Un tast revolucionari

12.07.2012

'Cartes de Tahrir' de Pau Carrió es pot veure a La Seca-Espai Brossa fins el 22 de juliol.

Cartes des de Tahrir condensa en gairebé una hora d’espectacle, les emocions viscudes durant els divuit dies que van durar les revoltes a la Plaça Tahrir d’Egipte. Divuit dies de revolta que van aconseguir que un poble s’alliberés del seu opressor.

L’obra proposa un format intimista i una posada en escena austera per narrar l’explosió d’emocions i l’impacte transfronterer de les revoltes egípcies. A l’entrar a la Sala Leopoldo Fregoli de La Seca – Espai Brossa, l’espectador es troba quatre faristols que esperen l’arribada de quatre actors; quatre actors que es personificaran en varis dels manifestants que van viure en primera persona les revoltes a Tahrir i que van narrar-les a través de les xarxes socials.

En un exercici de dramatúrgia firmat per Pau Carrió, les opinions i emocions expressades en 140 caràcters pels manifestants, s’ordenen cronològicament formant un ciberdietari que s’accelera, es rellenteix, s’intensifica i es frena al ritme de l’activitat a la xarxa i de l’ebullició de les emocions entre els participants en la revolta. En el relat també s’inclouen les opinions d’alguns dels bloggers més populars a Egipte, és el cas de Mahmoud Salem conegut a la xarxa com a Sandmonkey.
El conjunt d’aquestes Cartes des de Tahrir ofereix un intens i colpidor recull de fets, emocions i reclams populars que ajuden a l’espectador a traslladar-se per uns instants a l’epicentre d’aquests durs i alhora, esperançadors, divuit dies que van canviar el destí del poble egipci.

Un any i mig després de les revoltes, s’ha parlat molt abastament del paper que van jugar les xarxes socials en l’èxit dels fets. Tot i que moltes fonts parlen a dia d’avui d’una certa sensació de ressaca revolucionària – sobretot arrel dels resultats de la primera volta electoral  a Egipte -, és innegable la influència d’aquestes xarxes com a eina de canalització i de propulsió de les protestes.

Per una banda les xarxes socials van afavorir al contagi revolucionari entre pobles de la ribera sud del mediterrani, fent que els egipcis beguessin dels tunisencs i, encoratjats pels successos, ho fessin altres pobles veïns. El ciberespai es va convertir en un lloc de trobada i d’agrupació, va servir per trencar l’aïllament individual i per promoure una lluita col·lectiva. Internet va dotar al poble d’eines de comunicació poderoses que permetien alliberar i despertar il·lusions democràtiques.

Per altra banda, l’abast d’aquestes tecnologies va servir de finestra perquè el món conegués i descobrís en directe i de primera mà, l’efervescència d’uns països que han estat silenciats pels canals de comunicació oficials i dels quals se’ns distorsiona l’opinió i el judici.

Si alguns encara no heu tret el cap per la finestra que les xarxes socials van obrir durant les revoltes, les Cartes des de Tahrir brinden al públic l’oportunitat idònia per reviure els divuit intensos dies que van posar la primera pedra per a construir la democràcia a Egipte.

@stp_culturabcn

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

5 Comentaris
  1. Un article magnífic, ple de sensibilitat cultural, gràcies al qual, m’han agafat moltes ganes de veure Cartes des de Tahrir!