Un record per a Francesc Lucchetti

7.06.2017

Ha mort l’actor Francesc Lucchetti, a l’edat de 73 anys. Nascut a Barcelona, va començar la seva carrera en el teatre independent amb grups com La Pipironda, el TEC o el GTI. Ha participat en un gran nombre d’obres, com Marat Sade de Peter Weiss, El balcó de Jean Genet, El cafè de la Marina de Josep Maria de Sagarra, Maria Rosa d’Àngel Guimerà, Damunt l’herba i Titànic 92 de Guillem-Jordi Graells, El manuscrit d’Alí Bei Ai, carai! de Josep Maria Benet i Jornet, Lear d’Edward Bond o Forasters de Sergi Belbel. Va debutar com a dramaturg amb l’obra Mal viatge (1989), dirigida per la seva companya Lurdes Barba. Des de Núvol recordem l’actor amb les paraules d’alguns dels seus companys i companyes de professió.

Mar del Hoyo i Francesc Lucchetti en una escena de Maria Rosa. © David Ruano / TNC

 

Lali Álvarez, dramaturga i directora teatral

“Siscu! Avui ens quedem orfes, orfes de la teva saviesa i del teu carinyu… Perdem un referent, un company incansable. Sóc feliç d’haver-te conegut (se m’ha fet molt curt, massa) i d’haver après de tu, tant, de les xerrades i de la teva força. Haver après a no escatimar abraçades, ni escatimar els “t’estimo” d’amic, que son tan dolços i necessaris. Haver après que encara que faci mandra, s’hi ha de ser. S’ha de parlar. Sóc tant feliç d’haver-te abraçat fa tan poc a Cardedeu i del que ens vam dir, amb llàgrimes als ulls tots dos, després de finalment haver pogut compartir amb tu el meu Ragazzo. Et feia mandra baixar a barna, doncs ja venim nosaltres! Em va fer tanta ilusió que el veiessis… Em fa trista que el món perdi la teva presència. Brindarem per tu! T’estimo!”

 

David Bagés, actor

“Compromès fins a la medul·la, erudit, mestre, inigualable com a company, una persona que irradiava amor, sempre amb algun projecte en marxa. És clar que et trobaré a faltar, i molt. Tot el meu carinyo a la seva familia, el mateix que ell ens va donar.
Adéu Francesc Lucchetti, adéu Siscu”.

 

Sergi Belbel, dramaturg i director teatral

“Tinc un molt bon record de treballar amb ell a Forasters i a Agost. L’associo molt al Benet i Jornet. El Papitu sempre m’insistia que havia de treballar amb ell, que considerava un actor de raça. Quan estàvem representant Forasters un dia es trobava malament: va fer la funció sense dir res a ningú, i resulta que havia tingut una angina de pit. I després fèiem broma: imagina’t que et mors sobre la Lizaran! El Francesc posava la professió per davant de la seva salut”.

 

Carme Portaceli, directora teatral

“El Siscu ha estat sempre un noi. Ple de vida, d’entusiasme i de generositat”.

 

Carlota Subirós, directora teatral

“El Francesc era una home de teatre dels de veritat, profundament compromès amb la seva feina i amb una ideologia activa i activista d’esquerres, clara i directa. Un actor amb fusta, que portava amb humor, modèstia i tenacitat la seva gran experiència i veterania. implicadíssim en aquests últims temps en el moviment Stop Mare Mortum i en la defensa del cas dels titellaires censurats i condemnats recentment a Madrid, per exemple. En el procés del muntatge de Maria Rosa, per a mi era emotiu que ell, que havia fet de Badori en el muntatge llegendari de John Strasberg, obrís la funció justament fent de Gepa, el vell carregat de saviesa que precisament acull el jove Badori, mort de gana (que en el nostre cas feia l’Albert Ausellé). En Siscu viva la seva feina amb apassionament, i per a mi ha estat un veritable honor haver compartit amb ell aquest muntatge i sentir que entre els dos havia nascut un afecte recíproc i genuí. Perdem un referent de la generació que va viure amb potència la fusió natural de teatre, política, activisme, compromís, aprenentatge, i la construcció d’un nou espai per a la cultura”.

 

Francesc Lucchetti, en una imatge del seu compte de Facebook

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. El Siscu Lucchetti va ser a les nostres dues obres sobre la generació del “desencant”, Damunt l’herba i Titànic-92. Li feia molta gràcia fer d’antic psuquero o líder estudiantil que s’havia acomodat a les renúncies i feia possibilisme. Precisament perquè ell no n’era però en coneixia molts i, per tant, disposava d’un perfecte bagatge per defensar el personatge amb tota professionalitat i eficàcia. Tots els cops que vam coincidir en algun espectacle sabies que podries comptar per part seva amb una disponibilitat absoluta, una discreta sornegueria i una capacitat per generar colla, empatia d’equip i que, ho veiés més o menys clar, posaria totes les capacitats per sortir airós de l’encàrrec. No va ser una estrella però era un valor sòlid com pocs, en un món com el del teatre ple de fantasmes de diverses magnituds.

  2. Amb en Siscu i la Lourdes hem compartit moltes experiències, moltes converses divertides, compromeses, serioses, amables… i sobretot una amistat d’aquelles que es manté pel sentiment, per la voluntat i pel contingut, no pas per la presència, perquè darrerament ens hem vist ben poc, però sabem que “hi som”.
    Gràcies Siscu, per ser-hi, sempre oportunament!!!!