Un llibre d’òpera indispensable

Felicitem-nos, perquè ha aparegut al mercat bibliogràfic un llibre extraordinari, tant per la documentació aportada com per l’enfocament. Parlem de La ópera. Una historia social, de Daniel Snowman. Siruela ha estat l’encarregada de l’edició, preciosa, en un volum de 612 pàgines complementat amb un disc compacte. Un disc que no constava en l’edició original de l’obra, en anglès, i que fa un any vaig comprar a una llibreria de Londres, lamentant que a casa nostra no arribés una obra com aquesta.

El curs passat i aquest la recomanava als meus estudiants universitaris, queixosos que el llibre fos en anglès i que aquí no s’hagués distribuït. Per fortuna, Siruela i la magnífica traducció d’Ernesto Junquera ho han fet possible, Ja no hi ha excusa per a l’escaqueig.

No estem davant d’una història de l’òpera convencional, és a dir, d’un enfilall de compositors i obres. Ni d’un manual enciclopèdic. Al contrari, estem davant d’un assaig de ressonàncies eminentment i evidentment històriques, que vertebra l’òpera a través dels empresaris, dels teatres o dels cantants. Un “Grand Tour” operístic que viatja de les corts de les principals ciutats europees als teatres suburbials, i dels camerinos de dives despentinades fins a les xarxes socials. I és que Snowman no concep l’òpera com un llistat de noms que han forjat amb lletres d’or el teatre musical, sinó com un espectacle que il.lustra l’evolució d’un marc social, cívic i cultural per entendre la història dels últims cinc segles a la vella Europa. Sense oblidar, és clar, el paper que ha jugat l’òpera a Nord-Amèrica, objecte de diversos capítols del llibre de Snowman.

Dividit en cinc parts, el volum repassa en primer lloc els orígens del gènere, des de Màntua fins a l’assentament de l’espectacle popular a la Viena de Mozart, és a dir, des d’Arianna fins a La flauta màgica, passant pel negoci de l’òpera a Itàlia o els plantejaments xovinistes de la tragèdia lírica en temps del rei Lluís XIV, a França.

La segona part es centra en el romanticisme, amb una atenció especial a les primeres òperes representades a Nova York o el paper de la Grand Opéra francesa. La segona part del romanticisme ocupa el tercer bloc del volum, amb una atenció especial a la figura del director d’orquestra enfront del paper de la diva prima donna. Una quarta part situa l’òpera al segle XX, vinculada quan li va convenir a règims polítics, fins i tot dictatorials, abans de la cinquena part, conclusiva, titulada molt convenientment com a “La globalització de l’òpera”, i que inclou tant el paper dels nous teatres i festivals com la figura del controvertit dramaturg o director d’escena, amb polèmiques incloses.

Tot plegat amb riques i interessants il.lustracions gràfiques, pintures, dibuixos i fotografies que ajuden a complementar el text. I també, com deia, amb la inclusió d’un disc compacte amb disset fragments, que van de L’Orfeo de Monteverdi fins a West side story de Bernstein, passant pel “Mild und Leise” conclusiu del Tristany i Isolda cantat per la gran Kirsten Flagstad.

Llegiu el blog de Jaume Radigales, Dietari operístic, aquí.