Un inici de curs multidisciplinar

26.10.2016

Dilluns es va celebrar la inauguració del curs acadèmic a l’Institut del Teatre de la Diputació de Bacelona. Vam poder veure una exposició, els discursos de rigor, una peça de dansa de Juan Carlos Lérida, l’actriu Rosa Cadafalch llegint textos de Montserrat Roig i la versió cinematogràfica que Cecil B. DeMille va rodar de Maria Rosa, d’Àngel Guimerà. Un dia força complet.

Un moment de l'acte d'inauguració del curs acadèmic a l'Institut del Teatre

Un moment de l’acte d’inauguració del curs acadèmic a l’Institut del Teatre

Al matí vam anar al Museu de les Arts Escèniques (MAE), on vam assistir a la inauguració de l’exposició “L’aventura nord-americana de Maria Rosa, de Guimerà”, comissariada per Sharon G. Feldman, professora de la Universitat de Richmond (Virgínia, EUA). El MAE és un museu curiós, ja que té uns magatzems enormes i una sola sala d’exhibició. Aquesta mostra està, literalment, inserida dins l’exposició “La memòria de les arts efímeres”, i s’ha fet d’aquesta manera perquè se’n vol promoure la seva itinerància. Però el visitant a la sala del MAE es pot sentir una mica perdut, en veure plafons de Guimerà als Estats Units entre d’altres amb Els Joglars o La Fura dels Baus. Feldman ha fet una investigació que demostra la bona recepció del públic i la crítica de les obres Martha of the Lowlands (Terra baixa) i Maria Rosa als Estats Units, amb muntatges a més de 100 teatres d’aquell país. La investigadora i Christopher Brown han fet aquest impressionant mapa interactiu, com a prova visual i gràfica d’aquest èxit. Mostra d’això és que l’adaptació cinematogràfica de Maria Rosa va ser feta per Cecil B. DeMille, un dels directors de cinema mut més prestigiosos del moment, amb la diva Geraldine Farrar com a protagonista. “L’star system de Hollywood va començar amb Àngel Guimerà”, ja que DeMille va invertir ni més ni menys que 20.000 dòlars per a construir un bungalow per a la Farrar, en l’època on les estrelles del cinema encara no tenien tràilers als rodatges.

A la una el Teatre Ovidi Montllor va ser l’auditori on van tenir lloc els parlaments de Magda Puyo, directora de l’Institut del Teatre, i Juanjo Puigcorbé, diputat de Cultura, amb una platea plena d’alumnes, professors i personal del centre. Puyo és una oradora enèrgica i amb humor, i va voler recordar a Dario Fo i el seu compromís artístic i polític. Puigcorbé és un polític que sap del que parla quan parla de teatre, tot i que va reciclar part del discurs que va pronunciar a les Jornades sobre el Teatre Independent. No passa res, li perdonem. Després va arribar el torn de la dansa amb Juan Carlos Lérida, coreògraf i professor del centre, que va seduir la platea amb un fragment extret de Bailografía. Sol a l’escenari i amb l’única ajuda de quatre ventalls de colors, Lérida es va posar el públic a la butxaca amb el seu flamenc arriscat i contemporani. A continuació l’actriu i professora Rosa Cadafalch va dir i llegir molt bé alguns textos de Montserrat Roig. Va ser emocionant i, al mateix temps, molt trist comprovar l’enorme vigència que tenen, encara avui en dia, els textos escrits per Roig al voltant de la dona i el feminisme. Violacions amb víctimes de primera i de segona, dones-objecte i miraculosamanet polièdriques gràcies a una coneguda marca catalana de perfums (“Som una ganga. Vet-ho aquí”). Finalment, va tancar l’acte una acció conjunta, a l’escenari i la platea, de percussió corporal i dansa que va servir perquè professors i companyia aixequessin el cul de la cadira.

Magda Puyo i Juanjo Puigcorbé a la inauguració del curs acadèmic de l'Institut del Teatre.

Magda Puyo i Juanjo Puigcorbé a la inauguració del curs acadèmic de l’Institut del Teatre.

A les quatre de la tarda la primera impressió que vam tenir va ser una mica desencoratjadora. Si bé al matí la platea del Teatre Ovidi Montllor estava gairebé plena, a la érem quatre gats, principalment professors i personal de l’Institut del Teatre. És que l’IT no va saber comunicar millor aquest acte? Una projecció de la versió cinematogràfica de Maria Rosa de Cecil B. DeMille amb acompanyament de música en directe no és quelcom que passi cada dia. Sharon G. Feldman va fer una àgil i amena presentació, on va relatar com Àngel Guimerà va arribar als teatres dels Estats Units. “És com si Steven Spielberg hagués estrenat un Benet i Jornet a Nova York”. L’èxit de Maria Rosa als escenaris de Broadway va portar a una Paramount acabada de formar a apostar pel text de Guimerà, i van triar la soprano Geraldine Farrar com a protagonista. De fet Maria Rosa va ser una espècie d’entrenament per a l’actriu, pensant en el projecte que DeMille tenia previst de fer a continuació: una adaptació de la Carmen de Merimée. La projecció va tenir l’acompanyament dels instrumentistes de l’Institut del Teatre, i el seu cap Rafael Plana ens va explicar com havien dividit la pel·lícula en 14 parts per repartir-se la instrumentació. La banda sonora, tot i ser excessivament il·lustrativa, va demostrar el bon nivell dels músics de l’IT, coincidint tots els presents que experiències com aquestes s’haurien de repetir més sovint. Esperem que la propera vegada tinguin més poder de convocatòria.

 

Una imatge del film 'Maria Rosa', dirigit per Cecil B. DeMille el 1916.

Una imatge del film ‘Maria Rosa’, dirigit per Cecil B. DeMille el 1916.