Un ‘elevator pitch’ per a la cultura

17.11.2016

Com resumiries la idea de la teva vida en els 40 segons que dura el trajecte d’un ascensor? Aquest és el repte al qual s’enfronten els tres finalistes del premi Lluís Carulla 2016, que està dotat amb 100.000 euros i es destina a projectes innovadors que enforteixin i modernitzin la cultura. Enguany, els tres responsables de les idees seleccionades han defensat els seus projectes des de dins d’un ascensor, mentre els traslladava des del capdamunt d’un edifici fins a la planta baixa. El resultat d’aquest elevator pitch es podrà veure el 21 de novembre a les set de la tarda a la Fundació Tàpies, en què s’anunciarà el guanyador i tindrà lloc la cerimònia d’entrega del guardó.

Premi Lluís Carulla 2016

Un museu per a cada història amagada rere una peça de roba

Si els vestits i els objectes de moda poguessin parlar, segur que tindrien moltes coses a dir. El projecte de la Laura Casal-Valls pretén extreure les històries amagades darrere de les peces de roba mitjançant la creació del primer museu virtual de la moda a Catalunya. “Als museus del nostre país tenim més de 6.000 peces de roba conservades, però només se n’exposa un 6%”, explica Casal-Valls, que amb la seva idea vol descobrir què s’oculta rere cada objecte més enllà de la seva data i del que es percep a simple vista. Una de les finalitats del projecte és, doncs, estudiar les peces per poder establir una vinculació social i potenciar-ne després la transmissió de coneixement. Ho vol fer a través d’una plataforma online que trenqui amb el concepte de museu físic i convencional i aprofiti les virtuts de la xarxa.

“El museu virtual permet que les peces, que són patrimoni local, es quedin allà on pertanyen i no s’hagin de moure de lloc”, assenyala Casal-Valls, que també té la intenció de reproduir al portal la relació actual amb la moda. “Quan comprem roba per internet podem fer cerques en funció del color, de la llargada o de la textura, entre molts altres paràmetres. La meva idea és aplicar aquesta estructura al museu i treballar així el concepte de consumidor sensorial de Gilles Lipovetsky”, puntualitza la finalista.

L’oferta cultural del territori, a la butxaca

Dels tres finalistes, Surtdecasa.cat és el projecte més veterà. Aquest portal cultural es va posar en marxa fa sis anys i, des d’aleshores, ha engegat set edicions i s’ha convertit en una empresa amb més de vint periodistes. “Portem temps picant pedra. Hem desenvolupat una xarxa d’edicions des de la base, a peu de carrer”, subratlla la directora de la plataforma, Neus Barberà. L’essència de Surtdecasa.cat és, segons Barberà, elaborar informacions “en clau local i de país” per enfortir “la consciència cultural catalana”. Després de la trajectòria assolida, ara el portal es marca el repte de consolidar-se i seguir endavant. Per aconseguir-ho, tenen diversos projectes a la butxaca que esperen poder arrencar quan trobin finançament.

Una d’aquestes idees és crear una aplicació per a telèfons mòbils. “La nostra intenció és posar-ne en marxa una que tingui un cercador complet, que permeti trobar activitats a través de la geolocalització, per preus, etcètera”, diu Barberà. També els agradaria impulsar una campanya de comunicació nacional per “potenciar el posicionament de la web i poder ser un referent tant en àmbit d’agenda com de continguts”. En aquesta línia, Barberà assegura que volen seguir generant continguts periodístics que serveixin de descoberta d’artistes, creadors i emprenedors de cada territori. I és que una part de la voluntat de Surtdecasa.cat és ser “un altaveu de la gent que s’està movent”.

Una biblioteca per llegir i escoltar teatre

Des de fa dos anys, els responsables de la revista Proscenium treballen per elaborar un spin-off d’una de les seves seccions més exitoses, la que ofereix fragments d’àudioteatre. A la secció de la revista es publiquen fragments de lectures dramatitzades d’obres estrenades o per estrenar, però l’objectiu dels finalistes és eixamplar aquesta idea per crear una col·lecció d’àudiollibres dedicada a la dramatúrgia catalana, ja sigui clàssica, moderna o contemporània. “Volem engegar una aplicació que ofereixi per escrit les obres teatrals i un arxiu d’àudio amb la lectura dramatitzada, de manera que el text i la veu vagin sincronitzats”, expressa el director de Proscenium, Dani Chicano.

Des del punt de vista de Chicano, l’aplicació, que serà gratuïta però s’hauran de pagar les obres, tindrà moltes utilitats. “Ens adrecem a tots els amants del teatre i la literatura. Volem que tingui una funció de servei públic i que es converteixi en una nova via de difusió del patrimoni dramàtic català”, afirma. En paral·lel, l’aplicació proporcionarà un servei específic als estudiants d’art dramàtic, que es podran gravar i escoltar la seva pròpia lectura dramatitzada. Més endavant, Chicano també espera poder incorporar obres de lectura obligatòria als instituts que vagin acompanyades d’un dossier interactiu. De moment, estan en converses per decidir quines seran les primeres obres que formaran part de la col·lecció. Segons el director de Proscenium, la intenció és començar amb Acorar, de Toni Gomila. “Voldríem tenir obres com Revolta de bruixes de Benet i Jornet, El principi d’Arquímedes de Josep Maria Miró i La caiguda d’Amlet de Jordi Oriol. Ara per ara, però, tot això és només una declaració d’intencions”, admet Chicano.