Un febrer revolucionari

Molts temes ens ocupen en el nou número de la revista «Serra d’Or». D’entrada ara que fa cent anys de la Revolució Russa, parlem de reconeguts catalans que van ser a la Unió Soviètica. També, entrevistem Josep-Ramon Bach, el qual ens dóna detalls de la seva obra poètica. L’art blanc de Jaume Plensa és el protagonista de la secció d’art, i destaquem Àlex Brendemühl i Montserrat Besses a les seccions de cinema i televisió. Tot això i molt més al núm. de febrer de «Serra d’Or»!

Anem de visita a casa de Josep-Ramon Bach que, entre d’altres, va guanyar el Premi Crítica «Serra d’Or» 2016 de poesia: «La meva poesia neix d’una necessitat urgent de canviar el món advers de la meva joventut.» Miquel-Lluís Muntané li pregunta sobre la seva poètica, però també sobre com veu l’estat de la poesia en l’actualitat i entre els joves. Amb aquesta entrevista, coneixerem de més a prop Josep-Ramon Bach, un poeta d’una extensa trajectòria.

Amb motiu de la celebració dels cent anys de la Revolució Russa, Josep Torroella Prats parla dels occidentals que van visitar la Unió Soviètica, entre els quals hi va haver força catalans, com ara Josep Pla, Francesc Macià o Andreu Nin. Ens explica la seva estada que, d’altra banda, no va ser fàcil a causa de diversos factors, com, per exemple, la llengua o el clima.

Albert Balcells ressegueix la trajectòria biogràfica del polifacètic Eduard Toda, impulsor i director de les obres de reconstrucció del monestir de Poblet, i diplomàtic, erudit, bibliòfil, col·leccionista i arqueòleg. Joaquim Torrent i Blanch recorda els cent vuitanta-tres anys de la instauració de l’actual divisió provincial de l’Estat espanyol a càrrec de Javier de Burgos. Segons explica l’autor de l’article, «a més d’arbitrària no deixà de ser també una divisió pregonament irracional i mancada de veritables fonaments».

Montse Gispert-Saüch dedica el seu article al «creador d’una estètica clàssica i innovadora a la vegada que es defineix per la recerca de la bellesa», Jaume Plensa. Considera la seva obra «un homenatge al poder de la paraula, tant física com espiritual, a l’Humanisme i a les grans preguntes sense resposta». Podem visitar-ne l’exposició a la Galeria Senda de Barcelona; ara bé, l’artista ens avisa que «“és una exposició que demana estar sol. L’escultura és un camí de tu, cap a tu, i amb tu”, un camí de coneixement».de Segons explica l’a-tres anys de la instauraciseva obra.

Nina Valls també ens parla de l’Espai Joan Vinyoli a la Casa de la Paraula de Santa Coloma de Farners, una ciutat molt vinculada al poeta. Ens fa tot un recorregut per l’exposició que serveix per a recordar i homenatjar Vinyoli, però també per a desvetllar la curiositat i apropar-nos a l’univers de l’escriptor.

Suso de Toro descriu el panorama de la literatura gallega actual i els seus precedents, des del segle XIX, passant pel franquisme, la Transició i fins a avui dia.

A música, Maria Eugènia Perea Virgili comenta la darrera obra del compositor Joan Guinjoan, titulada «Fiat Lux». Coneixem quines són les sensacions del compositor a l’estrena i alguns detalls de l’obra. Miquel Pujadó, a més de la seva habitual proposta sobre discografia catalana recent, escriu i reflexiona sobre la vida artística d’aquells que són família directa d’algun artista conegut o hi tenen algun parentiu.

A teatre, Jordi Coca duu a terme una reflexió al voltant de l’anomenat teatre de l’absurd, «una tossuda definició que no hi ha manera de relativitzar» i que, malgrat els desacords que ha generat, s’ha mantingut.

Àlex Brendemühl és el protagonista de la secció de cinema, ja que Joan Millaret Valls en descriu la trajectòria professional en tant que actor lligat al cinema d’autor català: «Podríem dir que s’ha convertit en el rostre per excel·lència dels diferents estils i concepcions d’aquest cinema d’alt reconeixement mundial.»

A televisió, Nina Valls conversa amb Montserrat Besses, periodista experimentada de Televisió de Catalunya. També en ressegueix la trajectòria biogràfica i professional, partint de la vocació, passant per la corresponsalia a París fins al retorn a casa nostra, amb diversos projectes sobre la taula.

Per acabar, a opinió, Jaume Fabre recorda els cinquanta anys de l’assalt feixista al Casal de Montserrat i Francesc-Marc Álvaro acaba la seva tríada d’articles «Miralls irlandesos», aquest cop sobre la identitat nacional d’Irlanda. També, com sempre, oferim la Tria personal de Josep M. Ripoll, ressenyes de les novetats editorials més recents i la pàgina d’entreteniments, amb els mots encreuats de Màrius Serra i els sidokus de David Puertas.

Vols llegir aquest número? El pots trobar en digital o bé en paper al nostre web o a la Llibreria Abadia.