Tinc 12 anys i he deixat de llegir

6.07.2017

El món de l’edició fa temps que avança cap a un futur ple d’incògnites i de reptes, i és per això que el Fòrum Edita Barcelona d’enguany ha decidit projectar un horitzó no gaire llunyà, l’any 2030, per intentar respondre algunes de les preguntes que es plantegen els seus professionals: quin paper jugaran els editors, com seran les llibreries, com funcionarà la distribució, què passarà amb el llibre digital i la pirateria, quines estratègies s’hauran de seguir per continuar atraient lectors… i sobretot, com ho hem de fer per estimular els més joves a llegir?

Iolanda Batallé | Foto: Bernat Puigtobella

Val a dir que aquest és un dels reptes més importants i compromesos que tenim davant, perquè es tracta de transmetre la passió per la lectura a un col·lectiu que està començant a descobrint el món, i a si mateixos, amb les hormones disparades o a punt de disparar-se, amb un gran potencial per explotar. La qüestió és la següent: com podem aconseguir que, entremig de la intensitat de les seves vides, els interessos i les motivacions que tenen, s’hi colin les ganes de llegir? Doncs primer de tot, sense coaccionar-los, sense emprenyar-los, sense pressionar-los, sense forçar-los; en definitiva, sense estroncar la seva llibertat.

Iolanda Batallé (La Galera), Sebas. G. Mouret (booktuber), Gemma Lienas (autora i editora) i Care Santos (autora), moderats pel periodista Toni Iturbe, han participat aquest dijous en una de les taules rodones del Fòrum, en què han debatut aquesta problemàtica: “Tinc 12 anys i he deixat de llegir”. Els educadors coincideixen: és una edat molt perillosa, fins i tot per als més aficionats a la lectura.

La primera intervenció l’ha fet Iolanda Batallé, l’editora de Rata i professora del Màster d’Edició de la UPF i la barcelona school of management, que ha optat per llegir un text narrat per ella mateixa quan tenia 12 anys, i ha explicat que va aprendre “a viure llegint” i que va trobar “un refugi” en la literatura. El llibre que la va marcar en aquell moment va ser la Crónica de una muerte anunciada de Gabriel García Márquez, i des d’aleshores sempre ha viscut envoltada de llibres. Tant Batallé com Lienas com Santos han explicat les estratègies que segueixen per seduir la seva canalla amb la magnètica no sempre infalible de la literatura. Amb un tret comú: no obligar-los a fer res que no vulguin i respectant la seva llibertat –de llegir i de deixar de llegir.

Hi ha l’opció d’apel·lar a l’emoció, a la passió, però si no funciona també es pot recórrer a la ironia o a temptar el seu interès generant un efecte de positiva contrarietat en el seu ànim, amb estratègies com aquesta que ha explicat Santos: “Els dic: aquests llibres millor que no els llegiu perquè els vostres pares s’escandalitzarien… I això funciona: els volen llegir”. El principal problema de la literatura juvenil, al seu entendre, és que “sempre hi ha un adult entremig del llibre i el lector que fa la punyeta”, un intermediari que, en comptes d’ajudar, posa traves a l’espontaneïtat dels nens. Hi ha una diferència entre la recomanació i la insistència, que rarament pot deixar de ser desagradable i perjudicial. En comptes d’això, el que és vàlid és buscar què pot enganxar-los en funció de la seva manera de ser o segons el tipus de llibre que pugui interessar-los.

Batallé, Lienas, Ituebe, Mouret i Santos a l’edifici de la Barcelona School of Management, on han tingut lloc les xerrades del Fòrum Edita | Foto: May Zircus

Lienas, per la seva banda, s’ha preguntat si, en un futur immediat, serà més difícil llegir en un context condicionat per la influència desbordant dels dispositius electrònics, que compliquen la capacitat d’atenció tant dels més joves com dels adults. Tampoc hem d’oblidar, tal com ella mateixa ha recordat, que malgrat tot el que ens aporta la literatura, “llegir està desprestigiat”. Més motiu per batallar a favor d’aquesta causa. I motiu, també, per buscar altres maneres d’arribar a la gent jove. Una bona idea? Seguir l’activitat d’un booktuber, com Sebas. G Mouret, que combina la seva passió per la literatura i l’audiovisual per arribar a aquest tipus de públic. I se’n surt!

Mouret, de 21 anys, es considera un divulgador, “perquè m’agrada parlar amb la gent, orientar-los, sense imposar-los res”. Encara no ha acabat la carrera de Periodisme, però mentrestant ja és tot un fenomen a la xarxa gràcies al seu canal, El coleccionista de mundos, que té més de 200.000 seguidors. La seva reflexió també ha tingut en compte el perill que suposa contrastar la pràctica lectora amb altres activitats com mirar la TV o jugar a la Play Station. Si llegeixes durant un quart d’hora, podràs jugar més estona a la consola. O et compraré un gelat. Aquest tipus de tractes, que fan que els nens percebin la literatura com un tràmit avorrit o forçat per poder obtenir-ne alguna cosa millor. Mouret ha dit que el millor que poden fer els pares (i els mestres) per animar-los a llegir és practicar amb l’exemple: demostrant-los que llegeixen.

Per últim, s’ha parlat sobre l’elitisme d’aquells que ens diuen què és bona literatura i què no ho és. “Això mata el sentiment de l’elecció lliure”, ha sentenciat Mouret, un impuls genuí que sorgeix d’una de les millors actituds que es poden desenvolupar, la curiositat. Ajudem-los a perseverar, però sense intrusismes.