Troben a La Draga dues joies neolítiques úniques a Europa

6.07.2016

La campanya d’excavacions d’enguany al jaciment Neolític de La Draga (Banyoles, Girona) ha permès treure a la llum un doble anell i un penjoll amb triple perforació d’os que constitueixen dos joies úniques fins al moment a l’Europa occidental. Les troballes han estat localitzades al rebliment d’una de les fosses excavades, juntament amb sis cranis tallats amb banyes i abundant material arqueològic, el què, segons els investigadors de la UAB i de la IFM-CSIC que hi treballen, constitueix l’evidència major i més important de pràctiques rituals al poblat identificada fins ara.

Troballa arqueològica a La Draga de Banyoles

Troballa arqueològica a La Draga de Banyoles

Els treballs han permès finalitzar completament l’excavació del sector iniciat l’any 2015 i localitzar diverses fosses que van ser interpretades l’any passat com a punts on es varen abocar nombrosos materials de rebuig.

Una d’aquestes fosses, però, ha presentat un rebliment especial que ha dut als investigadors a plantejar una interpretació sensiblement diferent a la proposada inicialment. La seva excavació completa ha permès recuperar abundants materials arqueològics, entre els quals destaquen un doble anell i un penjoll amb tres perforacions fets d’os i del qual els investigadors no han trobat fins al moment objectes similars a Europa occidental. També documentar dos cranis de bou, tres cranis de cabra i un de cabirol; a part de nombroses restes faunístiques de diverses espècies en molt bon estat de conservació, algunes en connexió anatòmica. D’altra banda, també en el rebliment s’han recuperat altres objectes, com fulles d’aixa polides, elements ornamentals i estris de sílex i d’os.

“El rebliment d’aquesta estructura i el material recuperat constitueix un conjunt amb una significació especial i que es pot relacionar amb alguna pràctica ritual, on algunes parts concretes d’animals com els cranis amb banyes van ser dipositades expressament dins d’una fossa. Aquest tipus de pràctiques s’ha documentat alguna vegada a La Draga, però no amb la magnitud i claredat de l’estudiada aquest any, la qual cosa pot respondre a la intenció de realitzar algun tipus d’ofrena on el paper dels animals amb banyes tingués una significació especial”, expliquen Antoni Palomo, professor de Prehistòria de la UAB, i Xavier Terradas, de la Institució Milà i Fontanals-CSIC.

La presència de cranis de bous especialment transformats per ser exhibits és una pràctica coneguda des de l’inici del Neolític i ben estesa al llarg de tota la Mediterrània. El bou s’ha considerat tradicionalment com un animal que representa diferents atributs com la fertilitat, la força o l’aigua, i sovint s’empra en rituals fundacionals de cabanyes i també com element d’acompanyament en els rituals funeraris, argumenten els investigadors.

Troben a La Draga dues joies neolítiques úniques a Europa

Troben a La Draga dues joies neolítiques úniques a Europa

El poblat neolític de La Draga es troba situat a la vora oriental de l’estany de Banyoles. La seva descoberta es va produir l’any 1990 i des de llavors s’hi duen a terme excavacions sota la coordinació del Museu Arqueològic de Banyoles. Atesa la importància del jaciment, des de l’any 2008 s’ha estructurat un nou projecte de recerca al seu voltant, on hi participen la Universitat Autònoma de Barcelona, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (IMF, Barcelona). La intervenció conjunta d’aquestes institucions, de natura i objectius diferenciats, permet realitzar un apropament més complet a tota la singularitat del jaciment, possibilitant la realització de tasques de recerca, de formació de nous investigadors, de conservació de les restes i de difusió de les seves dades.

En la campanya d’excavacions d’enguany que finalitza el proper 8 de juliol, hi ha participat un grup de vint d’estudiants del grau d’Arqueologia de la UAB que hi realitza les seves pràctiques de treball de camp obligatòries. També hi han participat estudiants d’altres universitats i centres de l’Estat (Universitat de Barcelona, Universidad de Valladolid, Escola Superior de Conservació i de Restauració de Béns Culturals de Catalunya) i d’Europa (Rennes 2-Bretanya Francesa i Tessalònica).