Tom Werneck i Roberto Fraga, patums dels jocs de taula

El festival DAU, organitzat per l’Institut de Cultura de Barcelona i comissariat per Oriol Comas, celebra enguany la seva quarta edició. I continua creixent. Aquest cap de setmana, els amants dels jocs de taula tenen una cita ineludible a la ciutat comtal; i no només ells, perquè els profans en aquest tipus de recreació tenen una gran oportunitat per introduir-se en un univers en què el millor i més important és simplement jugar. Tots els assistents podran gaudir de les més de 50 activitats programades i compartir una experiència enriquidora en molts sentits.

 Patums dels jocs de taula

Tom Werneck i Roberto Fraga són dues personalitats de prestigi mundial en l’òrbita dels jocs de taula. Hi ha poques veus tan autoritzades com les seves per parlar-ne i emetre’n qualsevol judici. Werneck, nascut a Alemanya fa 76 anys, és el principal divulgador del món d’aquest tipus de jocs, i no és cap afirmació gratuïta, ja que es tracta del fundador (l’any 1979) del premi de jocs de taula més important que existeix: l’Spiel des Jahres (Joc de l’Any). I si Werneck divulga, Fraga crea. D’origen gallec i establert a França, és un dels inventors de jocs de taula més prolífics i creatius que campen pel planeta (n’ha publicat gairebé 100) i acaba de guanyar el Kinderspiel des Jahres (Joc Infantil de l’Any) del festival creat per Werneck. En resum: dues autèntiques patums, que han conversat a La Virreina amb el digital de cultura sobre el Festival DAU i aquest apassionant univers pc abans de ser distingits amb els DAU Barcelona Awards.

Abans de l’èxit. Dues consideracions: la qualitat i el preu

Werneck porta una corbata amb un estampat de daus. És detallista i rigorós. Quan parla és mesurat, reflexiu i didàctic. Gens pretensiós, apassionat i de mirada viva darrere les ulleres. Li pregunto com era la situació dels jocs de taula al seu país abans de la creació i consolidació de l’Spiel des Jahres. “Era trista”, respon. “El preu dels jocs era més o menys el mateix que ara –25, 30 €–, però la qualitat era mediocre, molt baixa”. I l’entorn no tenia la mateixa predisposició que té avui. Werneck m’explica que la idea de crear un premi de jocs de taula, l’arrel, és d’un amic seu anomenat Jürgen Herz, que no era capaç de posar-la en pràctica. I això és el que va fer ell, amb una organització germànica (evidentment), un pla estratègic detallat i un equip ben preparat. Al principi, format per 7 persones, totes aficionades als jocs de taula. Malgrat les dificultats comunicatives de l’època (el telèfon era car; el fax encara més), el 1979 van presentar el premi per primer cop. I fins avui. “El jurat està format per periodistes i crítics del joc, gent amb passió que coneix aquest món, i ni els autors ni els consultants ni els editors poden formar-ne part, perquè poden influenciar el criteri de base. És molt important que hi hagi una independència total del jurat respecte a la indústria i el comerç del joc”. Amb el pas dels anys, l’Spiel des Jahres ha cobrat fama mundial i ha pogut influenciar decisivament en la millora i la valoració de la qualitat dels jocs.

La perspectiva de l’autor

Fraga és d’aparença tímida, menys cerimoniós, menys tocat i posat que Werneck. Transmet bonhomia i franquesa. Molt moreno. De seguida s’anima quan comença a parlar de l tema. Gràcies a la seva passió i al seu enginy, viu literalment d’allò que més li agrada: inventar-se jocs. Quan Werneck va crear l’Spiel des Jahres, Fraga encara havia de complir 20 anys. “Aleshores ja n’havia creat alguns, però encara no n’havia publicat cap”. Per ell, l’evolució del món del joc a Alemanya a partir d’aquell precedent va tenir una gran volada internacional. A França, on ha viscut des de petit, es va notar molt. “I a Espanya, ara, també. Abans els editors espanyols no hi tenien interès, deien que el que volia la gent d’aquí era anar a la platja”. Fraga opina que una altra clau de l’èxit és Internet, que ha facilitat la creació de moltes associacions i festivals arreu del món. A França, per exemple, “cada cap de setmana s’organitzen festivals arreu del país”.  I actualment, afegeix, “hi ha moltes botigues i està ple d’editors, de consumidors i també d’autors. És l’Edat d’Or dels jocs de taula”. L’Spiel des Jahres és el trampolí de la repercussió. Werneck ho corrobora amb xifres: “Normalment, un joc de taula publicat ven unes 3.000 unitats l’any. Si guanya el premi, en ven unes 300.000 el primer any (només a Alemanya). Això vol dir que es multipliquen per 100. L’impacte és extremadament fort”. No hi ha dubte que el somni d’un autor és guanyar aquest premi. Fraga, actual guanyador, somriu i secunda l’afirmació. Ara mateix, viu exclusivament dels jocs que crea.

Però, i les instruccions? N’hi ha que són molt enrevessades. Troben que són complicades?

