Últim cavall, m’agrades si m’esgarrapes

19.05.2017

“Desig de quedar-me i d’escapar, i saber / que m’agrades si m’esgarrapes”, diu una de les estrofes de Desig, la cançó que obra l’àlbum Records de Kyoto del grup Últim Cavall. El disc, a mig camí entre el noise pop més ambiental, el shoegaze i el dreampop, s’ha estrenat aquest 2017. Dissabte 20 a les 22 hores, podeu descobrir els Últim Cavall a l’Almo2bar de Barcelona.

Els Últim Cavall amb la banda | Foto: Cristina Casas

Els Últim Cavall amb la banda | Foto: Cristina Casas

Un disc de debut que sembla un segon o tercer disc. Així és Records de Kyoto, el primer treball dels Últim cavall. Tot just s’acaba d’estrenar: va sortir publicat el 17 de març de 2017 en format digital, i físicament només existeix en format vinil.

Últim cavall està format per Rafa Monzó (veu principal, guitarres elèctriques i sintetitzadors) i Francesc Pascual (bateria i lletrista), tot i que als concerts els acompanyen Valle Plaza (teclats i veu), Jacob Serra (guitarra i veu) i Toni Jordán (baix). Aquest any, el grup és un dels 18 finalistes del concurs sona9, del qual encara no se’n sap el guanyador.

El grup va iniciar-se l’any 2015 com a duet, però amb la col·laboració constant com a coproductor i enginyer de so de Jordi Moncho, amb qui van enregistrar tant el primer EP, autoeditat, com el disc que es presenta aquest 2017.

Aquest EP va guanyar el Premi Altaveu 2016 a la Millor Lletra al Festival Altaveu de Sant Boi, i va rebre bones crítiques també fora del país. El grup va poder debutar en directe a La2 de la Sala Apolo la tardor passada, dins del BIS Festival.

Aquest 2017 va presentar noves cançons al 22è Minifestival de Música Independent de Barcelona, i ara ja podem sentir el disc a Spotify i a la seva pàgina web. Aquest es va enregistrar majoritàriament a l’estudi La Cova (Vilanova i la Geltrú) de Jordi Moncho, excepte les percussions i bateries, gravades a l’estudi Two Ties Recordings de Barcelona.

“Ha estat un procés molt artesanal, intentant encaixar cada peça del nostre puzle sonor i treballant sense pressa”, expliquen Monzó i Pascual,  “Hem continuat experimentant amb textures de sintetitzadors, algunes de creades expressament per nosaltres”. Els músics també han volgut crear un ambient personal amb les guitarres, sempre tenint en compte que totes les decisions les prenen en benefici de la cançó i la seva sonoritat.

Els Últim cavall entenen la veu com una part més del seu món sonor. Això queda demostrat en les 8 cançons del disc Records de Kyoto, on les veus passen a ser un instrument més: “Creiem que això fa que l’oient posi més atenció a tot el que passa, però també som exigents amb les lletres i conscients que ajuden molt a trobar-hi un significat propi i alhora obert”.

La seva intenció és que el disc s’escolti i es gaudeixi com si fos un viatge. Un viatge curt, ja que Records de Kyoto només dura 30 minuts. Així és com els integrants del grup expliquen el trajecte a través de les cançons: “Comença amb una arrencada emocionant, uns sons sintetitzats que recorden els hits synthpop dels 80 (Desig). Continua amb el soroll de les guitarres cruixents i noise (Tempestes de sorra) fins que arriba una cançó rabiosa i directa (Mossegades). Una aturada més relaxada en el camí (Arquitectures) i arribem a la peça que dóna nom al disc (Records de Kyoto), pop clàssic, com també Gegants de Mart. Tanquem el disc amb una mostra de com jugar amb les dinàmiques en una sola cançó (Sóc el monstre) i l’onírica i embolcalladora Serem silenci”.

Dissabte 20 a les 22 hores, podeu descobrir els Últim Cavall a l’Almo2bar de Barcelona, i el 8 de juliol seran a Sant Pere de Ribes.