Un altre Grec és possible

24.06.2016

Entre l’enorme oferta d’espectacles que, any rere any, ens ofereix el Festival Grec, hi trobem espectacles per a tots els gustos, per triar i remenar entre totes les varietats de les arts escèniques: textos clàssics, espectacles familiars, de creació, dansa, circ contemporani… Presentem aquí deu propostes que, per un motiu o un altre, ens semblen interessants, i que corren el perill de quedar submergides sota l’allau d’espectacles que podrem veure aquest mes de juliol a Barcelona.

'Afasians, The last conference', de loscorderos i Za! © Roman Rubert

‘Afasians, The last conference’, es podrà veure al Mercat  de les Flors © Roman Rubert

1. Afasians – The last conference 

Han passat uns quants anys des que loscorderos·sc i els Za! van treballar plegats per primer cop a la Mostra Indisciplines de 2012, organitzada pel Mercat de les Flors i l’Institut Ramon Llull. En aquella ocasió van crear una peça que girava al voltant d’un sofà i que es titulava Es perimental. La fama d’innovadors de loscorderos·sc no ha fet més que créixer des d’aleshores i els Za! han vist reconeguda la seva aposta sonora amb un Ciutat de Barcelona que premia el seu últim treball, Loloismo. Amb tot aquest bagatge a l’esquena, ara ens proposen una experiència escènica en forma de conferència. Va a càrrec dels Afasians, membres d’una tribu que ha fet descobriments tan rellevants com la destrucció del jo i que han estat capaços fins i tot d’obrir la famosa caixa on hi ha el gat de Schrödinger, aquell animaló que, segons la física quàntica, és viu i mort a la vegada. Una taula i quatre micròfons és tot el que necessiten, a més d’un sofà on descansar durant la pausa de la conferència. Per cert, això no és ben bé una conferència, ni els Afasians són una tribu ni fan descobriments de cap mena. Oriol Puig Taulé va veure l’espectacle a la seva estrena al cicle Noves Escenes de la Pedrera i en va parlar aquí. Al Mercat de les Flors, del 2 al 5 de juliol 

 

2. Daurrodó, de Joan Baixas i Cildo Meireles

Joan Baixas és director i artista plàstic, sinònim de teatre d’objectes, titelles i visual, fundador de La Claca i creador de Mori el Merma, l’històric espectacle amb ninots de Joan Miró. En aquesta ocasió Baixas ha treballat amb Cildo Meireles, artista brasiler que juga amb la simbologia de les imatges i la política, amb l’ètica i l’estètica. A Daurrodó hi veurem peces com Pano da roda o Not to be or not to be, eis a questao, entre d’altres obres de Meireles. A mig camí entre la instal·lació i l’acció, Joan Baixas utilitza la pintura per a crear universos, i els objectes i els titelles per habitar-los, creant espectacles sempre diferents i efímers. Una ocasió ideal per a recuperar un geni com Baixas i descobrir un nom com el de Cildo Meireles. Al TNC, del 30 de juny al 10 de juliol 

Un moment de 'Daurrodó', que s'estrena el 30 de juny a la Sala Petita. © TNC

Un moment de ‘Daurrodó’, que s’estrena el 30 de juny a la Sala Petita. © TNC

3. Hazte banquero. Tarjetas black: todo lo que quisieron ocultarte, con sus propias palabras

Simona Levi és una artista i activista de qui feia temps que no vèiem res. Va obrir l’espai Conservas, al barri del Raval, on va crear espectacles propis i acollir-ne d’altres companyies. Del 2001 al 2011 va dirigir l’Inn Motion, l’enyorat Festival d’Arts Escèniques i Aplicades, al CCCB. Aquest espectacle és una peça de teatre documental o verbatim, on gran part del que sentirem en escena prové del judici del cas Bankia, a més de la informació periodística que han generat en temps real: les actes, els correus electrònics que rebien i enviaven els seus protagonistes, els anomenats “correus de Blesa” mitjançant els quals coneixem les famoses “targetes Black”. La plataforma d’activisme anticorrupció Xnet, aportant tota la informació que han filtrat, així com el col·lectiu que va iniciar el cas a l’Audiència Nacional en nom d’un grapat d’afectats, 15MpaRato, porten a escena la narració d’un desastre econòmic i les posteriors batalles entre famílies polítiques que van propiciar la caiguda dels seus protagonistes, entre els quals l’expresident de Bankia, expresident del FMl i exministre d’Economia Rodrigo Rato. Els documents reals i verídics relacionats amb el cas són el material amb el qual es construeix aquesta peça de teatre documental. L’espectacle està protagonitzat per Josep Julien, Albert Pérez, Elies Barberà i Agnès Mateus, i és una coproducció amb Minoria Absoluta. Al Poliorama, del 5 al 7 de juliol, 

