Un popArb rodó

2.07.2012

Very Pomelo insuflant energia i bones vibracions al públic.

Després d’una nit de divendres ben intensa, dissabte Arbúcies es va despertar amb més música i moltes ganes de gaudir-la. A les piscines municipals DJ Txarly Brown i Electrotoylets van amenitzar el matí mentre alguns feien el primer capbussó i d’altres s’estiraven sobre la tovallola cercant l’ombra o el sol, el primer mojito o la païda de la ressaca (l’última?). Una mica més tard DJ Delafé començava a punxar ininterrompudament durant quatre hores i mitja al Prat Rodó. La gent es repartia entre un escenari i l’altre, i els que no es van voler perdre res feren un tast de tot.

Les Sueques actuant al popArb.

A les 17.45 h els Amics del Bosc (que s’autodefineixen com a rock’n’roll psicodèlic blues band) van omplir el Prat Rodó amb les cançons de Fluctuacions de l’Apòstol/Flam (CasafontRecords, 2011). Després va ser el torn del que potser és el grup més inclassificable de tots els que han participat enguany al popArb: Les SuequesRaquel Tomàs, Tuixén Benet, Blanca Lamar i Pau Albà van fer una demostració de  gamberrisme i bon humor a cop d’una barreja ben curiosa de punk, pop i rock –amb coreografia d’heroïnes de còmic inclosa. Finalment Mates Mates van tancar de manera brillant els concerts al Prat Rodó amb la psicodèlia i l’eclecticisme amb què s’estan fent un lloc ben destacat en l’actual panorama musical.

De nou tan sols els més puntuals van poder entrar a Can Torres, on Maria Coma va oferir un recital que fou —segons diuen els que el van veure— deliciós. Els que no van poder gaudir-ne aprofitaren per fer un mos o per enfilar ja cap a Can Cassó, àvids de la primera actuació de la nit. Els encarregats d’obrir el recinte foren Arthur Caravan, l’últim disc dels quals ha estat considerat el millor disc de rock fet al País Valencià en els Premis Ovidi 2012. Els alcoians, davant un públic encara reduït per mor de l’hora, van oferir un dels millors concerts d’aquest popArb. Van sonar contundents i sense vacil·lacions «El dia de Tots Sants», «Vents», «L’himne a l’alegria» o «La cançó de l’alba», cançons incloses en Atles Enharmònic, així com també «L’amor és cec» o «Menjar al llit, somnis a la taula», procedents del seu primer treball, Arthur Caravan.

Així que van acabar Arthur Caravan, i malgrat les demandes d’una part del públic («Una altra, una altra…»), es van obrir els llums de l’Envelat Estrella Damm i hi va aparèixer Biscuit, que van fer una demostració de rock clàssic. Els van prendre el relleu els mítics Brigthon 64, el grup més veterà del popArb. Van oferir el bo i millor del seu repertori, especialment del que els va donar a conèixer en els anys 80. Tampoc no van faltar tres cançons noves incloses en l’últim disc que han gravat, i una col·laboració especial de Martí Sales, vocal dels Surfing Sirles, que va cantar «Barcelona blues» en català. Els van seguir Very Pomelo, que van fer ballar el públic sense aturall amb la seua reeixida mescla de rock, rumba, blues, country, funk, jazz…: molta barba i molta alegria!

Very Pomelo en un moment de la seva actuació a Arbúcies.

Si el concert més esperat de divendres va ser el de Mishima, el de dissabte va ser el de Love of Lesbian. El públic, totalment entregat, va xalar de valent amb un grup que sap com despertar l’eufòria. Alguns dels temes més destacats del seu repertori («Incendios de nieve», «Club de fans de John Boy», i un notable etcètera) es van barrejar amb els del seu nou disc: el públic, però, els va cantar i aplaudir tots per igual.

Mujeres, per la seua banda, van elevar considerablement el nombre de decibels mentre el públic més valent ballava embogit a les primeres files. Van fer palès que el seu directe, forjat a còpia de concerts —més de 150—, és immillorable. Per últim, Sidonie tampoc no van defraudar i, encara que el dia havia començat molt d’hora per a alguns, ningú no semblava cansat. El públic, receptiu durant tot el festival, va corejar i ballar des de la primera cançó fins a l’última.

Tot i que la nit havia sigut llarga, molts no n’havien tingut prou i van continuar ballant al ritme que marcava DJ 2D2. A molts, un any més, se’ls va fer de dia i van acabar la festa buscant un bar on esmorzar. I tots, un any més, van començar a comptar els dies que falten per al següent popArb.