Tant l’un com l’altre són del parer que, a grans trets, la qualitat ha millorat enormement a tot el món, malgrat que hi hagi determinats jocs amb instruccions i regles d’ús més complicades d’entendre, o potser  mal fetes. “Alguns autors no han entès ben bé com fer les regles, s’ha de guanyar experiència”, puntualitza Werleck, que pensa, això no obstant, que en general s’ha millorat molt. Per Fraga, aquesta pregunta la sol fer la gent que no està gaire avesada als jocs de taula, o que no hi entén gaire: “És un altre univers, i està ple de jocs més simples que el Monopoly, i més ben explicats, que són poc coneguts. Hi ha molta gent que es basa en apriorismes, que diu que els jocs són difícils, les regles mal fetes… però no és ben bé així. És un món que s’ha de descobrir!”. A més, tal com ens recorda Werneck, “ara hi ha vídeos molt senzills i útils a Internet que ajuden a comprendre més bé les regles”.

Jocs virtuals vs. jocs de taula: confrontació inexistent.

Quans els plantejo aquesta qüestió, em diuen que són dos mons que es poden combinar i que, de fet, això s’ha de veure com una oportunitat i com un enriquiment, perquè “no és pas un univers que en suprimeixi un altre”, segons Fraga. “Ara hi ha una forta influència dels ordinadors, dels mòbils, és cert,… però molt sovint la gent descobreix la bellesa de jugar amb algú a qui pot mirar als ulls. Aquesta és una gran diferència amb els jocs d’ordinador. I a la gent li agrada el contacte humà”, opina Werneck. Avui dia “vivim en un món regit per l’ordinador, però els jocs de taula no hi estan forçosament subjectes. Són dues coses compaginables. El món de l’ordinador no ho guanya tot; no impedeix que surtin entre 600 i 800 jocs de taula nous per any”. I que es comprin. I que la gent hi jugui, per suposat. Perquè els jocs de taula uneixen, independentment de l’origen de les persones. “Tothom hi juga, totes les cultures. Sempre hi ha un desig de jugar”, conclou Werneck, que acaba parlant d’una realitat que continua sent notícia: “A Europa, ara, hi ha molts refugiats que passen moltes estones durant les quals no tenen res a fer. El contacte més simple que tenen és començar a parlar i a jugar”. Fraga, més expressiu, diu que “no cal ni organització ni protocol, només jugar i provar-ho”.

Jocs preferits i jocs que no agraden tant

Hi ha tants joc per jugar, al nostre abast, que és difícil desenvolupar un criteri per decidir-ne un de preferit. Sobretot per la gent que hi juga tant o que es mou en aquest entorn de manera habitual. És el que li passa a Werneck, a qui fins i tot li costa decantar-se per una temàtica concreta: “Sóc curiós en general, ho jugo tot”. Fraga reconeix que passa més temps creant que no pas jugant, però que busca sempre jocs que el sorprenguin, que li facin descobrir coses. I es mulla: “Un joc que adoro és el Villa Paletti, que s’explica fàcilment, és molt visual, dinàmic. I agrada a la gent”. Sobre els jocs que els desperten menys simpatia, tant l’un com l’altre coincideixen en assenyalar els jocs “lents”, que requereixen excessiva precisió per culpa de peces o materials petits, amb un funcionament espès, que duren massa o que són massa complicats. Els experts, doncs, també prefereixen jocs que diverteixen i “que ocupin 10, 15 minuts”. Fraga, que ha publicat jocs a molts països diferents, diu que li agraden les idees “simples, ràpides i eficaces”, que exemplifiquen tots els seus jocs, pensats bàsicament per infants i per ser jugats en família, perquè “ja hi ha especialistes pels jocs complicats”. Algunes de les seves creacions més famoses són el “Fila Filo” (amb el qual ha guanyat el Kinderspiel des Jahres), la “Danza del huevo”, “Squad 7” o “Trotofant”.

Què tenen a dir sobre el DAU?

“És un festival verdaderament important, perquè dóna l’oportunitat de jugar i conèixer el joc abans de comprar-lo, si així es decideix. Està ple d’activitats que creen contacte entre jugadors, i està molt bé, perquè hi ha gent que vol jugar i no té amb qui fer-ho, i això ho permet. També és bo per la gent que vol presentar idees, pels autors… Tothom hi guanya”, diu Werneck, reconeixent que, la primera vegada que es va fer (2012), va pensar que era molt lluny del centre i que, sent l’últim cap de setmana abans de Nadal, hi hauria 30 o 40 persones. “I resulta que es va emplenar! És fantàstic”. Potser l’afirmació de Fraga sobre l’Edat d’Or dels jocs de taula no és cap exageració. L’autor hispanofrancès, però, va més enllà: “Hi ha molts festivals al nord d’Europa, però al sud no n’hi ha gaires. Barcelona es pot convertir en el gran saló de jocs de taula del sud d’Europa. Per la seva posició, la seva cultura i tota la gent boníssima que hi treballa, com l’Oriol [Comas]”. Werneck ho subscriu. Conclusió: “Això s’ha d’aprofitar!”.

Podeu consultar totes les activitats el Festival DAU aquí.