Viatge a un malson. Barcelona en postguerra, 1939-1945.

17.05.2013

Fins al 28 de setembre l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona acull l’exposició “Barcelona en postguerra. 1939-1945” emmarcada dins un conjunt d’exposicions que l’Ajuntament de Barcelona organitza amb motiu del 75è aniversari de la desfeta de la 2a República, de la fi de la guerra i de l’ocupació de Barcelona i Catalunya pel nou règim franquista.

Heinrich Himmler al Poble Espanyol, 23 octubre 1940. AFB. Pérez de Rozas

 

Eulàlia Pérez Vallverdú i Mireia Capdevila Candell s’encarreguen del comissariat i la documentació. L’exposició es basa en 116 fotografies del fons de l’Arxiu, majoritàriament de Pérez de Rozas. Les fotos són de petit format en la tècnica de la gelatina de plata. Un arxiu ha de ser respectuós amb els formats originals, és clar, però no hagués estat malament fer alguna ampliació per fer una mena d’ambientació escenogràfica alhora que una presentació més atractiva almenys de cara al públic profà que deu ser la majoria, així com també turistes que es dedicaven a fotografiar a tort i a dret algunes d’aquelles instantànies.

He subtitulat l’article com ‘Viatge a un malson’,  ja que veure aquelles imatges del feixisme, de braços enlaire, de visites com la de Himmler a Barcelona, la de les cerimònies catòliques i de la proliferació de mantellines i pintes, produeixen un cert calfred, un malestar difícil de definir, tot i que jo no vaig conèixer –per edat– aquella primera etapa del franquisme, sí que vaig conèixer uns temps posteriors en què el “Régimen” s’havia maquillat i vestit de seda com la mona d’aquella coneguda dita.

La imatge del vencedor

El nou ordre dels vencedors va esborrar implacablement qualsevol rastre de l’anterior règim, res de republicanisme, ni laïcisme, ni democràcia i molt menys de catalanisme, tot imposant la seva ideologia com un corró al costat dels seus al·liats, l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista. La nostra ciutat entre 1939 i 1945 es transformà en un aparador propagandístic d’aquelles letals ideologies: les imatges no enganyen… a vegades.

Impagable és una de les fotos on es veu a Heinrich Himmler, el cèlebre cap de la Gestapo i de les SS nazis en un acte en honor seu al Poble Espanyol un 23 d’octubre de 1940. Recordo haver vist en un altre lloc una imatge d’aquest sinistre personatge visitant una “checa”, que devia ser durant aquella mateixa visita.

En realitat, poques de les fotografies que es poden veure a l’exposició, almenys per a algú que estigui interessat en el tema, son inèdites. Però n’he trobat a faltar almenys dues que crec haver vist en aquest mateix arxiu, la visita de Madame Pétain a Barcelona i el Palau de la Música guarnit amb banderes de la creu gammada durant un acte d’exaltació nazi.

 

Festa de la Merce a la preso Model, el setembre de 1941 Foto AFB Perez de Rozas

 

“Els vencedors escriuen la història”, diuen, i és ben veritat. Les imatges d’aquesta exposició són les que van difondre els vencedors, perquè no hi ha imatges –o molt poques– dels vençuts. On són les imatges dels afusellaments diaris al Camp de la Bota?, i on són les de camps de concentració o presons com el del Palau de les Missions o la de Les Corts?, no hi son perquè possiblement no existeixen.

 

Neutralitat i nacionalcatolicisme

Curioses són les sèries de fotos, que potser algun visitant descobrirà per primer cop, dels intercanvis de presoners alemanys, britànics i nordamericans al port de Barcelona el 17 de maig de 1944, i entre alemanys i britànics el 27 d’octubre de 1943, atès que Espanya mantenia una “neutralitat” més aviat sospitosa durant la Segona Guerra Mundial. Oficials i soldats nazis es barregen amb escocesos i nordamericans, i dames empolainades amb infermeres i soldats ferits ajaguts en lliteres al moll.

Un dels àmbits porta el títol “La recristianització de la ciutat”, i començava aquí la gran operació propagandística del règim portada a terme pel seu gran al·liat, l’Esglèsia catòlica, l’anomenat nacionalcatolicisme. Aquí cal recordar que el cardenal català Enric Plà i Deniel fou un dels inventors de la “Croada” franquista.

Podem veure imatges com les de la primera Setmana Santa després de la Guerra, el Dijous Sant del 6 d’abril de 1939, on davant la catedral veiem diverses dames amb ‘mantilla y peineta’, atuell “típicament” català que segurament amagava un pentinat llavors denominat “¡Arriba España!”.

Concentracions multitudinàries com la “Comunión de 20.000 hombres” amb motiu del Congrés Eucarístic Diocesà al passeig de Lluís Companys (abans Sala de Víctor Pradera). Així com les innombrables misses com la missa de campanya en memòria dels “Màrtirs caiguts” al castell de Montjuïc el 16 d’abril de 1939.

 

Sortida de voluntaris de la Division Azul. 5 juliol 1941 | AFB Perez de Rozas

 

Segurament, segons l’edat del públic que vagi a veure aquesta –recomanable– exposició, aquestes colpidores imatges no li faran ni fred ni calor. Potser als que vam viure un tram d’aquella època tampoc no ens regiraria l’estómac si no fos que… Si no fos que la mala llavor del franquisme no ha desaparegut mai d’Espanya, i ara els fills i néts d’aquells franquistes, els que han deixat a la cuneta la “Llei de la memòria històrica”, els que s’han negat a condemnar els crims del franquisme, ara en aquest 2013, ironies de la manipulació, ens acusen als catalans de nazis!

 

ARXIU FOTOGRÀFIC DE BARCELONA 

Plaça Pons i Clerch, 2, 2a planta
Horari: de dilluns a dissabte de 10 a 17 h. Festius tancat
www.bcn.cat/arxiufotografic
www.facebook.com/arxiufotograficbcn