 

'Hazte banquero. Tarjetas black todo lo que quisieron ocultarte, con sus propias palabras'

‘Hazte banquero. Tarjetas black todo lo que quisieron ocultarte, con sus propias palabras’

4. Oficina per a una vida postidèntica 

Aquesta és coproducció del Grec, la Neuköllner Oper de Berlin i Òpera de Butxaca i Nova Creació s’ha creat a cavall de Barcelona i Berlín. A partir del debat sobre els límits de la llibertat en el món contemporani, l’equip artístic ha imaginat una peça de teatre musical experimental ubicada en una oficina dins d’una corporació transnacional amb misterioses regles de funcionament. Els integrants d’aquesta oficina, set treballadors per compte propi en un espai de cotreball formalment organitzat des de dalt s’esforcen a tirar endavant els seus projectes personals de recerca enmig d’un ambient laboral marcat per les crisis d’identitat d’un món que és cada cop més virtual i globalitzat. La peça adopta així la forma d’una vetllada musical, poètica, humorística i alhora filosòfica dirigida per Matthias Rebstock, especialitzat en muntatges musicals de segell postdramàtic. Firmen els textos el dramaturg alemany Tilman Rammstedt i el català Marc Rosich, i la música i el videoart van a càrrec de la també catalana resident a Londres Raquel García-Tomás. Amb aquests materials de base, la companyia es pregunta on queda el jo dins del remolí de la vida contemporània. I enmig del remolí sorgeix la música de Beethoven que, com un eco, i sota el prisma deformador de les composicions de García-Tomàs, ens recorda un humanisme utòpic que ja no té gaire cabuda en el món d’avui. La peça, que s’estrena al Grec, farà un mes de temporada a Berlín després de l’estiu. Al Mercat de les Flors, el 5 i 6 de juliol.

'Oficina per a una vida postidèntica'

‘Oficina per a una vida postidèntica’, Òpera de Butxaca al Mercat de les Flors

5. L’empestat: dos homes mullats i un piano

L’any 2007 Jordi Oriol i Xavier Albertí ja van rellegir plegats una obra del dramaturg britànic, Hamlet, que van empeltar amb La caiguda d’Albert Camus, amb un resultat singular. Dramaturg i director reincideixen i, tot i que repeteixen autors de referència, canvien de títols. Perquè L’empestat és una nova lectura de La tempesta de Shakespeare passada pel filtre de La pesta d’Albert Camus i maridada amb la Sonata núm. 17 de Beethoven (més coneguda com La tempesta), que interpreta l’actor i músic Carles Pedragosa. Un nou treball acústic del col·lectiu multidisciplinari Indi Gest que arrenca en el moment en què Pròsper i Miranda abandonen l’illa on van anar a parar després del naufragi, Ariel i Caliban recuperaran la llibertat i el segon tornarà a ser amo i senyor del seu petit reialme. Però res ja no serà igual per a un Caliban que, un cop ha après a posar paraules al seu turment, viu empestat per una llengua acabada d’aprendre que només li servirà per evocar el món que l’ha traït. A La Seca – Espai Brossa, del 7 al 24 de juliol. 

 

6. El somni de Gulliver: titelles i instruments robotitzats

Als Viatges de Gulliver, la coneguda obra que Jonathan Swift va publicar el 1726, s’explicava la història fantàstica d’un viatger que descobria tot de països extravagants. Simbolitzaven, de fet, els mals que afecten la humanitat. En ple segle XXI, Roland Olbeter rescata l’autèntica història que amaga l’obra de Swift: la recerca del sentit de la vida. Olbeter basteix un gran teatre de personatges mecànics on Gulliver, el protagonista, es mou en un món recreat mitjançant la música original d’Elena Kats-Chernin, enregistrada prèviament i interpretada per reconeguts cantants d’òpera i instruments electroacústics robotitzats. Aquesta fabulosa maquinària servirà per explicar-nos la història de Gulliver, un astrònom a punt de morir. El científic somia que construeix una nau que el porta a descobrir quatre mons desconeguts. En cadascun d’aquests planetes coneixerà éssers diversos que il·lustren grans qüestions: des de la submissió al poder fins a la tendència a lliurar-se al plaer sense límit, passant pel desig d’immortalitat o el canvi constant que implica l’existència. Un format diferent per explicar una història on les màquines creen un món paral·lel propulsat per motors i pistons per parlar-nos d’aquelles coses que preocupen més els éssers humans. El somni de Gulliver és una coproducció del Grec, Miavion S.L., la Bayerische Staatsoper i el TNC, on es podrà veure la temporada que ve. Al Teatre Lliure, del 8 al 10 de juliol.

'El somni de Gulliver' es representarà al Teatre Lliure

‘El somni de Gulliver’ es representarà al Teatre Lliure

 

7. Si sabes lo que hay: un ritual xamànic col·lectiu i teatral

Barbara Van Hoestenberghe i Ernesto Collado van crear l’any 2007 la Fundación Collado – Van Hoestenberghe, un artefacte destinat a propagar des dels escenaris una visió del món optimista però també crítica. La música, el moviment i l’humor han estat les seves armes en peces com Montaldo (vista al Grec 2013) o Constructivo (amb Piero Steiner), entre d’altres. Ara, els artistes estan desenvolupant una aproximació a la realitat que anomenen realisticisme. Busquen la il·luminació i l’experiència mística en les coses comunes i quotidianes, i exploren l’ús de pràctiques com a forma de comunicació amb el públic. Amb aquesta base han creat un projecte, praxis / exercicis en realisticisme, del qual forma part l’espectacle que ara porten al Grec Festival de Barcelona. Si sabes lo que hay proposa repensar el que és comú en un muntatge on el públic es reparteix per un gran espai buit (no hi ha seients durant la representació), una mena de saló de ball després de la festa. Un home guia el públic a través d’un ritual de neteja col·lectiva. A la paret, s’hi projecten un seguit de pressentiments (entre la idea i l’emoció) que qüestionaran idees preconcebudes i remouran emocions. Sense parar de fer-los moure, aquesta mena de xaman portarà els espectadors a una catarsi col·lectiva que arribarà en el moment menys esperat. Una proposta diferent per a espectadors curiosos que no es perdrà cap amant dels nous llenguatges escènics. Oriol Puig Taulé va veure l’espectacle al darrer Sismògraf d’Olot i en va parlar en aquesta crònica. A l’Arts Santa Mònica, del 15 al 17 de juliol.

 

8. La contadora de películas: de Xile al Teatre Lliure

No tenim massa oportunitats de veure teatre provinent de Xile als nostres escenaris, i quan ens visiten companyies de l’altra banda de l’Atlàntic solen ser d’Argentina o, darrerament, de Mèxic. Els llenguatges més diversos es combinen en aquesta adaptació de la Compañía Teatrocinema de la novel·la homònima d’Hernán Rivera Letelier, una proposta diferent de tot el que estem acostumats a veure. Els actors i actrius es mouen entre dues pantalles transparents sobre les quals es projecten imatges, de manera que el cinema, el teatre i una música composta especialment per a l’espectacle es converteixen en els instruments que fa servir la companyia per explicar-nos una història. És la de María Margarita, una dona que recorda una infantesa dedicada a explicar i representar per als seus familiars i amics (i especialment per a un pare que patia una discapacitat), els films que havia vist. Les habilitats extraordinàries d’aquesta dona en l’art d’explicar pel·lícules animen la vida del poble on viu, un centre productor de nitrat de Xile que va de camí a la desaparició. Tot passa en un univers visual fet de la pols del desert (creat a partir de la barreja de moltes imatges diverses del desert xilè) on, en un joc visual laberíntic, es combinen perspectives diverses i plans de gairebé 360 graus al voltant dels protagonistes. Tot plegat, una realitat visual paral·lela que emergeix davant dels ulls dels espectadors i els enlluerna amb un teatre de la llum i l’acció que integra llenguatges artístics diversos. Al Teatre Lliure, el 15 i 16 de juliol.

