Tiina Rosenberg: “Totes les decisions artístiques estan impregnades de pensament polític”

25.03.2017

El Mercat de les Flors ha organitzat la jornada de conferències “Gènere, circ i arts escèniques: Qui està a l’escenari?” en què Tiina Rosenberg, professora d’Estudis de Teatre i Interpretació a la Universitat d’Estocolm, ha reflexionat sobre el gènere en el circ contemporani.

Tiina Rosenberg | Foto d'Eva Dalin

Tiina Rosenberg | Foto d’Eva Dalin

La conferència de Tiina Rosenberg al Mercat de les Flors s’emmarca en el cicle “Transaccions: Cos + Gènre + Performance”. Es tracta d’un recull d’obres, persones i artistes significatius de diversos temps i moments, llenguatges divergents i mirades en comú que del 9 de març al 2 d’abril es podran veure al Mercat de les Flors. Un conjunt de treballs que posen sobre la taula la qüestió de les accions performatives, la posició del cos i el gènere en el marc de l’acció i en el marc social.

En aquest sentit, ahir el Mercat de les Flors va acollir la jornada “Gènere, circ i arts escèniques: Qui està a l’escenari?” per explorar les interseccions entre gènere, circ i altres arts escèniques. En la primera part de la trobada es va dur a terme una aproximació acadèmica al circ i al gènere, i la segona part va abordar aspectes pràctics al voltant de les arts escèniques i el gènere en diferents contextos socials i culturals.

Tiina Rosenberg va ser la protagonista del migdia amb la conferència “Nois joves, en forma, exuberants i una noia flexible? Interpretant el gènere en el circ contemporani”. Rosenberg és professora d’Estudis de Teatre i Interpretació a la Universitat d’Estocolm (Suècia) i prèviament va ser professora d’estudis de gènere a la Universitat d’Estocolm i Lund i rectora de la Universitat de les Arts a Helsinki (Finlàndia). La seva última publicació és “Don’t Be Quiet, Start a Riot. Essays on Feminism and Performance” (No calleu, Comenceu una revolta. Assajos sobre feminisme i interpretació).

“L’art és només art?”; amb aquesta pregunta va començar Tiina Rosenberg, una pregunta que ràpidament va respondre: “No, totes les decisions artístiques estan impregnades de pensament polític”. Per la professora sueca “la cultura és la manera de pensar, actuar i interactuar; i per tant, funciona igual que el gènere”. Perquè, tal i com diu Judith Butler, “el gènere no és allò que algú és, sinó allò que algú fa: un acte”.

El circ tradicional, explica Rosenberg, consistia en l’espectacularització del cos; i això no ha canviat, “moltes representacions del circ contemporani giren entorn del cos, del risc, de l’espectacularitat que es crea quan poses el cos en risc”. I en aquest sentit, el rol del gènere en el circ segueix els mateixos patrons socialment imposats i construïts.

No obstant això, Rosenberg va donar exemples de companyies, espectacles i festivals de circ que intenten trencar aquest patró i obren escletxes. En són exemples el “Read Pearl Women’s Clown Festival”, que mostra el talent de les dones pallasses, o el “Queer Circus”, una companyia que expressa i reivindica la identitat Queer a través del circ.

Tiina Rosenberg ha acabat la conferència recordant que el circ pot actuar com una eina inclusiva i d’acolliment de la diversitat i que el feminisme és per a tothom: “tots i totes hauríem de ser feministes”.