Tres tradicions de Corpus que perduren

26.05.2016

Un any més, la festivitat de Corpus torna a venir acompanyada de celebracions i rituals amb una llarga història. És el cas de l’ou com balla, les catifes de flors i la Patum de Berga. Tradicions avui amb un caràcter més lúdic i ociós que no pas religiós, que continuen presents al nostre calendari i segueixen formant part de la idiosincràsia de les nostres festes.

800px-L'Ou_com_Balla_Barcelona_Catalonia

L’ou com balla a l’Arxiu de la Corona d’Aragó

 

L’ou com balla

Tradició d’origen incert, possiblement italià, que es remunta als temps de l’Edat Mitjana. Segons l’historiador barceloní Ramon Nonat, a la Catedral de Barcelona es va començar a celebrar el 1440. L’ou com balla consisteix en posar un ou buit damunt del raig d’una font i deixar que, sota l’impuls de l’aigua, es mantingui a l’aire i balli. Si l’ou no cau i no es trenca es considera un bon auguri pel futur.

Hi ha qui atribueix al ritual un origen amb una dimensió i un significat transcendents, ontològics (una metàfora del cicle de la vida, una associació de l’ou amb el cost de Crist), mentre que per uns altres es tracta simplement d’un joc que inventaren els cuidadors de jardins del claustre de la Catedral, on hi habitaven nombroses i sorolloses oques. Sigui com sigui, Catalunya és l’únic lloc del món on la tradició es manté. L’ou com balla se celebra a Barcelona, Igualada, Cardona, Manresa, Vic, La Garriga, Martorell, Tarragona, Reus, Vilanova i la Geltrú i Arenys de Munt.

 

Les catifes de flors

Per tal de permetre el pas de les processons, les catifes forals (també anomenades enramades) es preparen per engalanar els carrers de pobles i ciutats amb una gran varietat de fragàncies i colors, i serveixen per celebrar el Corpus i la primavera. Es diu que el seu origen es troba en les decoracions que es feien antigament a les llars romanes, amb herbes i flors, quan arribava la primavera.

Les catifes de Corpus encara perduren a moltes poblacions catalanes en el marc d’aquesta festivitat: La Garriga, Sitges, La Roca del Vallès, Aiguafreda, Argentona, Calella, Vilassar de Mar, Arbúcies, Sallent, Manresa, l’Estartit, Vilaplana, Aleixar, El Perelló, Balaguer, Lleida, l’Ametlla de Mar, Flix i Tivissa.

Les catifes de flors decoren molts carrers de diversos pobles i ciutats

Les catifes de flors decoren molts carrers de diversos pobles i ciutats

 

La Patum de Berga

Segurament, la festa popular més multitudinària que es conserva a Catalunya durant la festivitat de Corpus. La Patum representa la lluita entre moros i cristians i es representa als carrers de Berga acompanyada de foc i pirotècnia.

La festa conserva encara reminiscències de pràctiques precristianes, tot i que els orígens de la Patum cal buscar-los durant l’Edat Mitjana, emmarcats en el cristianisme de l’Església Catòlica. L’any 1316, el papa Joan XXII universalitzà aquest ritual, que se celebra a la capital del Berguedà, com a mínim, des del 1454. Sovint, les escenificacions eren simples cristianitzacions d’elements pagans readaptats.

La Patum de Berga

La Patum de Berga

El 1983 la Generalitat la va declarar Festa patrimonial d’interès nacional, i el 2005 la UNESCO la va considerar “Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat”. Aquest cap de setmana arriba la traca final de la Patum d’enguany, que va començar diumenge passat, així que si no us ho voleu perdre ja sabeu que teniu una cita a Berga amb el foc, la festa i la tradició. En aquest enllaç trobareu la informació completa del programa.

Pots trobar altres propostes per aquest cap de setmana a Barcelona és molt més.