 

9. F.R.A.U.: set hores amb Albert Balasch

El suïcidi artístic d’un poeta de només quaranta-cinc anys? Una manera radical de reivindicar-se al marge de les dinàmiques promocionals en un món cultural cada cop més publicitari? Una conseqüència natural del narcisisme d’un autor que a l’hora de recollir el Premi Recvll va declarar que allò més important per a ell era el futbol? Una mostra de compromís radical amb l’escriptura? O potser de mandra, senzillament? Aquests són alguns dels interrogants plantejats pel Quadern del frau, en què Albert Balasch ha recollit la totalitat de la seva obra publicada, després d’haver dedicat més de cinc anys a reescriure-la i reordenar-la a consciència. Aquest F.R.A.U. de set hores no és altra cosa que la traducció escènica del Quadern del frau des de diferents perspectives teatrals que abracen des del happening fins a la tragèdia en vers, passant per la creació visual o la rapsòdia postdramàtica. Un espectacle pluridisciplinari sota la mirada atenta de la veu literària de Balasch, amb què el director Albert Arribas també s’acosta a les contradiccions creatives del poeta reescrivint i reordenant alhora alguns dels seus propis muntatges anteriors —en especial Sala de miralls, un espectacle sobre Feliu Formosa en forma de fals homenatge que es va poder veure al TNC l’any 2014. Aquest espectacle va guanyar el darrer Premi Quim Masó i és una coproducció del Grec amb Centaure ProduccionsAl Mercat de les Flors, el 22 i 23 de juliol. 

'F.R.A.U.' Fotografia d'Anna Queralt

‘F.R.A.U.’ Fotografia d’Anna Queralt

 

10. La fragilitat dels verbs transitius: els transgènere tenen veu i cos
El cos, el moviment i una dramatúrgia creada en col·laboració amb tres autors teatrals destacats (Marc Rosich, Helena Tornero i Carlos Be) són les eines que utilitza la Companyia Roberto G. Alonso per parlar-nos sobre els prejudicis i l’estigmatització que encara acompanyen les qüestions relacionades amb l’orientació sexual i el gènere. L’espectacle ens mostra especialment l’espai íntim i quotidià en el qual el nostre cos es veu sotmès, sovint de manera inconscient, a un pesant bagatge cultural, social i educacional. Només cal pensar, per exemple, que, utilitzada com a substantiu, la paraula anglesa queer vol dir ‘homosexual’ o ‘marieta’ i que, com a adjectiu, significa ‘estrany’ o ‘retorçat’. En altres països i cultures diferents de la nostra l’estigmatització pot conduir fins i tot a la mort, però a casa nostra, tot i l’acceptació cada cop més generalitzada i unes lleis que protegeixen la diferència, molts col·lectius, entre els quals hi ha el dels transexuals, es veuen condemnats encara a la marginalitat. La fragilitat dels verbs transitius explora com aquestes qüestions afecten de maneres diverses els qui avui són grans, els adults i els nens i nenes dels nostres dies. Com s’ho fan els qui són diferents de la majoria per nedar contra corrent? D’on treuen les forces que necessiten per enfrontar-se al que està establert? Són algunes de les preguntes que mira de respondre un espectacle que s’inspira en testimonis reals per retre tribut des dels escenaris al col·lectiu transgènere. Al Mercat de les Flors, del 26 al 28 de juliol.

'La fragilitat dels verbs transitius', de la Companyia Roberto G. Alonso

‘La fragilitat dels verbs transitius’, de la Companyia Roberto G. Alonso

Etiquetes: