Una biblioteca sobre rails

20.03.2017

Julien Broquet és mediador digital de la Bibliothèque Vaclav Havel i responsable del fons digitalitzat del barri de la biblioteca La Chapelle de París, al barri de La Chapelle, al divuitè districte de la ciutat. Aquest dilluns ha agafat un avió que l’ha dut fins a Barcelona per participar a la 7a Jornada de Biblioteca Pública i Cohesió Social, que ha tingut lloc a la Biblioteca Jaume Fuster de Gràcia. La trobada s’ha centrat en el paper que tenen les tecnologies de la informació i la comunicació a l’hora d’assegurar la inclusió social i digital a les biblioteques.

L’halle Pajol, l’antic edifici en què actualment es troba la Bibliothèque Vaclav Havel | Foto: Arxiu de la Bibliothèque Vaclav Havel

La Bibliothèque Vaclav Havel, m’explica Broquet, és una biblioteca petita de barri d’uns mil metres quadrats aproximadament, que forma part de la xarxa municipal de biblioteques de la ciutat. Es va obrir el 2013 gràcies a un projecte de rehabilitació d’antics edificis de la SNCF, la Société nationale des chemins de fer. De fet, la biblioteca es troba ubicada a l’halle Pajol, un edifici d’estructura metàl·lica construït el 1926 i que va ser parcialment desballestat el 2005. “L’halle ha estat redissenyat en els últims anys, en un barri que ha patit profundes mutacions urbanes”, explica el blog de la biblioteca, Une médiathèque sur les rails.

“Es tracta d’una biblioteca oberta a tots als públics però freqüentada, sobretot, per infants”, continua Julien Broquet. L’espai compta també amb una sala d’estudi molt tranquil·la i a tota la biblioteca es pot parlar amb veu alta —sense cridar, és clar— perquè es vol crear “un ambient de certa llibertat”.

“La biblioteca està formada per mediadors. Jo, per exemple, formo part de l’equip de mediació digital, però també puc estar fent tasques de les sales de videojocs, d’adults o juvenil. D’aquesta manera, aconseguim que tots tinguem una visió global del funcionament de la biblioteca”, afegeix. Així és com tan aviat Broquet es dedica a gestionar un club de lectura per a adults, com a fer una sessió de guarderia, accueil de crèche, diu en francès.

Com es gestiona la diversitat dins d’una biblioteca?

El públic de la Bibliothèque Vaclav Havel és molt divers i popular, i amb una presència molt gran d’immigració. Per aquest motiu, els treballadors de la biblioteca duen a terme accions conjuntes amb membres d’associacions: “Participem al Migrant’scène, un festival que pretén reflexionar sobre l’educació, la cultura o la solidaritat, i això ens ajuda que el nostre públic divers cohabiti de manera natural”, explica Broquet.

Els usuaris de la biblioteca formen part d’una població molt diversificada i que utilitza serveis força diferents: “Els infants fan servir pràcticament tots els serveis, mentre que la majoria de famílies venen sobretot els dissabtes, i els estudiants utilitzen bàsicament les sales d’estudi”, continua i afegeix que aquesta diversitat de públic comporta alhora una participació més nombrosa en la vida de la biblioteca.

“La presència d’immigrants, per exemple, ens ha servit per promoure debats, que fem en diferents llengües (francès, anglès, italià i àrab), en què han participat bibliotecaris i persones del barri. Això fa que el nostre públic se senti inclòs de manera natural”. L’objectiu que s’havien proposat era el de crear i obrir un diàleg intercultural, i sembla que l’han acomplert.

La vida a la biblioteca

L’actual edifici de la Bibliothèque Vaclav Havel | Foto: Arxiu de la Bibliothèque Vaclav Havel

“Fem activitats per a tots els públics: tenim clubs de videojocs, de lectura per a adults, però també fem classes i cursos de llengua, així com activitats per a infants”, explica Broquet sobre les activitats que es duen a terme.

Entre els diversos serveis que ofereix la biblioteca, Broquet destaca el de la permanence numérique (permanència digital): Es tracta d’un servei que ofereix la biblioteca tots els dijous a partir de les 17.30h i durant dues hores, en què els usuaris poden resoldre dubtes que tinguin a veure amb temes de gestió de dades (descàrrega d’una aplicació, bloqueig d’un ordinador, enviament de correus electrònics, etc.). “Hi sol venir força gent, sobretot adulta, que tenen dificultats amb la gestió de dades”, continua Broquet.

El fons

La biblioteca compta amb tres pisos: un principal, amb una recepció i que conté la premsa i les revistes; un primer, amb còmics, revistes i documentació, així com dues sales (Moderato, reservada per al treball silenciós, i Allegro, per als treballs en grup); i un segon, amb llibres de literatura, pel·lícules i àudiollibres, així com un espai juvenil i infantil, que s’anomena Cabane. El catàleg de la biblioteca es caracteritza per tenir, a banda de llibres, videojocs: “Tenim una sala amb consoles com la Xbox, la One, la Wii, la PlayStation, la Nintendo, etc. És un dels fons més importants de la biblioteca”, assegura el mediador.

Pel que fa al fons, tot i que la biblioteca compta amb un catàleg força ampli, “hem decidit posar l’accent en el dret i les llengües, per a la gent del barri”, argumenta Broquet. A més a més, la biblioteca compta amb llibres de cuina, bricolatge, de la llar, però també novel·les, còmics, etc.

La 7a Jornada de Biblioteca Pública i Cohesió Social ha estat organitzada per Biblioteques de Barcelona amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, el Departament de Cultura de la Generalitat, l’Institut Francès, el Goethe Institut i el Consolat General dels Estats Units a Barcelona. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. El concepte ‘numérique’ en francès equival a ‘digital’ en català. Per exemple, durant l’article parleu de: permanència numèrica o l’equip de
    mediació numèrica, són conceptes mal traduïts del francès al català.

    Us ho comento per si ho voleu modificar.