«Tu digues que l’estimes», d’Ivan Campillo, un dels fenòmens teatrals de l’any

28.12.2012

Escena de l'obra teatral 'Tu digues que l'estimes'.

Pregunta: ¿Quin espectacle teatral, amb els temps que corren, ha acumulat recentment més de 7.000 espectadors en una sala petita? Resposta: ‘Tu digues que l’estimes’. I és que el bon criteri dels espectadors no va mai errat. I ara que aquesta comèdia amb rampells finals de thriller ha reprorrogat de nou a la mateixa sala on va néixer, la cosa ja roda sola, amb el rodatge que camí del mig any de funcions comporta per als seus intèrprets, i el ritme no defalleix en cap moment i la reacció dels espectadors és espontània i agraïda, amb aplaudiments fins i tot en segons quines foscos d’escenes d’enmig de la representació, un fet gairebé insòlit en teatre actual. Ho diré d’entrada: Tu digues que l’estimes, d’Ivan Campillo, autor que també treballa en l’obra com a actor, és una comèdia que té tots els ingredients no només perquè continuï convocant públic al TGB aquesta temporada sinó perquè més endavant sigui exportada. I amb això no vull dir que l’obra necessiti una sala més gran sinó que pot ser traduïda i, encara més, no tan sols per al teatre de boulevard de qualitat europeu sinó fins i tot, amb els retocs i ajustos de guió que calgui, per a una adaptació cinematogràfica.Si ens quedem amb la sinopsi, parella casada de fa deu anys que trontolla amb fracàs de feina i el refugi del marit a la universitat, parella a punt de casar-se emparentada amb la nova burgesia empresarial per la branca de la filla de papà i personatge intermedi que s’interposa entre els quatre des del seu lloc de feina de monitor de fitness, pot semblar que la trama estigui donada i beneïda des del bon començament. Però no és així perquè el mèrit de l’obra és que va eixamplant el seu ventall d’embolics amb un recargolament de creuament de parelles i de personatges que fa que, dins d’una mateixa obra, n’hi hagi, almenys mitja dotzena. I en una hora i mitja, la situació fa el salt des de la vida monòtona o encara il·lusionada de cadascuna de les parelles fins a una mena de thriller, com deia, que potser s’hauria de qualificar millor d’humor negre, amb escenes que fan picades d’ullet a l’òpera amb interpretació gestual, al còmic per la via de la fantasia eròtica, i al gènere del terror, ni que sigui light, en l’escena de la segona residència on fins i tot un mort vivent capgira tots els esquemes vistos fins aleshores. Muntatge, doncs, de diversos registres, i aquest és el seu ganxo amagat, que manté l’audiència expectant durant tota la representació i que compta amb una bona direcció que es transmet en la interpretació dels cinc personatges, volgudament estrafets en algunes de les seves reaccions, sobretot la de la histèrica filla de papà a punt de casar-se (interpretada per l’actriu Sílvia Forns), que justifica la seva manera de fer i de dir de criatura immadura i consentida quan, finalment, es confessa també fan dels zombies i fins i tot disposada a actuar com ells. Situacions còmiques en les aparences i els malentesos que viu el personatge de la dona casada de fa deu anys (Laura Sancho) i opcions de diferents papers per al futur marit amb fortuna i èxit (Ivan Campillo) i també per al marit fracassat (Ramon Godino) que té el seu zènit en una escena de borratxera. Espectacle de comèdia amable en conjunt, amorosida amb un pròleg i un epíleg, no en off ara, sinó en directe, a càrrec del personatge empleat del gimnàs (Raül Tortosa) que amb la seva doble personalitat promou les històries creuades entre els altres quatre i que és qui rebla el clau de la moralitat per a adults del per què tot canvia per continuar tal com era.

 

«Tu digues que l’estimes», d’Ivan Campillo. Intèrprets: Ivan Campillo, Sílvia Forns, Ramon Godino, Laura Sancho i Raül Tortosa. Escenografia: Santi Rovira i Laura Clos. Vestuari: Elena Ballester. Il·luminació i so: Roger Blasco. Caracterització: Toni Santos. Ajudant direcció: Miquel Àngel Parra. Direcció: Ivan Campillo. Companyia Apunta Teatre. Teatre Gaudí Barcelona, Barcelona, 11 novembre 2012.

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
    • Voldría contactar amb Ivan Campillo, autor de l’obra “Tu digues que l’estimes”.
      Maribel Rodríguez
      Grup de teatre ” Espai Xirgu”
      Molins de Rei
      Moltes gràcies