Premi Núvol. Una llarga deliberació

13.03.2013

El jurat del premi Núvol de Traducció, format per Anna Casassas, Joan Sellent, Simona Skrabec, Xavier Farré i Núria Prats ha valorat les set traduccions més votades pels lectors de Núvol. La llista de finalistes incloïa obres d’assaig, poesia i narrativa. La llista completa de candidats amb els corresponents vots del jurat popular era aquesta:

Una qüestió personal de Kenzaburô Ôe, traducció d’Albert Nolla. Edicions 1984. 16 vots

Moo Pak, de Gabriel Josipovici. Trad. de Ferran Ràfols. Raig Verd. 12 vots 

De llindar en llindar, de Paul Celan, trad. d’Arnau Pons. Labreu. 11 vots

La llebre amb ulls d’ambre: una herència oculta, d’Edmund de Waal, trad. per Carles Miró. Quaderns Crema. 11 punts

Obra poètica de Georg Trakl, trad. de Feliu Formosa. Adesiara. 10 punts.

Pluja negra, de Flavio Soriga. Trad. de Pau Vidal. Al revés. Crims.cat. 9 punts

La poesia del pensament, de George Steiner. Trad. de Josefina Caball. Arcàdia. 9 punts

Pau Vidal guanya el premi Vidal Alcover de Traducció

Pau Vidal

El jurat ha valorat molt positivament la traducció que Pau Vidal ha fet de Pluja negra, de Flavio Soriga. La traducció de Pau Vidal flueix, és rica, expressiva i genuïna, amb diàlegs àgils i directes que permeten conservar la musicalitat sostinguda de l’original. Tot i que a vegades les solucions per les quals opta s’allunyin clarament de l’original, segur que la seva tria no és gratuïta. Defuig la literalitat per afavorir una certa genuïnitat. Hi ha alguna solució curiosa, com és per exemple el tractament que dóna als personatges femenins, “na”, quan a l’original italià no n’hi ha cap. S’entén que ho fa per contextualitzar l’obra en un espai anacrònic, un poble de Sardenya lluny de tot, on aparentment no hi passa res. I també solucions lèxiques i relacionades amb el tractament que potser ajuden a provocar un distanciament cultural, fins i tot a crear l’ambient tancat i claustrofòbic que il·lustra amb la pluja negra del títol que serveix de teló de fons de tota l’obra.

El jurat ha valorat també la traducció, molt correcta, que Carles Miró ha fet de La llebre amb ulls d’ambre: una herència oculta, d’Edmund de Waal, una aproximació interessantíssima a la història, l’art, els costums i el pensament d’una part d’Europa a partir d’un enfocament molt original.

Al llarg de les deliberacions el jurat ha acordat fer una menció especial a La poesia del pensament, l’únic assaig de la llista de finalistes, traduït per Josefina Caball i publicat a Arcàdia. En aquest llibre, la traductora transmet de manera l’estil de George Steiner. A banda d’aquesta enorme tasca, cal destacar la traducció d’alguns poemes (dels quals no es tenia versió en català), solucionats amb gran destresa i també la recerca de fonts d’altres textos traduïts.

Feliu Formosa

El jurat ha llegit i valorat els dos títols de poesia, ambdós traduïts de l’alemany. La traducció que Feliu Formosa ha fet de Georg Trakl és excel·lent, i una gran notícia que Adesiara l’hagi recuperat després que s’exhaurís l’edició d’Empúries. Aquí tot són elogis, per bé que el jurat també ha entès que no era una estricta novetat i que Formosa, premi d’Honor de les Lletres Catalanes, juga en una altra lliga i potser no li cal guanyar el premi Núvol de traducció.

La traducció de Paul Celan ha generat també entusiasme. El jurat reconeix que aquesta traducció és un treball d’orfebreria. Cal saber que Celan en alemany és sovint “incomprensible” perquè els seus versos forcen l’idioma, el poeta juga amb els diversos significats d’un mot, busca correspondències sonores, atzaroses, que hi pot haver entre paraules no emparentades, per crear connexions xocants, etc. És a dir, que la traducció de Celan sense una anàlisi prèvia de tots els elements que hi intervenen no és possible. Pons no només se’n surt amb la reconstrucció de sentit, sinó que també arriba a reproduir la bellesa i la sonoritat de l’original.

Ferran Ràfols

Moo Pak, de Gabriel Josipovici ha estat també un descobriment per als membres del jurat que no coneixien aquest autor. La traducció és, en bona mesura, la responsable d’aquesta grata impressió. Ràfols desplega un ventall de solucions molt ric, amb girs molt vius i, en conjunt, ofereix un model de prosa que, gràcies al seu vigor, representa una gran contribució a la llengua de tothom, de tots els lectors. I que a sobre té el gran mèrit d’aconseguir que una vomitada verbal llarguíssima, plena d’incisos i explicacions, s’entengui a la perfecció en tot moment.

