Un Grec amb cos humà i cap d’ocell

Ahir al migdia es va presentar la programació del Grec, als jardins del teatre de Montjuïc. Cesc Casadesús va presentar les línies del seu debut com a director del festival i va voler mostrar el seu agraïment als artistes, els teatres i els treballadors de l’ICUB per haver pogut aixecar aquest “Grec exprés”. Les principals novetats del festival barceloní d’estiu són que hi ha més pressupost i que s’oferiran menys espectacles, trencant per primer cop la tendència inflacionista de les darreres edicions. Menys quantitat i més qualitat? La programació conté algunes perles, i centra la mirada a Grècia i a alguns dels seus creadors.

Casadesús va començar la seva explicació diferenciant els dos festivals que contindrà aquest Grec: el de Montjuïc, amb un ritme més frenètic, amb més companyies internacionals i amb un ambient de trobada més propi d’un festival; i el de Ciutat, més dilatat en el temps i bastit a partir de la complicitat amb les sales i els creadors locals. La imatge del festival, creada per l’agència barcelonina Make it gas (responsable de les darreres campanyes del Mercat de les Flors), mostra uns éssers amb cos de persona i cap d’animal, més concretament diferents tipologies d’au. La casualitat amb la portada del primer número de la revista de Núvol en paper és pura coincidència, ho prometem. Els nostres animals són mamífers, que consti. El cap d’ocell mostra, segons Casadesús, el desig de viatge propi de la nostra naturalesa, i encaixa molt bé amb la idea de viatge que guiarà cada edició, en una ruta en direcció a l’est.

Aquest any Grècia és el país cap a on mirarem, i ho farem a partir de tres artistes de tres generacions diferents: Dimitris Papaioannou presentarà The Great Tamer (El gran domador), una peça entre el teatre visual, les arts plàstiques i la performance (Melcior Casals va veure Primal Matter, del mateix creador, l’estiu passat a Viena); Anestis Azas i Prodromos Tsinikoris portaran Clean City, on cinc dones de la neteja pugen a l’escenari per explicar-nos els secrets més bruts i amagats d’Atenes; i Euripides Laskaridis, un creador experimental que amb el seu solo Titans ens introduirà al seu món a mig camí entre el teatre de l’absurd, el circ, el burlesque i el cinema.

Els itineraris del Grec permetran els espectadors orientar-se en la nombrosa oferta del festival (que enguany ha passat dels 140 als 100 espectacles), amb les següents categories: Nits d’estiu (paraula, veu i música sota els estels de Montjuïc), Selecció (una tria dels noms més suggerents que ens visitaran), En família (espectacles de totes les disciplines per a tots els públics), Exploradors (per a descobrir noves formes escèniques, llenguatges i espais), Creacions (espectacles sorgits de les fàbriques de creació de la ciutat) i Complicitats (coproduccions amb espais i sales de la ciutat).

L’espectacle inaugural al Teatre Grec estarà protagonitzat per “una de les millors companyies de dansa del món”, segons Casadesús: la Dresden Frankfurt Dance Company. Presentaran un programa mixt format per Metamorphers, Echoes from a restless soul i Moto perpetuo, tres coreografies de Jacopo Godani amb música de Bartók, Ravel i Müller i Rössert. La dansa tindrà un altre plat fort amb La Fiesta, l’espectacle d’Israel Galván que, com ens té acostumats, uneix el flamenc amb altres disciplines i que comptarà amb artistes com la violinista i ballarina Eloísa Cantón, el bailaor, cantaor i palmero El Junco, el teatre físic i el butoh Minako Seki, el flamenc experimental d’El Niño de Elche o la veu de la cantant tunisiana Alisa Sellami. També destaca el coreògraf israelià Hillel Kogan, del qual veurem la peça We love arabs, que tracta amb humor les relacions entre israelians i àrabs. O la coreògrafa i ballarina Constanza Brncic, que amb What is the world ballarà una peça per a piano de Morton Feldman, que recorre les paraules no dites de l’últim poema escrit per Samuel Beckett. O la coreografia guanyadora del Premi de Dansa de l’Institut del Teatre, Moaré, amb direcció i coreografia d’Ariadna Montfort, que a partir de l’efecte òptic on dues trames superposades creen un nou patró, parla (i balla) sobre la construcció de la pròpia identitat i la nostra mirada.

Pel que fa a les visites internacionals, destaca James Thierrée i el seu espectacle de teatre visual La grenouille avait raison (La granota tenia raó), que servidor de vostès va tenir la sort de veure l’estiu passat al Festival d’Edimburg i que els recomana molt fervorosament. I, evidentment, la visita d’una tríada d’asos guanyadors: Simon McBurney dirigeix una adaptació de Stefan Zweig amb la Schaubühne de Berlín, Beware of pity (La impaciència del cor). Servidor de vostès també va tenir la sort de poder veure aquest espectacle, però des de la comoditat del sofà de casa: com passa cada cop més sovint amb moltes companyies de renom internacional, es va poder veure en streaming durant uns dies des de la web de la Schaubühne. I pels amants de Wajdi Mouawad… Volíeu Wajdi? Doncs dues tasses! L’autor i director d’origen libanès presentarà el programa doble Des mourants, format per Inflammation du verbe vivre i Les larmes d’Oedipe, fent una sessió de quatre hores que farà les delícies dels amants del seu teatre (l’autor intervè com a actor a la primera peça).

Dins de la categoria Grec Ciutat, els teatres de Barcelona ofereixen una mostra d’allò que cada sala ofereix, inclòs durant el juliol (de grat o per força) dins de la programació del Grec. A la Biblioteca de Catalunya Oriol Broggi dirigirà Bodas de sangre, de Federico García Lorca, protagonitzat per Clara Segura i Nora Navas i amb música de Joan Garriga. La companyia T de Teatre celebrarà els seus vint-i-cinc anys de trajectòria amb E.V.A., un espectacle sobre “l’escala visual analògica del dolor”, amb dramatúriga de Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique, al Teatre Romea. Pau Miró tornarà a dirigir a Emma Vilarasau (després de Victòria al TNC, la temporada passada), aquest cop acompanyada d’Imma Colomer i Mar Ulldemolins, a Un tret al cap, un thriller periodístic que es podrà veure a la Sala Beckett. Al TNC, Albert Arribas dirigeix Actes obscens en espai públic (maneres amenes d’esperar l’adveniment del Messies), una dramatúrgia de Davide Carnevali a partir de Teorema de Pier Paolo Pasolini (amb un equip artístic molt semblant al que ens va regalar F.R.A.U. el Grec passat). A la Casa Milà – La Pedrera arribarà Ventura, de Cristina Clemente i amb direcció de Víctor Muñoz i Calafell, amb la particularitat que es representarà al pis moblat de la quarta planta que normalment es pot visitar. Finalment, també destaca Cabareta, la proposta de Maria Molins i Bárbara Granados, que amb direcció de Joan Maria Segura Bernardas portarà a la Sala Muntaner un cabaret amb aromes tan suggerents com els de Maria Aurèlia Capmany, Mary Santpere, Ángel Pavlovsky o Guillermina Motta.

Naturalment, al Grec d’enguany es podran veure mooolts més espectacles, que podeu consultar a la seva pàgina web, i hi haurà moooltes activitats paral·leles, que podeu consultar aquí. Però encara falta un mes i escaig perquè comenci el juliol, o sigui que ja n’anirem parlant. No patiu.