Us ofereixo els ocells

27.01.2017

Els supervivents d’Auschwitz-Birkenau han remarcat sovint que al camp d’extermini no se sentien ni es veien ocells. Són testimonis que contrasten amb el fet que al llarg d’aquells anys d’internament, l’ornitòleg Günther Niethammer, membre de les SS i més tard afiliat a les Waffen-SS, va obtenir llicència per estudiar les aus del bosc de bedolls de Birkenau i va arribar a catalogar, amb una paciència de taxonomista, 127 ocells. A partir d’aquesta observació tan paradoxal, Marta Marín-Dòmine ha comissariat una instal·lació artística que ens convida a reflexionar sobre la memòria i els seus límits. Je vous offre les oiseaux-Us ofereixo els ocells, que s’inaugura avui a les 19h a la Capella de Santa Àgata, a la Plaça del Rei, és alhora una ofrena i una invitació al recolliment. El resultat és un espai sonor inquietant que infon pau i desassosec a la vegada.

© Blai Tomàs Bracquart. Arbre (Camp d’extermini Auschwitz-Birkenau)

El supervivent de l’Holocaust s’ha vist sovint abismat a la impossibilitat de manifestar l’inexpressable, d’explicar una experiència que no es pot reduir a paraules. No és amnèsia, ni autocensura, ni un bloqueig psicològic el que impedeix de parlar, sinó la impossibilitat dels supervivents de recuperar l’experiència, i encara molt menys d’entendre-la. El cant dels ocells, que d’alguna manera o altra els havia d’arribar, va quedar per a molts d’ells bandejat sota la membrana de l’inconscient. Aixi com eren privats de llibertat, la bellesa de la natura els era en certa manera també vedada, o escamotejada: no sentien unes veus que eren presents. La instal·lació de Marta Marín-Dòmine, lectora de Lacan i especialista en literatura concentracionària, “vol mostrar també que tot acte de memòria és un intent fallit de recuperar un esdeveniment tal com va ser viscut pels seus protagonistes, tant les víctimes com els botxins”.

L’exposició de l’estàtua eqüestre de Franco a l’esplanada del Born, ara fa uns mesos, va ser també, volgudament o no, un acte fallit, perquè va fer palès la incapacitat dels ciutadans per mirar-se el monument amb distància. La instal·lació del Born va resultar ser interessantíssima, no tant per la intenció artística o el discurs subjacent dels comissaris, sinó per les contradiccions polítiques que van fer aflorar. Un acte de memòria es va convertir, per sorpresa de tothom, en un experiment que va permetre visualitzar unes tensions polítiques que han esdevingut catàrtiques. Qui sap si l’acostament entre els partits independentistes i els comuns en la causa pel referèndum no s’ha gestat en part en la complicitat amb què uns van abatre l’estàtua i els altres ho van contemplar i tolerar com un acte d’expressió popular inevitable i lògica i gairebé sana. Així, si l’exposició del Born no va arribar a bon port com a projecte museogràfic, va complir en canvi una altra funció social, per tal com va desencadenar els mecanismes de l’empoderament ciutadà en l’espai públic. La instal·lació de Marta Marín-Dòmine també explora les tensions entre l’espai i la memòria, però la seva proposta se centra més en la revisió del paisatge museïtzat, tant aquell que compartim exteriorment com el que portem a dins.

Aquesta tarda a les 18h Marta Marín-Dòmine impartirà la conferència “Auschwitz-Birkenau, o la tensió entre el paisatge i la memòria” al mateix MUHBA. Avui es commemora el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust. Ricard Vinyes, Comissionat de Programes de Memòria de l’Ajuntament de Barcelona, ha optat en aquest cas per fer-ne una commemoració íntima, introvertida, que convida al recolliment individual. “Digueu a la gent que vingui sola”, ens deia ahir Joan Roca, director del MUHBA, que acull aquesta instal·lació. Per què? Doncs perquè no és tan important el que ens explica la proposta, sinó el que ens provoca.