Tot és començar

27.05.2012
CALIU

Els components de Caliu.

Recentment vam poder assistir a Ca n’Humet, a Masnou, a la presentació del nou disc de Caliu, titulat “Tot és començar”.  Curiosament és el mateix espai que els va veure néixer (en aquest cas en format duo l’Eloi Gallés i en David Lago, compositor i cantant del grup) ara fa set anys.

En aquests últims anys hem pogut anar veient l’evolució d’aquest grup, que ha incorporat l’Adrià Coll com a  baixista, la sonoritat especial de guitarra acústica i sons d’harmònica de l’Àlex Mas, i una veu femenina que complementava la del David en diversos moments, la de Mireia Lorente. La sorpresa d’aquesta presentació va ser la incorporació d’un bateria com en Marçal Tallada, i  alguna de les incorporacions del disc, com la guitarra elèctrica de Robert Poch, perquè fins feia poc la majoria de concerts de Caliu eren acústics.

El concert va començar amb “TEC”, una grata sorpresa tecno per ser una banda que fins feia poc s’inscrivia més aviat en la cançó d’autor. Després d’una baixada de so, vam poder escoltar els primers acords d’unes guitarres preparades per “Benvinguda”. David Lago va explicar-nos una història de “Benvinguda a un món d’esperança contra uns blaus dels qui rebíem atacs”… Seguint amb “El viuré”, d’on rebíem una declaració d’intencions per part de Caliu de “no seguir cap moda ni cap dictat i escrivint sempre el que pensava i deia”… Anàvem endinsant-nos en dolces melodies i lletres contundents, una mescla interessant que continuava amb el single del disc “Tot és començar” on Caliu “no parava de lluitar pel seu avui i pel seu demà, en una terra lliure on prosperar”.

El  fet de jugar a casa va fer que Caliu es mostrés molt còmode a dalt de l’escenari i això es transmetia al públic de la sala, que no parava de “taral·lejar” els temes que feia uns dies ja corrien per les xarxes socials.

Un David desenfadat, que entre cançó i cançó es va atrevir a recitar poemes d’una de les col·laboradores del disc (Ivette Nadal) i ens anava ensenyant el camí de Caliu també a través de “Que no s’apagui la llum” de Feliu Ventura o bé d’”El cant dels oprimits” de Ken Zazpi o la versió de“Perquè vull” d’Ovidi Montllor”,  feia així l’ullet a diversos autors i compositors catalans i bascos  i enviava un missatge constant i clar a través dels temes de la lluita per un país, per una vida i per la independència.

El concert va ser exactament una mostra del disc, el fruit de tots aquests anys, i, sense poder deixar d’escoltar cada una d’aquestes cançons, que ens transporten cap a instants personals a través de lletres amb molta força on sempre es mira endavant i mai cap enrere.

El conjunt de les guitarres i baix amb la bateria,  al costat de la veu trencada del cantant, conformen una identitat pròpia en la banda dins el panorama musical català.