Vallcarca, capital del 0-3

29.12.2016

A un costat del viaducte de Vallcarca hi ha un edifici blanc conegut com “el Consolat”, perquè va acollir el Consolat Danès abans de la guerra. Allà, el passat dissabte 17 de desembre, entre el grup de persones que visitàvem la breu exposició dedicada a Joan Junyer i Dolors Canals, una assistent va preguntar si érem a Gràcia. Vallcarca és a la frontera entre dos districtes barcelonins, Gràcia i Horta-Guinardó, i ocasionalment podria recordar algun barri de Lisboa o de Nàpols. Des del jardí del Consolat, que té un eucaliptus imponent, al final de l’Avinguda de la República Argentina es reconeixen les siluetes de la catedral amb el mar al fons. Des del mateix jardí, també es veuen fragments de l’escola La Farigola de Vallcarca amb les seves parets pintades de grocs i rosats noucentistes.

Joan Junyer i Dolors Canals (1951) Foto: Fund. C-J

Al llarg del segle XX, tant a Europa com als EUA, hi ha hagut aportacions culturals a quatre mans. Deixant de banda el món del cinema: Robert i Sònia Delaunay, Tina Modotti i Edward Weston, Salvador Dalí i Gala són alguns exemples de parelles artístiques. La formada per Joan Junyer (fins al 31/12/16 exposició retrospectiva a la Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell) i Dolors Canals és una de les més originals. Units per una quasi obsessió: el moviment del cos humà. Cadascú va abordar-lo des de múltiples disciplines; Joan (artista de projecció internacional des del 1929) amb el dibuix, la pintura, les arts escèniques o l’arquitectura, i Dolors des de l’atenció, la cura, l’observació i l’estudi científic dels primers anys de vida humana, que ella mateixa va popularitzar amb el nom de 0-3. Art i ciència, estretament units, com aquells dos joves republicans de casa bona que l’exili polític duria a París, al Carib i als Estats Units, però que no els allunyaria dels seus motius d’interès, de creació i recerca, com tampoc els faria oblidar Mallorca ni Barcelona.

No s’ha parlat gaire de les “guarderies de guerra”, o de les guarderies de les fàbriques Bofarull de Sants i Montalfita de Badalona que dirigí Dolors Canals. Tampoc és freqüent el tractament de l’educació de 0 a 3 anys amb el mateix rigor i exigència que qualsevol altra etapa educativa.

En els materials de rodatge del documental Els mestres catalans, de la guerra a l’exili, Dolors Canals expressava d’aquesta manera el que va guiar la seva carrera, allà on va residir, dedicada a l’estudi i la divulgació (programes de ràdio, cursos, assessorament) de les primeres etapes de la vida.

“Cal anar descartant el llastre —sovint inútil i agressiu—, que encara arrossega la primera infància. Llastre de procedència tradicional com també política, supersticiosa o jeràrquica, que encobreix l’abús de poder de l’adult sobre l’infant. Llastre que el fa depenent i subdesenvolupat per tal d’encaixar-lo en el motlle cultural del moment.

Tot al contrari. Cal reconèixer als petits humans el dret a la vida pròpia, al ple desenvolupament de les seves capacitats que són moltes, a crear la seva societat de contemporanis, al protagonisme autèntic del seu creixement.

La ciència 0-3 és essencial.

L’ètica també.

Si estimem la humanitat, hem de deixar que cada onada generacional vagi endavant, sense traves, amb els 0-3 a primera fila”.

Tant el documental com les entrevistes que acompanyen la recent exposició van ser enregistrades al Consolat, on Dolors Canals vivia des de l’any 1976, en què la parella va posar punt final a l’exili. L’any 1999 es constituí la Fundació Canals-Junyer, que “té per objecte la realització i promoció d’estudis originals i autòctons sobre el desenvolupament humà del naixement als tres anys, continuant l’estructura d’avantguarda científica de cara al segle XXI, iniciada pel Centre 0-3 de Barcelona, al qual la Fundació Canals-Junyer dóna suport jurídic.”

Amb aquests propòsits, la casa va ser donada a la Diputació de Barcelona, que en va fer cessió a l’Ajuntament barceloní. En l’actualitat està en marxa un concurs d’idees per a la remodelació del que va ser casa, estudi i consolat. El llibre L’educació física. Del naixement als tres anys reuneix bona part dels seus estudis i dels principis del Centre 0-3 de Barcelona instal·lat a la planta baixa del Consolat.

En la maqueta de la publicació titulada Ciència 0-3 Adquisició dels principis fonamentals durant la primera infància, Dolors Canals descriu una experiència de lliçó de Fisiologia realitzada a Barcelona durant el curs 2000-01 amb nens de 14 a 41 mesos. Era la primera del que havia de ser una sèrie de monografies dedicades a l’Anatomia, la Biologia, la Meteorologia, la Química, la Física o l’Etologia.

Com es “treballa” la ciència amb els més petits de tots? El contingut d’aquesta primera lliçó (Dolors Canals tenia noranta anys) no podia ser més científic i més poètic: l’auscultació dels batecs del cor.

És comprensible que Fina Duran i Isabel Casanellas, comissàries d’aquesta exposició que ha suscitat una enorme curiositat, vulguin continuar la seva recerca després de les llargues converses mantingudes amb tots dos i dels treballs documentals realitzats fins avui, per tal d’ampliar la projecció de l’obra d’aquesta parella amant de la vida a l’aire lliure i activistes de la cultura catalana allà on van viure.

Joan Junyer, sord de naixement, a més de posar la veu al lleó en el circ de Calder, va ser un artista apreciat, biografiat i redescobert d’ençà el seu retorn. Però el llegat de Dolors Canals encara està per descobrir; és una reivindicació de la dignitat dels més petits. Especialment interpel·ladora en aquests moments de guerres i fugides massives, carregada de motius d’esperança. Una veu que parla en nom dels que no parlen públicament però que aprenen molt més i més ràpidament que els adults.

El Consolat de Vallcarca ha de ser un centre de referència per a l’estudi i la divulgació dels drets i les capacitats dels humans de 0-3 anys. És a les mans dels responsables municipals transformar-lo en una permanent i innovadora ambaixada en favor del màxim respecte als més petits. No anem sobrats de regals com els del tàndem Canals-Junyer.