Torna Barcelona Metròpolis

5.12.2012

Ja ha sortit un nou número de Barcelona Metròpolis. La revista, editada per l’Ajuntament, continua publicant-se a ritme trimestral, però aquesta vegada presenta dues novetats: la versió en paper passa a ser trilingüe (català, castellà i anglès) i els continguts de cada número es pengen al nou web, acabat d’estrenar, i es poden consultar aquí.

 

Il·lustració de les barraques de Montjuïc | Manel Andreu

 

Aquest número s’obre amb una entrevista de Joaquín Elcacho a Anna Veiga, presidenta de la Societat Europea de Reproduccio Humana i Embriologia. L’equip de Barcelona Metròpolis dedica el seu dossier central als mercats de Barcelona, punta de llança de tota una cultura alimentària basada en el producte fresc i la proximitat.

En el camp literari val la pena destacar la lectura que Jordi Amat ha fet de l’antologia Odes a Barcelona 1840-2011, de Sam D. Abrams. També cal llegir l’article de Mita Casacuberta sobre Joan Sales, Pere Calders i Tísner, un recorregut per la vida d’aquests tres escriptors i la relació que van mantenir amb la ciutat de Barcelona.

Il·lustració de Manel Andreu

També mereix una atenció especial el dossier dedicat a la novel·la sobre Barcelona, que inclou articles de Jordi Puntí, Najat El HachmiMontero Glez, Ignacio Martínez de PisónJavier Pérez AndújarSergi Dòria i Cristina Cerezales Laforet. El debat sobre la gran novel·la de Barcelona ha estat viciat per una rivalitat absurda. Avui no interessa tant decidir en quin idioma s’han escrit les millors novel·les, com donar fe de la influència mútua entre autors d’aquí i de fora que escriuen en català o castellà. Així, segons apunta Bernat Puigtobella, director de la revista “aquest dossier ens descobreix, per exemple, que Ruiz Zafón és lector de Narcís Oller i Mercè Rodoreda; que Montero Glez admira Vallmitjana i Sagarra; que Nada, de Laforet, es pot llegir en paral·lel a La Plaça del Diamant, de Rodoreda, o Jo confesso, de Cabré; i que les Barcelones de Marsé i Mendoza són tan vives en l’imaginari col·lectiu com la real”.

La revista recull també tres retrats de joves científics catalans que han fet investigació a nivell: Mercedes Balcells, Òscar Tomico i Sònia Fernández-Vidal. Martí Estruch ens fa un retrat de Barcelona des de Berlin i Ada Castells tanca el número amb un conte ambientat en un conegut establiment de Plaça Catalunya

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. “Ja ha sortit un nou número de Barcelona Metròpolis. La revista, editada per l’Ajuntament, continua publicant-se a ritme trimestral, però aquesta vegada presenta dues novetats: la versió en paper passa a ser trilingüe (català, castellà i anglès)”
    “El debat sobre la gran novel•la de Barcelona ha estat viciat per una rivalitat absurda. Avui no interessa tant decidir en quin idioma s’han escrit les millors novel•les, com donar fe de la influència mútua entre autors d’aquí i de fora que escriuen en català o castellà. El dossier ens descobreix que [igual que les novelles catalanes, les espanyoles, independentment que s’hagin traduït i distribuit traduïdes] són tan vives en l’imaginari col•lectiu com la real(sic)”
    El debat sobre la gran novella de Barcelona ha estat viciat per una presumpció racista. Ni avui ni mai interessa parlar-ne, de la presumpció que ésser català vulgui dir saber espanyol, en virtut de la superior comunicació que aquesta mateixa presumpció hi fa venir en l’imaginari del racisme xarnec de jerarquitzar l’home per raó de lyengua. Es vingui d’aquí o es vingui de fora -la qual cosa mai no ha tingut cap importància pràctica, ni tampoc se sap gaire què s’hi vol dir quan els xarneguistes insisteixen tant en aquesta discirminació inútil-, parlar català fa ésser espanyol. i doncs tant se val si les novelles espanyoles, parlin de Barcelona, del setge de 1714 o de la vida interplanetària, s’han distribuït traduïdes com déu mana, o s’han distribuit sota la presumpció xarnega adés dita. Car el català no és pas cap subjecte de comunicació, ans és l’espanyol que la subjecta, la comunicació, i el català tot just és el mitjà d’una opció comunicativa -una opció entre el xarnec i el parlar pla, que la major part de les vegades (la part de la bibliografia de coneixements és el 99.99% del mercat editorial) es resol d’antuvi pel criteri econòmic de fer-ho en la lyengua invasiva que ja inclou la nacionalitat envaïda.
    Així, segons apunta Núvol, per boca d’en Bernat Puigtobelya, director de la revista Barcelona Metròpolis(sic), serveu-vos fidel, per sempre més, al servei d’un poble asservit a la superioritat comunicativa dels espanyols i dels anglesos, en virtut de la presumpció que parlar la lyengua que per déu nostre senyor no heu de deixar de parlar mai, suposa saber parlar també la de la Metròpoli. Que la recompensa moral de no abandonar-la del tot us pagui amb escreix saber-vos inhumans xampurrant correctament xava -i el coresforç d’amagar-ho això en el subconscient.