dir i creure que la llengua és la mateixa i que ha de tenir visibilitat i ha de ser ensenyada a fora. No tenim cap dubte que ho creu, i l’estatut balear parla de la llengua catalana, amb aquesta denominació”.

Arran de l’esclat d’aquesta notícia, el president de l’Obra Cultural Balear, Tomeu Martí, va proposar que la presència balear a l’Institut Ramon Llull es vehiculés a través de la societat civil i no a través de les institucions. Villatoro ho troba “una oferta molt valuosa i molt ben intencionada”. Però afirma que la força del Llull, com a organisme executiu, és “el compromís institucional”. Sí que és cert que la Fundació Ramon Llull sí que recull representacions territorials amb l’exemple de la Xarxa Llull de ciutats valencianes o la sindicatura de l’Alguer, juntament amb el Consell General dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord), el Govern d’Andorra a més de Catalunya i Balears a través de l’Institut Ramon Llull. Però aquesta fundació és representativa i amb molt menys pressupost. En tot cas, i malgrat que d’una forma molt discreta apunta que aviat podria haver-hi alguna adhesió en aquesta línia a l’Institut, creu que l’objectiu ha de ser mantenir com a soci el govern balear. Alhora, aprofita per recordar que les Balears són representades a la Fundació Ramon Llull pel fet de ser membres de l’Institut Ramon Llull i, per tant, si en marxen, deixaran de formar part de la Fundació Ramon Llull.

 

Descarregueu-vos el programa radiofònic, aquí.

Twitter: @estiralallengua