Un recorregut per la història

Una de les activitats de la programació del Congress of Curious People, com vam anticipar a Núvol, han estat els circuits o rutes a diferents barris de la ciutat. El 28 de febrer, de 18’15 a 20’15 h, vaig assistir a la ruta «Cara oculta de Gràcia». Jordi Artigas hi va asssitir i ens ho explica.

Una de les activitats de la programació del Congress of Curious People, com vam anticipar a Núvol, han estat els circuits o rutes a diferents barris de la ciutat. El 28 de febrer, Jordi Artigas va assistir a la ruta «Cara oculta de Gràcia» i ens ho explica.

Una ruta un divendres al vespre, per carrers estrets com els de Gràcia, en una ciutat com la nostra —que diuen que és de les més sorolloses del món— amb circulació de cotxes i motos per totes bandes, en què els més de 20 assistents suportaven un vent fred i impertinent i un breu ruixat als Josepets, que era el lloc de partida. Tot això sumat, semblava que faria fracassar qualsevol iniciativa; però ben a l’inrevés, el convenciment del guia, Felipe Trigo, director i programador d’aquest Congress, així com l’interès dels assistents per les seves explicacions, feren que la ruta fos tot un èxit.

Dels Josepets a la casa del diable

El recorregut titulat «La cara oculta de Gràcia», vila independent fins a la seva annexió a Barcelona el 1897, començava davant l’església dels Josepets a la plaça de Lesseps. Dedicada a Ferdinand Lesseps, il·lustre enginyer dels canals de Suez i de Panamà a més de cònsul francès a Barcelona, recordat per actuar com a mediador i pel seu ajut als damnificats dels bombardeigs del general Espartero de 1842, aquesta plaça és una cruïlla de camins; per aquí passa el camí català de Sant Jaume, senyalitzat amb unes rajoles a terra amb el símbol de la vieira compostel·lana. També aquí, al segle XIX, es produí una matança de llops que llavors poblaven Collserola, on ara tan sols hi ha senglars…

La parada següent fou a la Casa Vicens del carrer de les Carolines, una curiosa obra barreja d’estils o mostra d’eclecticisme, que un industrial encarregà a un jove Gaudí, i que és característica pel trencadís i altres elements ceràmics que delataven l’origen valencià del potentat. Els seus propietaris actuals l’han venut per una milionària quantitat a un banc andorrà que la vol convertir en museu. L’edifici contenia una capella dedicada a santa Rita de Càssia, que com se sap és advocada dels impossibles… Només se’n va poder visitar el jardí, que es troba en un estat llastimós.

Al carrer Gran de Gràcia hi ha un edifici d’una antiga masia dels segles XVII-XVIII, Can Trilla, que dóna nom a la placeta, que esdevingué escola distingida i posteriorment convent de monges. A la capella hi ha la tomba d’una famosa vident, que ho fou també del dictador Franco; es tractava de la monja Ramona Llimargas Soler, que, a més de vident, es diu que tenia el do de bilocació (poder estar en dos llocs diferents al mateix temps), però el seu nom es conegut sobretot per haver estat l’assessora principal sobre aparicions, miracles i superxeries diverses del tirà del Pardo, gran amic d’aquests fenòmens durant la Guerra Civil i posteriorment.

Parlant d’edificis desapareguts, Felipe Trigo, vestit de negre i amb barret del mateix color, ens va fer aturar a l’actual plaça de la Virreina, al costat de l’església que substituí el palau amb grans jardins que al segle XVIII es construí, a més del de la Rambla, per a la jove vídua de Manuel Amat, virrei del Perú, que protagonitzà una fosca història de corrupció relacionada amb les famoses mines d’argent del Potosí al Perú: que n’és d’antiga, la corrupció!

El llarg i apassionant recorregut tingué un digne colofó al cor de la Gràcia gitana. Es tracta de la casa d’un industrial, Agustín Atzerias, que el 1892 es va veure abocat a la ruïna. Entre la llegenda i la realitat, sembla que Atzerias prometé al diable vendre-li la seva ànima si li tocava la loteria.

En efecte, la fortuna el visità en forma de primer premi i l’industrial acomplí la seva promesa, construí un edifici al carrer de Josep Torres, 20 i el decorà amb motius infernals a la façana, dos grans murals ara desapareguts i caps de dimonis banyuts (no pas gàrgoles) sobre portes i finestres i que encara es poden veure ara.

Des de llavors aquest edifici, ara en rehabilitació i amb portes i finestres tapiades, fou conegut com «la casa del diable». Ben curiós tot plegat, aquest recorregut per la història de la nostra ciutat, plena de racons amb llegendes, fets reals i anècdotes que ara s’han recuperat amb itineraris com aquest per tal de conèixer millor el nostre entorn.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació