Una oda a totes les mares del món

29.05.2017

La creadora escènica i guionista Verónica Navas ha representat a La Pedrera, dins el cicle Noves Escenes, l’obra Hasta agotar existencias. Aquest monòleg que la creadora subtitula molt significativament Ensayando para que la muerte de mi madre no me pille desprevenida, és alhora un diàleg directe amb el públic en què, a través de diferents llenguatges audiovisuals i narratius, la jove dramaturga recorre amb humor a l’imaginari de la seva vida familiar per construir un tendre homenatge a la seva mare.

“Hasta agotar existencias”, de Verónica Navas al cicle Noves Escenes de la Pedrera.

Només d’entrar a la sala, Verónica Navas repartia als assistents un petit llibret en forma de recordatori funerari i un fulletó amb un text que comença així: “Visc amb la idea recurrent de que la meva mare es morirà en qualsevol moment i sense previ avís i que, arribat el dia, no tindré amb què vestir-la”. Aquesta és la premissa de l’obra: crear una performance que serveixi a l’autora de preparació per assumir i afrontar el dia que la seva mare ja no hi sigui.

A partir d’aquesta idea d’una hipotètica mort sobtada de la seva mare, Verónica Navas desenvolupa diferents escenes que il·lustren els sentiments i conseqüències que comportaria no tenir la seva mare a prop. Valent-se de recursos narratius i visuals innovadors, l’autora i actriu reflexiona sobre la relació mare i filla i la influència de la figura de la mare en la construcció de la pròpia identitat.

El clímax de la performance arribar al final, quan després d’haver utilitzat l’humor i la ironia per parlar de la seva mare, l’autora crea una imatge de gran potència expressiva per evocar la profunditat de la relació mare-filla: Navas es treu la roba i ben nua es col·loca davant de l’aparell que projecta una imatge de la seva mare. D’aquesta manera, la imatge de la mare queda projectada al ventre nu de Navas per acabar semblant un fetus.

La mare de Verònica Navas estava present a l’obra, asseguda a un extrem de la primera fila. Amb la despulla de Navas al final de l’obra, la mare no va poder evitar tapar-se una mica els ulls escandalitzada… però va ser la primera a posar-se dempeus orgullosa i emocionada per aplaudir la seva filla. El missatge d’agraïment cap a totes les mares que aquesta obra vol transmetre arriba al públic amb molta eficàcia i aconsegueix que tots els assistents surtin de l’obra amb ganes de trucar a la mare.

El cicle teatral “Noves escenes” de La Pedrera es tanca aquest dimecres 31 de maig amb la nova creació de Quim Girón: Fang. Una obra que, partint del llenguatge del circ, incorpora la dansa i el text en una exploració interior amb el fang com a recurs expressiu. Podeu trobar més informació i comprar les entrades aquí.