Tres que són quatre i en fan cinc

19.05.2017

Dijus al vespre vaig assistir a la festa d’aniversari de tres editorials que van néixer fa cinc anys i que han deixat en el nostre panorama literari una marca personalíssima. Són Raig Verd, Periscopi i Males Herbes.

Ricard Planes, Ramon Mas, Laura Huerga i Aniol Rafel | Foto: Joan Morejón

Recordo el dia que vaig conèixer l’Aniol Rafel, quan tot just començava a explicar el seu projecte als mitjans. Ens va venir a veure a la redacció de Núvol, que aleshores era en un pis vell del carrer Roger de Flor, on la Laura Basagaña, l’Àlex Gutiérrez i un servidor tot just posàvem les bases del digital de cultura. L’Aniol ens va explicar el seu projecte i per què l’havia batejat com a Periscopi. Aleshores encara era tan incipient que no havia tingut ni temps d’obrir compte a Twitter. La Laura i jo li vam dir que en crees un de seguida abans que algú li prengués el nom. Tan bon punt va arribar a casa ens va enviar un missatge perquè féssim un follow a @Ed_Periscopi. Després el temps ha demostrat que l’Aniol té una mirada privilegiada, la que li dona aquest instrument òptic que et permet observar el teu entorn des d’una posició camuflada. Finalment la famosa app de videobloging ha demostrat que el nom triat per l’Aniol està en línia amb els signes dels temps. L’Aniol s’ha guanyat la confiança dels llibreters, que l’han premiat dues vegades. Sempre li dic que si mai fa un àlbum il·lustrat, l’única modalitat del premi Llibreter en la qual encara no ha guanyat, també s’endurà la palma.

Laura Huerga també és una editora de premi. Premi Llibreter per ‘A dalt tot està tranquil’ de Gerbrand Bakker, premi Liberisliber, per ‘M’agradaria’ d’Amanda Mikhalopulu i premi Núvol per la traducció que Ferran Ràfols va fer de Moo Pak, de Gabriel Josipovici. I d’altres que em deixo, com ara el Nobel de l’Aleksievitx, que va consolidar la Laura com a editora independent. Tots sabem que el país és ple de bones editores i directores editorials, però no n’hi ha gaires que sigui alhora empresàries. La Laura és una emprenedora (i perdoneu la parauleta) i ho ha demostrat tant a Raig Verd com a Llegir en català, que ha estat en bona part possible gràcies a la seva empenta i capacitat de crear llaços amb altres col·legues de professió.

El gran mèrit de Raig Verd és haver construït un catàleg solvent únicament amb traduccions. La Laura és una editora d’apostes fortes. No fa provatures tímides. Quan veu clar un autor, s’hi llança i va a totes. Ho hem vist amb Bakker, Aleksiévitx i ara recentment amb Ngũgĩ wa Thiong’o. La Laura té un ull per trobar perles fora de casa, autors poc coneguts aquí però que quan ens els acosta veiem com en són, de grans.

I finalment, què podem dir de Les Males herbes que no sapigueu. Ricard Planas i Ramon Mas, els dos editors d’un segell que va ser l’evolució natural d’una revista de narrativa, han consolidat una col·lecció de narrativa en format butxaca, amb un ull posat en la literatura de gènere i un altre en la contracultura. S’han centrat en la publicació d’obres de narrativa no-realista amb tres focus: l’edició d’obres de culte que no han sigut mai traduïdes al català; el descobriment i promoció de nous talents de les lletres catalanes; i finalment, la reivindicació d’algunes obres d’autors d’aquí que, per no encaixar amb els cànons predominants, no van tenir el ressò que es mereixien en el seu moment.

Fa un parell d’anys, com si fossin dos vells concos de Plan, el Ricard i el Ramon van fer una crida a través de Núvol, en un article en què confessaven que buscaven dones. El podeu llegir aquí. Un bon dia es van adonar que el seu catàleg era aclaparadorament masculí i es van preguntar què feien malament. La seva crida a Núvol va donar resultats. Poc temps després publicaven una obra de Muriel Villanueva i aquest mes acaben de llançar l’última novel·la de Carme Torras.

Enhorabona a tots quatre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Un cop més lamento i constato amb certa perplexitat que al peu d’una joiosa notícia com la d’aquestes editorials tan entusiastes i competents no hi hagi un seguit de comentaris de lectors que ho celebrin. Que no ens agrada que hi hagi empreses que funcionen?
    El que em sap més greu és que només que una d’elles fes un pas en fals, o publiqués un llibre amb errors, o deixés anar algun estirabot que posés en dubte certes essències, hi hauria una allau de paraules indignades per part de la confraria de puristes que sempre estan a la que salta per denunciar la mediocritat i demostrar que a ells no els en passa ni una per alt.
    Que visquin molts anys Periscopi, Males Herbes, Raig Verd i qualsevol que s’atreveixi a donar la cara sense por que li’n facin una de nova!