Una biblioteca és el paisatge més bonic del món

5.11.2016

“Una biblioteca és el paisatge més bonic del món”. Amb aquesta frase de Jacques Sternberg ens ha donat la benvinguda Jusèp Boya, director general de Patrimoni, Biblioteques, Museus i Patrimoni, envoltat de la majestuositat gòtica de la Biblioteca de Catalunya, durant la cinquena trobada de responsables de Biblioteques Públiques de Catalunya, que ha tingut lloc el 3 de novembre. Durant aquesta trobada, que ha inaugurat la cap del Servei de Biblioteques, Carme Fenoll, i ha tancat el conseller de Cultura, Santi Vila, s’han lliurat el Premi Teresa Rovira i el Premi l’Abanderat.

Trobada Responsables Biblioteques Públiques | Foto: Ricard Marco

Trobada Responsables Biblioteques Públiques | Foto: Ricard Marco

El 2013 el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya va crear el Premi Teresa Rovira i Comas a la innovació a les biblioteques públiques per contribuir al reconeixement dels equipaments que hagin dut a terme projectes innovadors i hagin creat o reforçat la seva imbricació al territori a través de la creació d’una xarxa social amb implicació d’agents diversos. En total, s’han rebut una desena de projectes.

El jurat, format per Carme Fenoll, Maite Comalat, Marta Cano, Conxa Rodà, Daniel Gil, Antoni Daura, Marc Pifarré i Juan Ignacio Soto Valle, ha decidit atorgar el premi a la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia, de Caldes de Malavella, pel projecte El gust de la paraula, una proposta de maridatge entre gastronomia i literatura, organitzada conjuntament amb l’Oficina de Turisme de Caldes, que va néixer amb la intenció d’enfortir la promoció dels restauradors i productes locals, així com d’incentivar la lectura entre infants i adults. Com a premi, la biblioteca rebrà un paquet d’activitats de dinamització a mida valorat en 1.000€ i un trofeu.

La Biblioteca Carles Rahola de Girona ha estat guardonada amb l’accèssit pel projecte #somjocs, pel qual ha rebut un premi consistent en cursos de formació al Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya per un import valorat en 500€. A partir de l’ambient lúdic, la biblioteca es proposa de donar lloc a d’altres formes de diversió més enllà de la lectura per propiciar un espai d’interrelació entre la comunitat que afavoreixi la integració de tots els membres, fomenti el valor de la comunitat a la biblioteca, esdevingui un espai de trobada i de referència per als amants dels jocs de taula i difongui els jocs de taula com a mètode d’aprenentatge.

La directora de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, Irene Prades, ha estat guardonada amb el Premi l’Abanderat, que vol reconèixer la trajectòria professional de bibliotecaris vinculats a la biblioteca pública, donar-los suport a la formació contínua i fomentar l’adopció de les millors pràctiques internacionals en matèria de biblioteconomia: per això el premi està dotat amb un ajut per a una estada professional a l’estranger. El seu projecte, “You can know me too”, té com a objectiu difondre la cultura catalana entre els nord-americans a través de centres d’interès a Nova York.

Trobada Responsables Biblioteques Públiques | Foto: Ricard Marco

Trobada Responsables Biblioteques Públiques | Foto: Ricard Marco

100 anys de Biblioteques. I ara què?

La jornada també ha volgut fer una reflexió entorn als reptes de futur que han d’encarar les biblioteques després de la commemoració del seu centenari. Laura Bertran, coordinadora del llibre 100 anys de biblioteques. I ara què?, Xavier Albertí, director artístic del TNC, Montse Ayats, presidenta de l’AELLC, Elisenda Figueras, directora de Taleia Cultura, Maria Teresa Calabús, llibretera d’El Cucut, Àlex Hinojo, responsable d’Amical Wikimedia i Xavier Fina, consultor cultural, han participat en la redacció d’aquest llibre i han participat en la jornada.

Xavier Albertí defineix el teatre com un espai per a moltes coses: “En última instància, per aplaudir un espectacle”. Des de fa una colla d’anys el TNC i el Servei de Biblioteques de Catalunya han engegat plegats un projecte, els clubs de Llegir el teatre, que permeten fer una lectura enriquidora i gaudir, després, d’una experiència de plaer, ha resumit. “L’experiència de Llegir el teatre ens està demostrant, a més a més, que la naturalesa pedagògica d’aquesta mena d’espais de trobada no està renyida en absolut amb la voluntat de plantejar discursos complexos”, destaca el director del TNC, que considera que la cultura ens ajuda a saber que “ens estem educant col·lectivament”.

Elisenda Figueras ha volgut reflexionar entorn als valors que representa la biblioteca pública: “Els valors han estat sempre els mateixos, no se’n generen de nous, sinó que són intrínsecs i es visibilitzen o no segons les circumstàncies”. Per a Figueras, hi ha uns factors que són comuns a molts equipaments culturals, però que la biblioteca els concentra tots: la capacitat de fer comunitat, la proximitat, l’accessibilitat i la facilitat perquè estiguin obertes a tothom, la innovació i la capacitat d’escoltar. “Quan treballem sempre estem generant un relat”, ha conclòs Figueras, que ha recalcat que la implicació dels responsables polítics ha d’anar més enllà del pressupost.

“La importància de les biblioteques és la seva funció social”, assegura Montse Ayats. En un moment en què l’accés al coneixement s’ha multiplicat de manera exponencial, les biblioteques són les institucions que estan més ben situades per garantir aquest accés i per això reivindica el paper de les biblioteques com a serveis públics: “Hem de pensar quina és la nostra responsabilitat i no ens ha de fer por reformar-nos, repensar-nos, reinventar-nos o innovar, és a dir, dialogar amb la tradició”. Ara bé, segons Ayats, no cal atribuir a la biblioteca que resolgui uns problemes socials que no li pertoquen: “La biblioteca acaba sent el lloc on van parar tots els nanos que no tenen classe a les tardes i això no té res a veure amb la funció social de la institució”.

Àlex Hinojo ha establert una similitud entre biblioteques i Internet: “Internet, com la biblioteca, és un espai que serveix per alimentar les nostres inquietuds”. En aquest sentit, Hinojo ha apuntat que la biblioteca i Internet es complementen, “perquè són uns espais de comunitat però alhora d’anonimat”. Així, ha apuntat que no considera que la biblioteca hagi d’assumir un rol de salvador social ni de formador, sinó tot el contrari: “La ciutadania ja és prou intel·ligent per assumir els seus sistemes de formació, de manera que les biblioteques poden ser un espai on es pugui llegir El mundo deportivo, però també obres de teatre”. Ara bé, per a Hinojo el rol del bibliotecari com a gestor i jerarquitzador la informació és essencial perquè ens ajudi a segmentar la informació.

Maria Teresa Calabús ha posat l’accent en la importància que llibreria i biblioteca, que es troben a la mateixa baula de la cadena del llibre, es complementin: “El nostre gran repte és que hem de ser capaços de fer que la gent es diverteixi llegint, perquè hi ha d’haver lectura per a tothom”. També ha destacat que les biblioteques, lluny de ser aquells temples de la lectura que fins ara eren, són actualment espais vius i moderns, però que, tanmateix, per a un segment de la població són completament desconeguts.

Trobada Responsables Biblioteques Públiques | Foto: Ricard Marco

Trobada Responsables Biblioteques Públiques | Foto: Ricard Marco

“La biblioteca ha de ser un servei destinat a la lectura”, escrivia Xavier Fina al seu article 100 anys de biblioteques. I ara què?, Fina és del parer que les biblioteques, la lectura, tenen molta importància “perquè ens fan millors, ens fan ser més crítics i ens fan persones més capaces de ser felices”. La modernitat, doncs, és arribar a la capacitat de ser més feliç, tot i que Fina és molt crític amb determinades modernitats i postmodernitats que es quedin simplement amb el fet que l’important és que entrin a les biblioteques: “Sóc conservador amb l’esperit fundacional de la biblioteca, que per a mi tot continua tenint tot el sentit del món”, apunta Fina, que considera que “llegir El mundo deportivo ha de ser l’instrument” per captar l’atenció del públic i no pas la finalitat.

En aquest sentit, Fina ha animat els bibliotecaris a treure’s de sobre el complex “d’haver de fer sempre coses divertides i entretingudes” i ha reivindicat el llibre, la lectura, la modernitat i el poder transformador de la cultura i la lectura: “No és el mateix llegir El mundo deportivo que Kafka”. Per a Fina, és important que la relació entre ciutadania i biblioteques sigui pròxima i tingui aquesta vocació transformadora.

Els bibliotecaris han volgut tancar aquesta taula rodona apuntant la importància d’unificar els carnets bibliotecaris i el catàleg de les biblioteques perquè els usuaris tinguin accés igual als recursos. Així mateix, també han apuntat a la necessitat d’una més bona vinculació entre bibliotecaris i professors, per assessorar-los en la tria de les lectures.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris