Tomàs Mallol, in memoriam

3.07.2013

No recordo l’any exacte que vaig conèixer en Tomàs Mallol, devia ser cap a finals dels anys vuitanta, però si el motiu d’aquesta coneixença, que després seria amistat, va ser una joguina anomenada CINE NIC, un projector de dibuixos animats per als infants que la familia Nicolau va fabricar en una gran diversitat de models a la factoria del Poble-sec barceloní entre 1931 i 1974.

Tomàs Mallol

Tomàs Mallol i Deulofeu (Sant Pere Pescador, 1923 – Torroella de Fluvià, 2013) va  morir el passat 16 de juny i voldria dedicar-li aquestes evocacions d’amistat i de record. Tomàs era un apassionat pel cinema i encara que va exercir diversos oficis (enginyer tècnic, fotògraf, publicista) el seu veritable “violí d’Ingres” va ser el setè art. Potser en un altre país on la cultura fos més apreciada hauria pogut viure del cinema, si exceptuem un breu parèntesi en el cinema professional, però aquí es va haver de conformar en ser un cineasta amateur.  Va arribar a fer una trentena de curtmetratges!, però a més a més va ser un animador cultural de tot allò que ha tingut a veure amb el cinema a Catalunya al llarg del passat segle XX i l’actual: cineclubs –Soci d’Honor de la Federació Catalana de Cineclubs- i associacions de cinema amateur.

De les jornades a una visita

Pel gener de 1991 ens vam trobar amb en Mallol amb motiu de l’Exposició Cine NIC, que va organitzar el CIEJ-Centre d’Iniciatives i d’Experimentació per a Joves de la Fundació Caixa de Pensions.

El març de 1992 van tenir lloc a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans les Primeres Jornades sobre Recerques Cinematogràfiques, organitzades pel recordat Joaquim Romaguera (editor del Diccionari de Cinema a Catalunya). Mai com aquells dies coincidiren la flor i la nata dels historiadors del cinema a casa nostra, circumstància que no es repetiria, ja que hi participaren, entre d’altres, Joan Francesc de Lasa, Jordi Torras, Miquel Porter Moix, Enric Ripoll Freixes, Josep del Castillo, i també en Tomàs Mallol que presentà el text “La inventiva catalana en la joguina cinematogràfica”.

Aquell mateix 1992, l’11 de juliol, vam visitar a en Mallol a la seva casa de Torroella de Fluvià amb els amics Jordi Tomàs i Francesc Estrada de Terrassa (la primera foto és d’aquell dia). Llavors Mallol encara no havia aconseguit vendre la seva col·lecció a l’Ajuntament de Girona per crear el Museu del Cinema, que seria inaugurat anys després, l’abril de 1998.

Ens vam passar tot el dia recorrent la casa-museu, veient i comentant els centenars de peces de precinema i cinema que Mallol havia anat col·leccionant al llarg dels anys. Cada peça tenia una història darrera i a ell li encantava explicar-ne els detalls, com la “persecució” a què va sotmetre un col·leccionista belga, fins que va aconseguir que li vengués un model rar de llanterna màgica del segle XIX. També ens va explicar les peripècies que va passar per trobar les restes de fàbrica del Cine NIC, que estaven enmagatzemades en la factoria-habitatge d’un dels fills dels fundadors de la indústria de joguines, en Tomàs Nicolau, que s’estava al carrer Nou de la Rambla.

Gràcies a aqulla troballa i abans que Nicolau morís, va comprar-li totes les restes de fàbrica, prototips dels projectors i documentació variada que es varen salvar d’una molt probable desaparició i que ara constitueixen una de les perles de la corona del Museu.

Tomàs Mallol (a l'esquerra) amb Jordi Artigas i Francesc Estrada el juliol de 1992

1998, Poble Sec. Història i cinema

Per l’octubre de 1998 es van celebrar unes jornades en què es va dedicar una especial atenció a “El Cine NIC, una joguina històrica del Poble-sec”, amb una exposició, taules rodones i una publicació, gràcies a l’empenta Núria Burguillos, que aleshores era l’arxivera de l’Arxiu Municipal de Sants-Montjuïc. Les activitats tingueren lloc al Centre Cívic Blai, actualment Biblioteca Francesc Boix, i d’allà en sortí la primera publicació que he escrit sobre la història d’aquella indústria del joguet catalana, gràcies especialment a l’estudi del fons del Cine NIC existent al Museu del Cinema.

Voldria acabar aquest obituari evocant un dels guardons que Mallol i el seu Museu obtingueren al llarg de la seva vida. Fou l’atorgat en l’edició del 2006 a l’Auditori de Girona, en un dels darrers actes que presidí el president de la Generalitat Pasqual Maragall. Resulta que el Departament de Cultura em trià a mi per a lliurar el premi al Museu del Cinema, que va recollir l’alcaldessa de Girona. El premi de Patrimoni Cultural es va concedir “per la vitalitat i repercussió ciutadana que ha donat al patrimoni cinematogràfic a partir de la col.lecció iniciada per Tomàs Mallol.” Fou tot un honor per a mi i ho recordo amb emoció.

Tomàs, siguis on siguis, estic segur que entre els estels continuaràs tenint projectes per aconseguir aquell vell projector, d’anar a aquella subhasta o de seguir la pista d’aquella altra peça única…, o sigui la passió per l’art, una vida dedicada a la passió del cinema.

Podeu visitar la web del Museu del Cinema-Col.lecció Tomàs Mallol, Girona: www.museudelcinema.cat