Varvara enlluerna el Palau

La jove pianista russa Varvara havia vingut a Barcelona la temporada passada, acompanyada d’orquestra. Ara ho ha fet sola en un recital absolutament impressionant al Palau, amb un programa que anava de Bach a Mussorgski, passant per Beethoven.

La jove pianista russa Varvara havia vingut a Barcelona la temporada passada, acompanyada d’orquestra. Ara ho ha fet sola en un recital absolutament impressionant al Palau de la Música, amb un programa que anava de Bach a Mussorgski, passant per Beethoven. Va demostrar no tan sols un talent excepcional com a pianista, sinó també una gran capacitat d’abordar tots els estils meravellosament bé.

La pianista rusa Varvara va actuar al Palau de la Música

Va començar amb la Suite anglesa núm. 2 de Bach i ja des de la primera nota va deixar clar que no tan sols dominava l’estil barroc, sinó que percudia les tecles d’una manera híbrida entre l’staccato i el legato, en un equilibri perfecte entre la interpretació del clavecí i la del piano. Va demostrar que havia estat una bona alumna d’Evgeni Koroliov, el gran especialista de l’obra per a teclat de Bach, amb qui Varvara va estudiar a Hamburg. A més a més, cal destacar una digitació perfecta a través de la qual cadascuna de les notes s’entenia nítidament. Fins i tot en l’Allemande, més tranquil·la, va tocar amb més dolçor però sense deixar mai de banda l’estil barroc.

Del segon compositor del programa, Beethoven, en va interpretar una de les darreres sonates: la Sonata núm. 31 op. 110, una obra fosca, profunda i complexa a la qual Varvara va donar un pèl més de llum i de lirisme del que l’obra té. Va interpretar-ne els dos primers moviments en un estil més clàssic, dolç i contingut, i es va destapar en la transició al tercer, l’Adagio ma non troppo, del qual va tocar les primeres notes d’una manera etèria, com si estiguessin suspeses en l’aire. A partir d’aquí va desplegar un doll d’energia i de passió per abordar la fuga i l’Allegro final.

Després d’haver demostrat tot el seu talent i sensibilitat, Varvara va abordar el plat fort del concert, la suite Quadres d’una exposició, de Mussorgski, que darrerament força pianistes reivindiquen, enfront de la versió orquestrada que en va fer Ravel. Es tracta d’una obra d’una enorme envergadura que necessita un domini tècnic absolut de l’instrument i una capacitat expressiva molt profunda. Varvara va tocar amb un so expansiu i potent, però que semblava de seda, era espectacular però no exagerat i en cap moment no va transmetre la sensació que forcés perquè el piano sonés més fort. Els Quadres d’una exposició és una peça en què l’intèrpret ha d’abocar tota la intensitat i força de què és capaç, i la pianista russa semblava que ho tocava sense despentinar-se.

Varvara és una instrumentista elegant en tots els sentits, des de la manera de moure els braços i les mans fins a la manera de fer anar els dits damunt les tecles. Ja vam apreciar en el concert que va fer l’any passat que tocava amb una gran intensitat i profunditat. Aquest cop ho ha reafirmat en un recital eclèctic en què ha fet palès que és capaç d’abordar tots els estils musicals, cadascun amb l’aproximació que li correspon, però amb el rigor i la profunditat que ja són marca pròpia de la pianista russa.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació