Un altre Piranesi, si us plau

6.10.2012

Des de la galeria Artur Ramon tenen la deferència de convidar Núvol a una visita guiada dos dies abans de la inauguració de l’exposició ‘Piranesi i el seu món’. Em rep Artur Ramon, fill, el responsable d’aquesta setena exposició que aquesta galeria dedica a l’artista italià. L’any 1998 Artur Ramon va anar a estudiar a la casa Sotheby’s de Londres. Va tenir la sort d’estudiar amb John Wilton-Elly, especialista en Piranesi, i Artur Ramon va acabar fent la tesina sobre aquest artista multidisciplinari i visionari.

 

Autoretrat de Piranesi

Només entrar a la galeria em sorprèn que ja hi hagi algunes obres venudes. “Sí, hi ha gent que ja ens ha trucat perquè ho volia veure de seguida”, explica Artur Ramon. L’exposició coincideix amb la que s’inaugura demà mateix al Caixafòrum, ‘Les arts de Piranesi’. “No és oportunisme”, adverteix Artur Ramon abans que li pugui retreure aquesta curiosa sincronització. “Nosaltres ja hem fet moltes exposicions de Giambattista Piranesi i creiem que pot ser bo per a la ciutat oferir un contrapunt al que la gent podrà veure al Caixaforum”. Artur Ramon ja ha vist l’exposició al Caixaforum de Madrid i no en parla pas malament, al contrari.

“Qui vagi al Caixaforum en sortirà enlluernat. Després pot venir aquí i per preus molt raonables, a partir de 600 euros, pot adquirir algun dels seixanta-cinc gravats que comprèn l’exposició”.

Artur Ramon ha moblat l’exposició amb peces d’antiquari que acompanyen els gravats i que també estan a la venda. Al costat d’un aiguafort et pots trobar un silló d’època o un velador octogonal.  O el gravat d’una pilastra dòrica al costat d’un pebeter neoclàssic. “Amb la nostra exposició hem intentat recrear l’època de Piranesi amb objectes coetanis. Hem fet una tria de peces amb la voluntat de recrear una època. D’aquí el títol de l’exposició, El món de Piranesi“.

Artur Ramon comença la passejada amb els gravats en què Piranesi il·lustra les vistes al Lago Albano. Són aiguaforts gravats en vida de Piranesi, que conserven la frescor de la tinta i els contrastos entre negres i blancs. Piranesi juga al contrast entre la ruïna arquitectònica i el món vegetal. “La vegetació dialoga amb la ruïna. Hi ha una nostàlgia del passat i alhora una reivindicació d’una ruïna que ens recorda la grandesa de l’antiga Roma.”

Perquè Piranesi vol demostrar, per damunt de tot, la supremacia de Roma sobre Grècia. “La seva obra s’ha d’entendre en aquesta clau”, diu Artur Ramon. “És un anatomista de la ruïna, tota la seva obra és un vast estudi de Roma per convertir-la en l’origen de tot”. D’aquí la dèria per gravar dibuixos dels ponts i el clavegueram de Roma. En els gravats de Piranesi hi trobem representats espais de presó, que són espais oberts i alhora tancats, i que en la seva representació arquitectònica tenen molta profunditat.

Hi ha una peça que ens intriga especialment, el gravat núm. 16 de la sèrie dels carceri. És una il·lustració que es podria contemplar com una clara precursora d’Escher. Escales que no porten enlloc i que s’emmirallen amb altres escales en angles i perspectives impossibles. “Aquest gravat és com un compendi de tots els gravats de presons, i es nota que és un dels primers gravats que es van fer amb aquesta planxa”, diu Ramon.

Piranesi, precursor d'Escher

L’exposició també recull vuit exemples d’una sèrie de 135 gravats de vistes de Roma. En aquestes Vedute di Roma, Piranesi fa les postals d la seva època. “De fet, molta gent que no havia estat a Roma coneixia la ciutat gràcies a aquests gravats”, diu Artur Ramon. I passava sovint que la gent arribava a Roma per primera vegada i en ser davant dels edificis més emblemàtics de la ciutat s’enduien una bona decepció, perquè tenien al cap la imatge de Piranesi. I això passava perquè Piranesi grava els paisatges de Roma amb una tècnica que anticipa el que després en fotografia serà el gran angular. En alguns gravats, com els de la sèrie de càmeres sepulcrals, sobredimensiona l’arquitectura a base de col·locar petites figures humanes i així donar la sensació de gran escala.

Piranesi és un dels grans noms de la història del gravat al costat de Dürer, Rembrandt, Goya o Picasso, per bé que ell no va pintar, i la seva influència arriba fins als nostres dies. “A la Dimostrazioni dell emissario del lago albano, per exemple, hi ha detalls en el relleu del gravat que anticipen el 3D”, diu Artur Ramon. En aquests gravats, Piranesi es proposa il·lustrar el seu discurs sobre la grandesa de Roma amb plans arquitectònics complexos.

La influència de Piranesi s’estén a totes les arts. Va influir en Walter Scott i en la literatura neogòtica anglesa,  va influir el cineasta rus Einsestein, va influir clarament Escher. Fins i tot Martin Scorsese reconeixia la influència de Piranesi en una pel·lícula recent, Shutter Island.

Artur Ramon tanca la visita amb una frase que resumeix molt bé el que acabem de veure: “Piranesi és un romàntic que defensa postulats neoclàssics”. La tensió entre la majestuositat neoclàssica i la força de la natura que pugna per obrir-s’hi pas és la imatge que ens emportem quan sortim al carrer de la Palla i anem a buscar la claror de la catedral.

 

Piranesi i el seu món. Galeria Artur Ramon. Carrer de la Palla, 25. Barcelona. Del 4 d’octubre al 24 de novembre de 2012.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. si aneu al caixaforum no demaneu pel catàleg en català, no l’han fet. Això si, en anglès, italià i castellà tants com vulgueu!

  2. Artur Ramon Art és un petit tresor amagat al cor del barri gòtic de Barcelona. La seva selecció d’art i antiguitats sempre està molt bé i l’exposició de Piranesi va més enllà :)