Un remei pel cunyadisme lúdic

1.11.2015

S’acaba de publicar Nuestros hijos y sus videojuegos, un llibre del psciòleg Hèctor Fuster, especialitzat en transtorns relacionats amb les tecnologies. L’obra està editada per Star-T Magazine Books. Oriol Ripoll la presenta a Núvol.

Els videojocs són un dels cavalls de troia a l’educació | Font: Flickr Wlodi

Els videojocs són un dels cavalls de troia a l’educació | Font: Flickr Wlodi

Us confessaré que des de fa uns anys visc amb un problema. A qualsevol trobada, amb teca o no, i on estigui rodejat de parents, amics, saludats i coneguts de fa un minut, acaba venint algú per aclarir els seus dubtes sobre jocs. Pot ser que demanin una recomanació, o el més perillós, demanen que els tranquilitzis sobre si el seu fill està jugant massa a videojocs o sobre si hi ha algun joc massa violent que pugui tenir conseqüències fatals en el seu creixement. I jo, acabo amb complexe de “cunyat” que opina de tot donant idees (en el meu cas molt pensades i llegides) però que es basen més en la lògica que no pas en dades científiques i estudis contrastats.

I és que els videojocs és un dels cavalls de troia a l’educació. Els educadors, pares i mestres, molts cops són no-jugadors i, per tant els veuen com alguna cosa estranya, llunyana i que provoca la por al desconegut. Els mitjans de comunicació no ajuden. Els missatges són confusos i no ajuden a donar eines. Fa uns mesos el diari The Sun, va publicar un article força polèmic amb el títol “Games as addictive as heroin“, qualsevol pare poc informat miraria el seu fill amb una barreja de por i preocupació.

Per sort ja tinc una eina per treure’m el “cunyadisme” de sobre. S’acaba de publicar Nuestros hijos y sus videojuegos, un llibre que ha estat editat per Star-T Magazine Books fa pocs dies. El seu autor és Hèctor Fuster, psicòleg especialitzat en transtorns relacionats amb les tecnologies. Intentaré ser parcial amb la seva valoració perquè amb l’Hèctor som companys de feina Enti i de batalles a Gameetc.

Davant de les addiccions, tothom opina sobre “el nombre d’hores que s’hi estan davant una pantalla.”  | Font: Flickr Marco Arment

Davant de les addiccions, tothom opina sobre “el nombre d’hores que s’hi estan davant una pantalla.” | Font: Flickr Marco Arment

El llibre es molt amè i l’autor contrarresta els arguments típics amb dades objectives, estudis científics i reflexions interessants. A mesura que vas llegint t’adones que et falta un llapis per subratllar i prendre notes (mai un bolígraf, si us plau!). I al final acabes amb una llibreta al costat del llibre per endreçar les idees.

Deixeu-me que us mostri un botó del que us comento. Davant de les addiccions, tothom opina sobre “el nombre d’hores que s’hi estan davant una pantalla.” Per treure’m de sobre aquest argument sempre llenço una pregunta: “pensaries el mateix si estigués davant d’un llibre?” Reconec que no és una resposta, només és deixar estabornides les preocupacions de l’altre mentre aprofito per escapolir-me.

L’Hèctor Fuster va més enllà i ens defineix què vol dir addicció. Aquí descobrim que hi ha elements com els conflictes amb les altres persones, la modificació de l’estat d’ànim i la pèrdua de control després d’un període de no jugar que serien força definitius i diferenciadors d’aquell que es passa massa hores davant qualsevol videojoc.

L’obra té un parell de trampes. El primer és el títol. La meva opinió, no compartida amb l’editor, és que han buscat un ham per a pares i educadors preocupats i s’han quedat a mig camí. És una obra per a qualsevol persona que jugui o que vegi jugar i que vulgui tenir arguments per interpretar què està passant davant una partida.

El segon és un petit ou de Pàsqua. El llibre també és una recopilació de jocs que el seu autor considera indispensables per poder entendre psicològicament els videojocs. Des d’aquí demano que a la segona edició hi hagi una llista a la darrera plana per tal d’evitar-nos haver de fer-la a mà.

Bonus track. Un cop hagueu llegit el llibre d’avui, us recomano complementar el tractament fent una passejada pel Quadern Faros d’aquest any, dedicat a l’ús de la tecnologia amb nens i adolescents.