Uns glopets del Mercat de Vic

8.09.2016

La setmana que ve arrenca la 28a edició del Mercat de Música Viva de Vic que el passat dimarts va presentar un tast de la programació a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm. Moya Kalongo, Sara Pi, Nakany Kanté, Cálido Home, Xavi Alias, Ran Ran Ran, Eva Fernández, Maria Arnal i Marcel Bagès, i Wom van tocar en acústic com a avançament de la programació que omplirà Vic del 14 al 18 de setembre.

Foto de família de la presentació del 28è Mercat de Música Viva de Vic

Foto de família de la presentació del 28è Mercat de Música Viva de Vic

Un dels plaers d’assistir a un avançament de la programació del Mercat de Música Viva de Vic és imaginar què devien dir els primers cronistes després d’escoltar a -per exemple- Antònia Font presentant el seu primer treball quan encara no els coneixia ningú. Aquesta idea m’omple amb una doble sensació: d’una banda, la il·lusió de conèixer veus completament noves que d’aquí a uns anys poden convertir-se en les estrelles del firmament musical i, de l’altra, la responsabilitat d’esmolar els sentits: si jugo bé les meves cartes, podré castigar les orelles de molts amics dient que “jo ja vaig dir que aquests ho petarien al minut d’escoltar el primer disc”.

S’han batut rècords de calor per un setembre a Barcelona i a dins de la Damm l’aire condicionat i els tiradors d’estrella van a tot drap. Les normes de la vetllada són senzilles i estrictes, cosa que relaxa als músics. Cada banda interpretarà una sola cançó en format acústic -això no serà estrictament cert; ja sabem que els sintetitzadors s’han integrat dins el paisatge com si fossin de fusta i cordes-. La sala està mig plena, principalment d’amics, familiars, membres de l’organització del festival i uns pocs periodistes. Desconec si als músics els agrada tocar amb altres músics al davant. Al cap i a la fi, com la paraula mercat suggereix, a Vic hi haurà un element de competència. El dubte s’esvaeix a mitja cançó de la Sara Pi, durant la qual descobreixo a les Wom fent-li els cors des de la pista. Definitivament, avui no hi ha pressió, només ganes de passar-s’ho bé.

Però comencem pel principi. I comencem fort. La veu profunda de Maria Arnal i el puntejat ric i melancòlic de la guitarra de Marcel Bagès fan emmudir la sala i capturen l’atenció i el respecte. Estaran cansats que els comparin amb Sílvia Pérez Cruz i Raül Fernàndez, però és el primer que penso en tant que espectador profà. La cantant badalonina omple la sala amb la seva veu flamenca i una lletra que lamenta “la por eixordadora i l’avorriment” de la socialdemocràcia i la civilització moderna. El guitarrista de Flix, desposseït de la guitarra elèctrica que normalment l’acompanya, roman en un sobri segon pla.

Maria Arnal i Marcel Bagès

Maria Arnal i Marcel Bagès

Segueix Moya Kalongo, una banda d’afro-funk que combina influències de la música tradicional del nord de Moçambic, d’on prové el vocalista Simonal Bie, amb el funky-soul al més pur estil James Brown. Uns bongos i un sintetitzador canvien radicalment el to solemne que havia quedat flotant a l’aire i el líder de la banda reinicia el nostre estat mental amb música ballable i desimbolta.

La barcelonina Sara Pi recull el testimoni i, acompanyada del productor brasiler Érico Moreira a la guitarra, ens porta cap al jazz i el soul. Les harmonies brasileres que la caracteritzen i els sons tropicals que apareixen al nou disc no es poden apreciar en el format acústic, i segurament per això la vocalista ha triat versionar un clàssic del jazz que ens permet gaudir de la seva veu elegant i treballada, amb uns greus perfectament afinats.

Nakany Kanté puja a l’escenari sola amb la seva guitarra i un posat de cantautora. Si la busqueu a Spotify, escoltareu com Kanté combina l’esperit pop amb la música mandinga de la seva Guinea natal. Però avui ha escollit el format de cançó protesta en la seva llengua, que alterna amb explicacions en castellà de la imatge que va inspirar-la a compondre la cançó.

Anna Andrés i Eduard Pagès, tots dos amb veu i guitarra, formen Cálido Home, un duet d’indie folk. Melodies en anglès i acords i arpegis típics del folk sense pretensions donen una aura de nostàlgia a la veu d’Andrés i transformen la sala en un vídeo d’Instagram durant uns moments.

El següent a intervenir és Xavi Alias, i ja capta la meva atenció des d’un bon començament. Ja us avanço que la seva va ser la interpretació que més em va captivar i sorprendre. La proposta d’Alias és arriscada i el so que aconsegueix combinant la seva veu amb ritmes electrònics i samples de vinils sona molt i molt bé. La complexitat de l’actuació es va construint capa a capa a mesura que Alias va afegint loops vocals sobre els quals canta amb una intensitat creixent. La lletra sobre la quotidianitat amb més sentiment i menys ironia de les que ens tenen acostumats propostes com la seva rebla el clau. Alias abandona la guitarra pop del seu primer treball i, si en format minimalista sedueix, encara promet més la posada en escena a Vic, on comptarà amb la participació del col·lectiu audiovisual Antivaho amb l’objectiu fer més atractiva i espectacular la posada en escena.

Xavi Alias

Xavi Alias

Ran Ran Ran és la nova encarnació amb la qual Ferran Baucells importa l’esperit de l’americana i s’amara de la tradició del folk per acabar coquetejant amb l’electrònica. Transformen radicalment l’ambient de la sala amb una actuació gamberra, on la veu, guitarra i harmònica de Baucells s’uneixen amb les percussions de Jordi Farreras, que remata desplegant el seu virtuosisme amb la cadira-de-fusta-bateria.

La vetllada acaba amb el millor gènere musical possible per a una vetllada calorosa d’estiu: el jazz. En primer lloc, Eva Fernández, la joveníssima promesa sorgida de la mateixa fornada de la Sant andreu Jazz Band que va donar Andrea Motis, exhibeix la seva veu rascada i increïblement madura acompanyada de saxo i contrabaix. Amb una posada en escena sòbria i impecable, Fernández deixa pas a les Wom: tres dones, tres veus i tres instruments amb una atrevida proposta on conflueixen diferents estils com el jazz, la bossa nova, el soul o el pop. Clara Lunam Gemma Abrié i Laia Fortià tanquen el concert interpretant la seva versió del clàssic Just the Two of Us.

Eva Fernández

Eva Fernández

Al final d’aquest tast, una llista plena de nous noms a Spotify i moltes ganes d’anar al Mercat de Música Viva de Vic, on els músics que acabo de veure gaudint del format acústic es posaran a prova davant del públic amb les bandes al complet. Ara, a passar la setmana confegint l’agenda de concerts.