Transició subtil al Mercat de les Flors

3.07.2017

Àngels Margarit ha presentat la temporada 2017-2018 del Mercat de les Flors, la Casa de la Dansa, una programació que ella mateixa anomena “de transició” perquè va ser dissenyada en un 80% per l’anterior director, Francesc Casadesús. La temporada s’organitza en recorreguts, que porten títols com ara Partitures, Diàleg, Increïbles o Talla Única. Margarit presenta aquesta temporada però ja està pensant en la següent. I nosaltres que ens n’alegrem.

La companyia Rosas portarà ‘Rosas danst Rosas’ a Barcelona 35 anys després.

“Si em deixo alguna cosa que el meu equip ho digui”. Àngels Margarit no vol amagar la seva condició de directora artística novella, i tampoc no té cap inconvenient en mostrar que dubta o que no sap quelcom. Se’m fa estrany, penso. Serà perquè és una directora artística i no un director? Potser sí. La imatge de Margarit presentant la temporada i, al seu costat, Joaquim Torrent (director general de Creació i d’Empreses Culturals a la Generalitat) i Jaume Collboni (Director d’Empresa, Cultura i Innovació a l’Ajuntament de Barcelona) mirant els seus respectius mòbils també diu moltes coses. La nova directora del Mercat de les Flors va explicar com Cesc Casadesús volia fer una temporada seguint l’eix “Dones dels anys vuitanta”, i que ella ha completat la constel·lació que s’iniciarà amb Rosas danst Rosas a l’octubre (que torna 32 anys després de la seva primera presentació a Barcelona), amb peces de Thomas Hauert, Salva Sanchis o Guy Nader i Maria Campos. Aquestes peces s’inclouen dins l’itinerari Partitures, que agrupa les peces més abstractes, on el protagonisme escènica recau quasi exclusivament en el moviment i la música.

La secció Diàleg s’iniciarà amb la primera producció nacional de dansa, un encàrrec de la Generalitat produït pel Mercat de les Flors i amb divuit municipis catalans implicats: un programa doble format per L’estol, de Roser López Espinosa i Many, de Thomas Noone. Margarit, al torn de preguntes, va deixant pistes sobre com anirà el seu mandat i les seves idees sobre el món de la dansa: “No pot ser que tot el gran format que programem vingui de fora. L’hem de fer nosaltres”, “Abans de tenir una companyia nacional hem de reforçar els equipaments i els coreògrafs” o bé “Ens hem d’estimar una mica més”. A Diàleg també hi podrem veure A vore, l’espectacle de Ramon Balagué i Sònia Gómez que s’estrenarà a la Fira Mediterrània, la versió de sala de La partida, de Vero Cendoya, o dos espectacles de Sol Picó: un sobre el gènere femení (We Women) i un altre sobre el gènere masculí (Dancing with frogs).

Thomas Noone i Roser López Espinosa dirigiran la primera Producció Nacional de Dansa.

El recorregut Narratives presenta propostes amb més pes dramatúrgic, com Protagonist del Cullbert Ballet i Jeftha van Dinte, U an MI de Lali Ayguadé, Three Times Rebel de Marina Mascarell o The Mountain, the Truth & the Paradise, de Pep Ramis i Mal Pelo. Increïbles engloba les propostes del Circ d’ara mateix (que se celebra cada dos anys) amb Silenzio, de Roberto Magro, El meu nom és Hor de Psirc i el retorn de Bèsties, del Baró d’Evel (coproducció del Mercat de les Flors i espectacle que fa dos anys que es representa amb gran èxit). Amb el nom de Talla Única s’han agrupat els espectacles familiars, no per a nens sinó “per a tothom”, segons Margarit (per això aquest nom), on podrem veure la Companyia de Circ “eia” amb InTarsi, la Cia. Mudances amb Back Àbac, Zoo i Thomas Hauert amb Danse éttofée sur musique déguisée i ACME i Albert Quesada amb Slow Sports Kids. Igualment, el Mercat acollirà festivals com El més petit de tots (al novembre), el Hop Festival (al desembre) o el Sâlmon (al febrer), i projectes tan importants per a Margarit com l’educatiu (amb funcions escolars entre setmana i familiars el cap de setmana) i essent amfitrions de projectes externs com ara el Barris en Dansa.

Imatge de l’espectacle que presentaran Pep Ramis i Mal Pelo al Mercat de les Flors.

Àngels Margarit té moltes idees per a la que serà la temporada dissenyada al 100% per ella mateixa, la 2018-2019: vol revaloritzar l’intèrpret (millorant les seves condicions de treball) amb el Projecte Cèl·lula, vol insistir en una programació en itineraris (amb idees com Europa, identitats o ciutat) i té el desig de treballar en xarxa amb els diferents equipaments (públics i privats) i fer teixit. Fent el símil amb la Plaça Margarida Xirgu (que comparteixen l’Institut del Teatre, el Mercat de les Flors i el Teatre Lliure), que “segons les franges horàries sembla que estigui llogada per comunitats”, Margarit vol aconseguir que aquestes franges (físiques o mentals) es difuminin, i l’espai passi a ser compartit, no compartimentat. “Un mateix espai ha d’estar habitat per disciplines diferents”, defensa Margarit. I continua dient que en un país normal el TNC o el Teatre Lliure haurien de programar molta més dansa, però que com que (de moment) això no és així, el Mercat ha de tirar del carro.

Barcelona hauria d’agrair algun dia al Mercat de les Flors tot el que ha fet pels seus ciutadans, i l’elecció d’Àngels Margarit sembla un gran encert per a continuar i engrandir l’etapa de Francesc Casadesús. Una directora tranquil·la, sincera i coneixedora del sector. Benvinguda Àngels. Crec que ens podem felicitar a tots plegats.