Un bibliobús és una biblioteca

21.09.2016

La Diputació de Barcelona acaba d’inaugurar el desè bibliobús: el Puigdon, que dóna servei a 11 municipis de les comarques del Lluçanès, el Vallès Oriental, Osona i arriba fins a Viladrau (Girona), gràcies a la col·laboració amb la Diputació de Girona i l’ajuntament de la població. Amb aquest vehicle, la institució arriba a 110 municipis, gairebé 161.000 habitants. Segons Cristina Montserrat, responsable de Bibliobusos de la Diputació, “l’objectiu és que siguin una biblioteca més de la xarxa de biblioteques municipals” i que els ciutadans de municipis petits que no tenen biblioteques puguin tenir el mateix accés a la cultura que les grans ciutats.

El Bibliobús de Berga de la Diputació de Barcelona, 1973 | Foto: Viquipèdia

El Bibliobús de Berga de la Diputació de Barcelona, 1973 | Foto: Viquipèdia

Una mica d’història

La història dels bibliobusos es remunta al 1857, quan George Moore, un comerciant i filantropista victorià, va posar en marxa una biblioteca ambulant a Cúmbria: els llibres es transportaven en carros tirats per cavalls, vehicle que ben aviat se substituí per un de motor. A Catalunya, el Servei de Biblioteques Populars de la Generalitat de Catalunya va posar en marxa aquesta iniciativa el 1937, en plena Guerra Civil, per fer arribar la lectura als soldats republicans que lluitaven al front. El bibliobús va fer el seu últim servei el 1939, quan va creuar la frontera per portar a l’exili un grup d’intel·lectuals de la Institució de les Lletres Catalanes i les seves famílies. Entre d’altres hi anaven Mercè Rodoreda, Antoni Rovira i Virgili, Pompeu Fabra, Joan Oliver, Xavier Benguerel o Francesc Trabal, conduïts per Miquel Joseph.

No va ser fins al 1957, en ple franquisme, que la Xarxa de Biblioteques Populars de la Diputació de Barcelona va impulsar altre cop un servei de bibliobusos: el primer que es va inaugurar recorria els barris de l’Hospitalet de Llobregat, d’Esplugues de Llobregat i el barri de Sants de Barcelona i, més endavant, Sant Joan Despí, mentre que el segon oferia servei als barris del nord de Barcelona i algun punt de la Sagrada Família i el Poble Nou. El 1973 es va posar en marxa el primer bibliobús rural, que cobria la zona de Berga, amb un vehicle cedit per la Dirección General de Archivos y Bibliotecas del Ministeri: arribava a 19 municipis i 15 colònies tèxtils i tenia una periodicitat quinzenal. Anava equipat amb un tocadiscos i va ser el primer amb tracció autònoma, a diferència dels altres, que no en tenien i havien de ser arrossegats per un altre vehicle.

Va ser el 1994, en el moment en què el bibliobús que cobria la ruta de Berga va deixar de funcionar, que la Diputació va decidir posar en marxa l’actual servei de bibliobusos per a les poblacions rurals. Es va elaborar un pla amb un total de nou bibliobusos per “donar una alternativa bibliotecària a les poblacions de menys de 3.000 habitants que no tenen obligació ni mitjans per mantenir una biblioteca fixa actualitzada”, tal com expliquen Cristina Montserrat i Núria Ventura a Els bibliobusos: la resposta bibliotecària a les zones rurals (Diputació de Barcelona: 2004).

Durant la dècada dels noranta i fins a l’any 2002, es van inaugurar els vuit bibliobusos restants: El Castellot (Alt Penedès i Garraf), La Mola (Vallès), Montserrat (Anoia), Montau (Alt Penedès i Garraf), Tagamanent (Moianès i Osona), Guilleries (Osona), Cavall Bernat (Moianès i Bages) i Montnegre (Vallès Oriental i Maresme). Aleshores el que feia la ruta cap a Berga es va passar a anomenar Pedraforca i es va reformular la seva antiga ruta: actualment cobreix municipis del Berguedà. Ara, la Diputació ha inaugurat el desè, el Puigdon (Osona), per “atendre les peticions” que els havien arribat, tal com m’explica Montserrat.

El Puigdon, el desè bibliobús de la Diputació de Barcelona | Foto: Diputació de Barcelona

El Puigdon, el desè bibliobús de la Diputació de Barcelona | Foto: Diputació de Barcelona

Com funciona el servei?

Els estàndards de qualitat d’un bibliobús són iguals que els de les biblioteques, hi treballen en xarxa i, encara que no tenen els mateixos serveis, estan ben equipats des del punt de vista informàtic: “Quan es van començar a informatitzar les biblioteques els bibliobusos van ser els primers a ser-ho”, aclareix Montserrat. “Cada bibliobús té un fons propi, una part del qual es troba al mateix vehicle; la resta es guarda als magatzems”, afegeix. El Puigdon, per exemple, comparteix magatzem amb els dos altres bibliobusos d’Osona, Tagamanent i Guilleries. A més a més, cadascun depèn d’una biblioteca central que li dóna suport i el personal del bibliobús fa reunions amb el personal de la zona. Tots els bibliobusos tenen préstec interbibliotecari gratuït.

Actualment la ruta traçada pels bibliobusos permet oferir el servei als municipis de més de 300 habitants setmanalment o quinzenalment, en funció del nombre d’habitants de la població, tot i que encara queda algun municipi de menys de 350 habitants amb servei mensual. En alguns municipis que no arriben als 350 habitants se sol fer de manera mensual. En el cas de la zona d’Osona, la inauguració del desè bibliobús (el tercer que circula per la zona) permet que en aquells municipis més petits el servei hi arribi cada setmana o cada quinze dies. S’hi sol estar una mitjana de dues o tres al dia, en funció del moment del dia en què passa (al matí, dues hores i mitja; a la tarda, tres).

Qui visita el bibliobús i què hi busca?

“El públic majoritari del servei solen ser dones d’entre 35 i 54 anys”, explica Montserrat, fent un càlcul segons la mitjana del públic que el visita. Les novel·les de ficció (com les policíaques i la històrica) i les novetats són la demanda principal del servei, encara que també els llibres de salut, benestar i gastronomia solen tenir força sortida. “Hi ha usuaris que van directes a l’espai de novetats, d’altres que volen que els bibliotecaris els facin una recomanació, d’altres que prefereixen passejar-se i triar, o fins i tot alguns que consulten el catàleg abans de venir”, puntualitza Montserrat, i afegeix que aquest servei s’utilitza fonamentalment per a l’oci.

Alguns bibliobusos estan més encarats a un públic infantil, ja que els nens són el públic majoritari del servei: “La zona dels nens es troba al final del bibliobús i hi ha nens que s’asseuen al terra i fullegen el que treuen de les prestatgeries”. No solen ser espais idonis per fer servir com a lloc de treball o d’estudi perquè les dimensions del bibliobús són limitades, però el Puigdon està equipat amb prestatgeries mòbils que, si es treu, hi poden arribar a cabre fins a nou adults asseguts a una cadira i fins a dotze nens amb coixins al terra: “Això permet fer activitats a dalt del bibliobús, encara que, si no és possible, mirem de fer-les en altres equipaments públics municipals”, conclou la responsable del servei. La voluntat, doncs, és que aquests bibliobusos siguin una biblioteca més de la xarxa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

4 Comentaris
  1. Sabíeu que el 1970 Òmnium va posar en marxa un servei de promoció del llibre i el disc en català? Aquest servei fou una iniciativa del mecenes Lluis Carulla, que el patrocina. Comptava amb un bibliobús, llibreria, amb una exposició de tota la producció bibliogràfica i discogràfica del moment. Funciona fins cap allà el 80 i fou el precedent inspirador de la Setmana del Llibre en Catala.

  2. El Biblibus el gestionava Cultura en Ruta, dintre de Omnium Cultural, i tenia mès perdues que guanys, molts no varen pagar mai, però al menys tenien llibres. Jo hi vaig treballar una bona temporada.