El jurat ha celebrat també la traducció d’Una qüestió personal, de Kenzaburô Ôe, un testimoni viu  de la literatura japonesa de postguerra i Nobel de literatura el 1994. És una literatura punyent i valenta que ens mostra la crua realitat de Bird, el protagonista, davant d’una situació que el supera. Desitjos reprimits, violència,  impotència, instints primaris… tot d’inputs que ens fan anar cada vegada més al fons de l’espai sòrdid i llòbrec que pobla els pensaments d’en Bird. Això és el que ens transmet la traducció d’Albert Nolla, que aconsegueix copsar el to general del que s’intueix que ha de ser l’obra en japonès. Impecable en les imatges punyents, crues i directes, molt plàstiques, d’una emoció continguda.

Havent llegit les set traduccions més votades pels lectors de Núvol per tal de triar-ne tres de finalistes, el jurat ha decidit, en primer lloc, fer honor a la votació dels lectors i donar pas directe a la final a la traducció més votada, Una qüestió personal, de Kenzaburo Oe, a càrrec d’Albert Nolla.

Entre les altres sis obres restants, cada membre del jurat n’ha triat dues més, ordenant-les per ordre de preferència. Cada membre del jurat donava així tres punts a la primera obra escollida i un punt a la segona. D’aquesta votació han sorgit els dos altres finalistes:

 

Moo Pak, de Gabriel Josipovici (Ferran Ràfols)        9 punts

De llindar en llindar, de Paul Celan (Arnau Pons)              6 punts

 

Arnau Pons Foto Manu Manzano

Per tant, han passat a l’última deliberació Albert Nolla, Ferran Ràfols i Arnau Pons. Avui dediquem l’speaker’s corner a aquests tres traductors amb articles d’Anna Casassas, Joan Sellent i Xavier Farré respectivament.

La deliberació ha estat en tot moment virtual, atesa la dispersió geogràfica del jurat. I la darrera ronda ha estat força renyida. Després de moltes discussions, Núvol ha optat per convidar a cadascun dels membres del jurat a enviar el seu vot a Núvol. Cada membre ha presentat la seva llista de preferències, donant a cadascun dels títols 3, 2 o 1 punt. El resultat de la votació ha estat paradoxal. Us el mostrem aquí:

 

Jurat 1.     Ràfols   3  Nolla   2   Pons  1

Jurat 2.      Nolla  3    Ràfols  2   Pons  1

Jurat 3      Ràfols 3     Pons  2    Nolla  1

Jurat 4      Pons  3      Nolla  2    Ràfols  1

Jurat 5      Pons  3       Nolla 2     Ràfols 1

Resultat total de la votació:

Nolla  10 punts

Pons  10 punts

Ràfols  10 punts

Després de 24 hores d’estupor i silenci, Núvol ha proposat al jurat dues vies per desencallar la votació. La primera opció consistia a renunciar a emetre un veredicte i avalar la votació popular, que donaria com a guanyador Albert Nolla. La segona opció consistia a donar preminència a les dues obres que havien estat designades pel jurat com a preferides. Seguint aquest criteri, la votació es dirimia entre Arnau Pons i Ferran Ràfols, ja que tant l’un com l’altre havien estat l’opció preferent de dos membres del jurat.

El jurat ha votat doncs si adoptava l’opció de premiar Nolla per aclamació popular o continuar deliberant amb dos finalistes. El resultat ha estat 1-4 a favor de l’opció d’exercir de jurat i designar un premiat, de manera que en aquesta ultimíssima ronda s’haurà de declarar un guanyador entre Ferran Ràfols i Arnau Pons.

 

Albert Nolla

Aquest vespre se celebrarà a l’Ateneu Barcelonès una trobada de traductors organitzada per l’AELC, amb l’objectiu de continuar de manera presencial el debat iniciat a Núvol sobre l’estat de la traducció literària a casa nostra. Serà el moment propici per explicar-vos les deliberacions finals i per anunciar el guanyador del premi Núvol de Traducció.

Per acabar, Núvol, el digital de cultura, dóna les gràcies als membres del jurat pel seu compromís i professionalitat en tota aquesta deliberació. També vol agrair a les editorials respectives (Raig Verd, 1984, LaBreu, Quaderns Crema, Adesiara, Alrevés, Arcàdia), que simptomàticament són totes petites editorials independents, les facilitats que han posat a l’hora de fer arribar els llibres als membres del jurat, que han deliberat des de llocs tan allunyats com Cracòvia, en el cas de Xavier Farré o el sud de França en el cas d’Anna Casassas.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris