Tomeu Moll capgira les Goldberg

25.09.2015

El pianista balear Tomeu Moll presenta el seu projecte Scratching Goldberg, on alterna les variacions més cèlebres de Bach amb obres de Ville Raasakka, Iker Güemes, Dimitri Kourliandski, Michael Maierhof i Vinko Globokar. Ho presentarà en concert a l’Ateneu Barcelonès diumenge 4 d’octubre a les 19.00h i dilluns 5 a la Casa Elizalde, a les 20.30h.

Tomeu Moll-Mas ©GaizkaTaro

Tomeu Moll-Mas ©GaizkaTaro

Les hem sentit moltes vegades, però mai ens en cansem. Tanmateix, sempre és agraïda una nova visió que contrasti amb les Variacions Goldberg originals. És el que ofereix el pianista mallorquí Tomeu Moll-Mas amb Scratching Goldberg diumenge 4 d’octubre a l’Ateneu Barcelonès a les 19.00h i dilluns 5 a la Casa Elizalde, a les 20.30h. Segons explica el pianista, “Scratching Goldberg proposa un joc musical i escènic atrevit als melòmans amants de la música de Bach: Intercalem diverses obres per a piano manipulat enmig de les variacions, fusionant el món dels sorolls amb la música del geni barroc”.

Tomeu Moll intridueix així un seguit de variacions extra en què el piano és tocat mitjançant tècniques exteses, és a dir, l’utilitza com a instrument de percussió, actuant sobre la tapa, les cordes, les tecles, de maneres no convencionals -gratant, produint harmònics, sons tapats, fregant el moble… “Les tècniques exteses fan sonar l’instrument de maneres no convencionals i modifiquen l’escolta del públic”, explica Moll. Al mateix temps, el concert adquireix qualitats teatrals: La relació pianista-públic evoluciona en funció de les diverses interaccions entre instrumentista i piano. Així, l’espectacle esdevé una mena de drama musical que culmina en l’obra Notes für einen Pianisten per a intèrpret recitant, en què la història de Bach i Gottlieb Goldberg, i les Variacions s’explica resumidament mentre es toca el piano de les maneres més inversemblants.

Però abans d’arribar a aquest punt culminant de Vinko Globokar (1934), Moll intercala les variacions amb Vanishing point, de Ville Raasakka (1935), Hitzak, metáforas cachées, d’Iker Güemes (1971), Surface (per a piano i escuma de polietilè), de Dimitri Kourliandski (1976) i Splitting 7 (per a piano i globus), de Michael Maierhof (1956). Així s’estableix un diàleg coherent entre la música barroca i la contemporània que converteix l’acte d’escolta en una activitat intensa i atractiva. El discurs intercalat entre dues èpoques fa que puguem gaudir de tècniques pianístiques que poden atreure molt l’atenció a aquells qui no estan tan avesats a la música contemporània. És una bona manera d’introduir-s’hi.

Tomeu Moll s’especialitzà en repertori contemporani amb el pianista Jean-Pierre Dupuy i el seu compromís amb la creació contemporània es pot avaluar amb la seva participació a certàmens nacionals i internacionals del gènere. A més, és membre fundador de l’ensemble de pianistes Alter Face, que promou la renovació del repertori i els conceptes a l’entorn de la interpretació musical d’obres per a teclats. També forma part des de 2008 de l’Ensemble Espai Sonor i ha participat en la creació d’obres per a dansa-cambra.