Torna Josep Carner, de Príncep a Rei

4.01.2017

Vam tancar l’any shakespearianament i l’obrim carnerianament. Edicions 62 ha publicat el primer tom del primer volum de l’edició crítica de l’obra de Carner (ECOC, 1/1), a càrrec de Jaume Coll, filòleg detectiu que ha dedicat tota una vida a investigar la gestació del poeta proteic.

Josep Carner, © NICOLAS G

Es tracta d’un volum de mil pàgines, o més aviat un ‘volumot’, com el qualifica l’editor Jordi Cornudella, que ha acompanyat l’edició de Jaume Coll des de Grup 62. Llibres de poesia 1904-1924

L’any 1921 marca un abans i un després en la vida i obra de Carner. És l’any que el poeta inicia la seva carrera consular i se’n va de Catalunya sense saber que serà per sempre. “Ell marxa pensant que serà un diplomàtic, però en realitat acabarà sent un exiliat”, observa Cornudella. És per això que el primer tom de l’obra crítica aplega els onze llibres de poesia que Carner va escriure a Catalunya, en una època en què va tenir molta presència pública. El tom que ara es publica es tanca amb La inútil ofrena, una antologia que conté un pròleg memorable en què Carner, desdoblant-se, parla d’ell en tercera persona. Amb el seu humor habitual, es defineix com “una mena d’interpretador barroer i elemental de pures coses que jo no sabré dir mai. Però jo, aquestes coses, les callo. I m’exaspera que ell en faci versos. Voldria convèncer-lo que més aviat jugués al billar”. Es va publicar quan el poeta deixava el seu primer destí consular a Gènova i estava punt de pendre possessió del segon, molt més llunyà, a San José de Costa Rica.

Un poeta modern i provocador

Carner era un poeta modern, escandalós, provocador. Cornudella nota que va ser el primer poeta que va posar la paraula pijama o va fer sortir el tramvia en un poema. “La millor manera de refrescar-nos la mirada sobre Carner”, diu Cornudella, “és pensar que és un senyor que escrivia en aquells anys perquè el llegissin en aquells anys. El Carner d’aquests anys juga molt al neologisme, a barrejar registres, rima puel.la amb ombrel.la. La seva exuberància verbal l’hem de valorar sent conscients del moment, en el qual era molt modern”.

“Carner és capaç de fascinar-nos per la seva prodigiosa màgia verbal i musicalitat, però és molt difícil on no hi hagi alguna idea que no ens pugui tocar. Darrere les seves figuracions sempre hi ha una capacitat extrema molt lúcida de veure quins son els mecanismes de funcionament de la gent, i com que aquests mecanismes no han canviat gaire, i la humanitat és la mateixa.

Una filigrana filològica

“Carner és un poeta que es revisa, s’antologa a si mateix, remena, amplia reculls anteriors”, diu Cornudella. “És un poeta proteic. A l’exili es revisa tant a si mateix que hi ha poemes que arriben a sortir en tres i quatre versions diferents. Nosaltres no ens hem estat de publicar formes diverses d’un mateix poema perquè sovint són molt diferents”. Jaume Coll ha fet un cens de tots els poemes i formes de poemes publicats en revistes i diaris. “És una feina de decennis, un buidatge de premsa molt llarg i laboriós. Als inicis, quan anava als arxius i trobava un poema de Carner, en copiava els versos a mà perquè no es podien fotocopiar”, diu Jaume Coll.

Josep Carner, jove, fumant un cigar.

És sabut que Carner va ser el padrí de noces de Carles Riba. El dia de la boda tothom el felicitava com si fos el nuvi. Carles Riba l’admirava profundament però també es posava molt nerviós amb aquesta dèria de Carner de retocar els seus versos. Ho va fer saber indirectament a l’autor de La inútil ofrena a través de Manent, que en un dels seus viatges a Brussel·les per veure Carner, li va transmetre aquesta inquietud de Riba. Carner va contestar que els poemes eren seus i que en feia el que volia. De la volubilitat del poeta, Jaume Coll n’ha fet un exhaustiu inventari, que és una autèntica llaminadura filològica. “El lector que s’interessi per l’obra de Carner o per un poema en concret, es trobarà que la feina ingent de Coll li permet de resseguir la història de cada poema, la traçabilitat de cada vers. Tot està consignat com si fos una biografia dels poemes mateixos”, diu Cornudella.

L’ECOC (que també podria respondre a les sigles Edició Coll de l’Obra de Carner) és una autèntica filigrana filològica, perquè recull tots els poemes de Carner en les successives formes que se’n coneixen, amb les esmenes i les revisions que el poeta, molt donat a corregir-se, va anar-hi incorporant. Coll, que vindria a ser el Coromines de l’obra carneriana, ha rastrejat revistes, manuscrits, llibres i plaquettes per tal capturar les variants dels versos d’una edició a una altra. El resultat és un palimpsest dels 726 poemes que es recullen en aquest volum. Edicions 62 ja prepara un segon tom que aplegarà poesia dispersa, no publicada en llibre, sinó en revistes. Molts d’aquests poemes es poden considerar inèdits, perquè el poeta no els va recollir mai en cap poemari. És una feina que ha portat anys.

El Carner primigeni

L’edició de Coll parteix d’una premissa molt clara: als grans autors se’ls ha de respectar el sistema ortogràfic amb el qual van publicar els seus llibres. Els onze llibres d’aquest volum, des de Llibre dels Poetas fins a La inútil ofrena, no s’havien reeditat mai des que Carner els va publicar per primer cop. D’Els Fruits saborosos, per exemple, “se n’edita l’edició de 1906, no la que ell va recollir al volum Poesia de 1957. És el Carner primigeni”, diu Jaume Coll.

L’aparat s’ha d’adequar a les necessitats que exigeix aquest text. És un aparat constituït per tres segments, un de sincrònic, que s’ocupa de cada poema editat; un de diacrònic, que s’ocupa de la gènesi del text i de les variants que presenten els testimonis anteriors; i un d’evolutiu que s’ocupa de les formes posteriors al text que s’edita”. L’edició és complexa, pensada per a lectors exigents, però també pels lectors que no vulguin parar atenció en els apartats. Coll, responsable també de l’èditing del llibre, afirma “que l’arquitectura del llibre i els cossos tipogràfics triats permeten al lector de passar d’un poema a l’altre amb comoditat visual”.

El dilema de l’ortografia

Josep Carner, amb la pipa.

Davant l’edició de textos prefabrians, s’ha cedit massa sovint a la temptació de normativitzar-los. “L’edició de textos a la frontera de la normativització de la llengua és complicada”, explica Cornudella. “Se n’han fet de moltes menes. Hi ha el sistema de posar en cursiva els barbarismes prefabrians. L’altre sistema és passar-lo pel sedàs fabrià. Coll no fa una cosa ni l’altra, sinó que pren l’opció de respectar al màxim l’autor, respectar els usos ortogràfics per ells mateixos i respectar el lector, perquè el lector no és idiota i entén que les coses s’escrivien així en aquella època”. Coll ha comptat per a aquesta tasca amb la inestimable assistència del corrector Andreu Rossinyol, que és una autèntica garantia de qualitat.

“Carner ha estat molt mal tractat pel que fa a l’edició de les seves obres completes”, lamenta Cornudella. Joan Vinyoli, Carles Riba o Salvador Espriu ho han tingut més fàcil o han tingut més sort. Des que Quaderns Crema, de la mà del mateix Jaume Coll, va recuperar el volum Poesia del 57, la bíblia carneriana, no s’havia editat un volum que ens fes vibrar tant. Edicions 62 s’apunta aquí un trumfo, que ens retorna a les millors èpoques del segell.

La prosa, assignatura pendent

Carner és també autor d’una àmplia obra en prosa, tant literària com periodística, que va aplegar poc en llibres. Marcel Ortín serà l’encarregat de rescatar textos en prosa de l’hemeroteca i transcriure’ls per consumar la recuperació del Carner prosista. “La subsanació d’aquest buit editorial permetrà tenir, per primera vegada, una imatge de conjunt, període a període, del Carner prosista.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Els reis me l’han portat i estic més content que un nen amb sabates noves. És una edició excel·lent a l’alçada del poeta. És d’aquells llibres que et fan sentir orgullós de pertànyer a una cultura concreta.
    Gràcies per l’article i felicitats, Bernat.